Potser sóc un il·lús, però m’agrada pensar que una heroïna literària com la Katniss Everdeen i una història com la d’Els Jocs de la Fam són un petit gra de sorra per desvetllar consciències entre els joves, més enllà del simple entreteniment. Molts adults que no havien llegit el primer llibre es van sentir colpejats pels crus paral·lelismes que estableix la trama en relació amb la frivolitat del nostre món real. És la història de sempre: uns pocs poderosos, i molts humils, pobres. Les darreres xifres a l’Estat espanyol són escandaloses: la crisi empobreix en salaris i drets socials la immensa majoria de la població, mentre creix el nombre de milionaris. La distància s’accentua. Indignant.

Bé, doncs ja tenim a tocar la versió cinematogràfica de la segona part de la trilogia. L’estrena serà el 22 de novembre, entenc que això deu estar planificat amb prou distància perquè la taquilla pugui pair-la abans de la segona part d’El Hòbbit, que serà un dels plats forts del Nadal. Si la segona part manté el nivell de la primera, com sembla, serà un èxit. Aquest és el tràiler:

Però anem als llibres, que és el que ens interessa. Els canvis a Grup 62 van motivar el transvasament d’aquesta trilogia d’Estrella Polar (on s’havien publicat inicialment) al nou segell crossover, Fanbooks. Si l’any passat ja es va fer una edició especial dels llibres, aquest any han tornat a dinamitzar comercialment la saga amb la nova coberta d’Els Jocs de la Fam: En flames, que inclou una bossa de roba amb motius de la trilogia. Són ben lícites les campanyes de màrqueting, faltaria més, però es troba a faltar una empenta amb altres títols. Els Jocs de la Fam, en aquest sentit, són una aposta segura en la dura “batalla” que lliura constantment la indústria editorial catalana respecte del castellà.

 

 

 

 

 

 

 

 

No m’estendré en una trama ja prou coneguda, però sí volia esmentar un parell d’idees. He llegit productes per a adolescents que idiotitzen a qualsevol. I ser jove no vol dir ser ruc, per això cal celebrar que tinguin protagonisme històries que despertin un cert esperit crític, com crec que és el cas d’Els Jocs de la Fam. Suzanne Collins afirma en alguna entrevista que voldria que els seus lectors es fessin preguntes: “Per què uns tenen de sobres i altres moren de gana?” Doncs això. Formar consciències crítiques no ens farà pas cap mal en el món actual.

L’escriptora nordamericana va publicar el primer llibre d’aquesta sèrie el 14 de setembre de 2008, déu n’hi do, doncs, el recorregut que acumula l’obra, i el que encara li queda! Convertida en referència mundial de la literatura juvenil, parla de referències que la van marcar de jove, com Ray Bradbury, William Golding o George Orwell. I que l’origen de la trama podria estar en els seus records escolars sobre el mite de Teseu i el Minotaure, en què els atenencs estaven condemnats a lliurar periòdicament un grup de joves al monstre per saciar-lo. Quin goig tornar als clàssics!

Per a més informació, no deixeu de visitar el web oficial, el blog en castellà i aquest blog en català d’una fan. A disfrutar!