“No hi ha màgia dolenta. La maldat és en qui la fa servir”
Samantha Shannon (Londres, 1991) va debutar molt jove i amb bon ressò internacional gràcies a l’èxit del thriller fantàstic The Bone Season (La Era de Huesos), que va encetar una saga de set llibres el 2013, quan ella només tenia 22 anys! Amb The Priory of the Orange Tree (El Priorato del Naranjo, 2019) canvia l’ambient distòpic per la fantasia èpica clàssica. És un llibre voluminós de més de vuit-centes pàgines, que incorpora alguns elements essencials del gènere (construcció d’un univers mític, ús de la màgia, pugna pel poder, aventura, lluita contra un enemic comú brutal, bèsties fabuloses…), tot plegat amb un marcat protagonisme femení. La novel·la, tot i que autoconclusiva, va donar peu a la creació d’una nova sèrie, The Roots of Chaos, i l’any 2023 en va aparèixer la preqüela, A Day of Fallen Night (El día que se abrió el cielo), que se situa cinc-cents anys abans. Shannon, que va ser convidada al Festival 42 de Barcelona l’any 2022, no té cap llibre en català, tot i que —segons la promoció comercial— ha estat traduïda a 26 idiomes.
El Priorato del Naranjo és una història emmarcada en allò que anomenem alta fantasia, amb mapes, dracs, regnes rivals, objectes màgics, trames misterioses, protagonistes carismàtics i un clímax apocalíptic per salvar el món. La construcció de l’univers té certa complexitat i això és meritori, atès que els esdeveniments narrats tenen molt a veure amb un passat mític fundacional, i l’autora ha de dedicar molts esforços a situar el lector perquè entengui d’on venim. La història és atractiva i està ben plantejada. Malgrat la llargària, és un volum que es llegeix bé i és amè si sou lectors d’aquest gènere. Però que no us entabanin els blurbs: ni és la “successora feminista d’El Senyor dels Anells”, ni és “tan gran com Joc de Trons”, que són els reclams publicitaris de la coberta. De fet, les editorials farien bé d’evitar aquest tipus de comparacions impossibles. Tolkien no té successor.
Samantha Shannon acompleix amb els ingredients d’una bona fantasia èpica: aventures vibrants i un enemic colossal que amenaça amb la fi de tot. Amb aquest horitzó, l’escriptora dibuixa un món amb diferents blocs, Est, Oest i Sud, continents marcats per grans diferències polítiques, però, sobretot, religioses.
Intentem resumir els eixos argumentals del llibre:
La reina Sabran governa Inys, a l’Oest. Se la considera descendent del Sant, una figura mítica inspirada en la llegenda de Sant Jordi. La fe diu que mentre regni la dinastia de Sabran, la Casa de Berethnet, no tornaria l’Innombrable, el drac monstruós que va ser vençut pel Sant fa mil anys. Ara bé, com en tota creença, la llegenda pot ser manipulada segons els interessos, i en altres llocs no la interpreten així.
En un escenari d’intrigues de palau, hi ha un tema habitual sobre la taula, i és que cal una descendent. La reina ha d’engendrar una filla per mantenir el llegat i, conseqüentment, l’Innombrable sota control, segons la llegenda. Però la seguretat de la reina està en perill, i la jove Ead sobresurt com el personatge principal, una noia estrangera, ensinistrada amb habilitats especials, que té la missió secreta de protegir la reina, amb la qual teixeix una relació ben especial, que és un dels eixos de la novel·la. Inys és una societat molt conservadora que professa el culte de les Sis Virtuts de la Cavalleria i considera heretges tots els que no professen la seva religió. Per a Inys els dracs són una amenaça.
El que ignoren és que a l’altra banda de l’Abisme —l’oceà fosc que separa els dos continents—, a l’Est, hi ha genets de dracs, i aquests dracs no tenen res a veure amb els malignes escupfocs que temen a l’Oest. La jove Tané és a punt d’assolir el seu gran objectiu d’incorporar-se a la Guàrdia Marina, però un incident desafortunat la condemna a ser desterrada a l’illa de les Plomes, una mena de santuari dedicat a l’estudi, mentre ella, amb ànima guerrera, es resigna tot esperant l’oportunitat de redimir-se i recuperar el vincle amb la seva dragona Nayimathun. Ead a l’Oest i Tané a l’Est són dos pols en què bascula bona part de la trama.
El mal amenaçador prové d’una raça maligna de dracs, que estan despertant amb el poder de l’Innombrable i amenacen l’estabilitat del món, mentre esperen el despertar del seu amo. L’exèrcit draconià s’està enfortint i l’imperi d’Yscalin ha adoptat el nou règim idolatrant l’Innombrable.
I el títol del llibre? Ead, la protectora de la reina, prové del Priorat del Taronger, un indret d’on brolla un tipus de màgia anomenada siden, canalitzada a través d’un arbre sagrat, un taronger gegantí i de gran bellesa. En aquest lloc una congregació femenina de magues —els homes s’ocupen de les tasques domèstiques— ret culte a la guerrera Cleolinda, la veritable occidora de l’Innombrable, que va ser afavorida amb la benedicció del fruit sagrat. L’altre tipus de màgia, l’sterren, és la màgia sideral i prové del poder dels estels. És imprescindible un equilibri de les dues branques de la màgia per al funcionament del cosmos.
En aquest entramat cal afegir-hi un alquimista exiliat que persegueix la fabricació d’un elixir miraculós, i també poder desxifrar un missatge llegendari sobre l’equilibri de l’univers. Mentre una bruixa rancorosa espera el moment de recuperar la grandesa perduda. I el destí final espera la connexió de dues joies primigènies, i una espasa màgica que ha de servir per acabar amb el gran enemic… Déu n’hi do, no?
El Priorato del Naranjo encaixa en la tradició de la fantasia èpica anglosaxona, amb un viatge que desperta el sentit de la meravella i que planteja valors tan necessaris com la unió dels pobles i el treball comú pel bé del planeta. Sota una trama fantàstica, l’escriptora s’està preguntant si es pot corregir el desequilibri de l’univers. Al mateix temps, i seguint la tendència actual, dona protagonisme als personatges femenins, i també planteja relacions lèsbiques, encara que el to general és força moderat, gens barroer. És una història amarada de pèrdua, conflicte i guerra, però sense aquell nivell d’agressivitat i violència d’altres autors contemporanis. S’agraeix una mirada diferent i la descoberta de mons nous.
∞∞∞
Les Rades Grises 