Minotauro acaba de publicar El corazón de Tramórea, amb què Javier Negrete (Madrid, 1964) posa el punt final a una de les sèries de més èxit de la narrativa fantàstica a l’Estat espanyol. Finalment ha necessitat quatre novel·les per culminar l’univers de Tramórea, amb un darrer capítol en què es disputa la batalla definitiva entre homes i déus. Aquesta disputa és un dels atractius de la història creada per Negrete, que ell defineix com un “híbrid” entre fantasia i ciència-ficció. “Sempre he estat seguidor dels còmics de superherois i els meus déus són això, una mena de superherois; però sóc pessimista perquè la majoria són éssers molt egoistes”, explica l’autor. Els déus de Negrete s’inspiren en el món clàssic –és professor de grec i ja havia tractat el tema en obres anteriors com ara Señores del Olimpo– i a través d’ells explora les reaccions davant el poder, però també els límits de l’univers, i reflexiona sobre l’ús de la tecnologia i com això pot conduir cap a una fractura entre dues humanitats, la que pot pagar el progrés i la que no. Diu Negrete que finalitzar la saga de Tramórea li suposa una barreja de tristor i satisfacció. Va engegar el projecte amb 16 anys, tot i que el va anar gestant i polint fins que el 2003 va aparèixer el primer volum, La espada de fuego. Ara prepara un assaig sobre la història de Roma i un tecno-thriller ambientat en el nostre temps. Però està segur que tornarà a la fantasia. “El gènere s’està normalitzant, i un autor ja no s’ha d’avergonyir per recórrer-hi”, opina.