Molt, molt recomanable trencar rutines i agafar de tant en tant un llibre fresc, infantil i d’innocències aparents, on els dolents són més dolents però sembla que siguin més estúpids i vulnerables, i on els nens són molt espavilats per tenir 11 anys, i tenen el poder de canviar el curs de les coses. On millor que en el món dels somnis?

Ricard Ruiz i Àlex Hinojo ens proposen un viatge d’anada i tornada a Guardians de somnis, una aventura fascinant i bellament editada per La Galera, amb il·lustracions de Pedro Rodríguez.

La jove protagonista té només 11 anys, es diu Serena, i no sap que té una missió molt important a jugar en la terra dels somnis. Tampoc sap que el seu avi no és només un científic “freak” que passa moltes temporades fora. I és per mitjà d’ell que la Serena, la seva cosina, dos amics i el gat viuran un cap de setmana fantàstic a Terra Onírica. Hauran de dormir per viatjar a l’altre costat, on la bellesa està amenaçada i els equilibris són fràgils.

“Es podria dir que els éssers humans som el que somiem, perquè en els somnis també vivim”

Com sabeu, els dominis de Morfeu -en aquesta Terra Onírica amb els seus germans Fantaso i Fobètor- tenen escletxes que connecten amb allò que en diem “món real”. I, com també sabeu, sempre hi ha algun malànima que se n’intenta aprofitar per als seus interessos, sovint destructius. Aquest és el Letàrgic, i és un senyor lleig i desagradable que fuma, sí, perquè fumar és de dolents, i fa pudor i té les dents ennegrides. Però la Serena és més valenta del que es pensa, i sabrà plantar-li cara, a ell i a la seva filla, gòtica i repel·lent.

Guardians de somnis és una bona novel·la juvenil. Planteja una aventura sense pausa, amb éssers fantàstics -com no podia ser d’altra manera-, amb un llibre sagrat que cal protegir i uns amics que faran pinya per una causa comuna… Però és també un bon llibre perquè, a banda d’entretenir, trasllada als joves lectors missatges interessants, jo diria que imprescindibles. Per exemple, que fer-se gran significa prendre decisions; la Serena n’haurà de prendre unes quantes i se n’adona que, sovint, “no decidir és sovint la pitjor opció, perquè aleshores hi ha algú que pren les decisions per tu“. Que el món dels somnis és de tots, per això entre els membres del Consell de Terra Onírica també hi ha negres i àrabs, que són gent important, gent bona, amable i sàvia. Que les creences monolítiques i fortament establertes poden replantejar-se, fins i tot en el món dels somnis, on cal estar també oberts als canvis, i a evolucionar, com en el món real… I ret un bonic homenatge als avis, cadascú té el seu.

I com en totes les bones històries, els joves protagonistes se’n tornen a casa encara amb molts deures per fer, perquè els Guardians no descansen, per això els podreu retrobar ben aviat en la segona part d’El llibre de Morfeu, titulat El ball del somnàmbul.

Que hi somieu!