Bé, doncs ja està. Hem passat vuit anys enganxats a Joc de Trons. M’ha agradat el final, amb matisos, però no us avorriré amb la meva opinió. Cadascú té la seva i la xarxa satura. Em quedo amb les paraules de Tyrion per justificar que Bran sigui el nou Rei i l’homenatge a les grans històries que acaba fent la sèrie. Les històries que ens transporten, ens abdueixen i ens hipnotitzen. Que ens emocionen. Els relats èpics d’altres mons que ressonen en el nostre.

El 2011, el mateix any que George R. R. Martin publicava el cinquè volum de la saga Cançó de Gel i Foc, el gran públic descobria la sentència “Winter is coming”, repetida després fins a la sacietat. L’èxit de la sèrie d’HBO ha estat aclaparador. Una gran producció cinematogràfica. Una adaptació, amb llicències, però molt ben feta, tenint en compte la magnitud colossal de la creació de Martin. El desplegament de mitjans, descomunal. Els actors, fantàstics. Tots els finals són complicats i aquest no en podia ser una excepció; havia de ser agredolç per força, i si algú esperava una cirereta de conte de fades és un il·lús. La sèrie televisiva –com totes les adaptacions– ha estat una versió dels llibres, i com a tal l’hem d’interpretar. Quan la sèrie va atrapar les novel·les, Martin ja va advertir que el públic ho havia d’afrontar com dos productes diferents. Aquest desequilibri de continguts ha estat una dificultat afegida per als productors i per al propi autor, però alhora també un estímul. Al final, hem tingut la sort de gaudir de dos formats: la sèrie i els llibres, com ha passat amb tantes altres creacions literàries adaptades a cinema, videojocs, etc. Ningú no pot assegurar si l’escriptor de Nova Jersey mantindrà fil per randa les principals vies argumentals de la sèrie. Segurament, l’hivern de debò, el de la ploma de Martin, encara ha d’arribar…

La versió televisiva per força havia de reduir i simplificar les trames. Era impossible que apareguessin els centenars de personatges creats per l’autor, com també calia eliminar alguna branca de contingut per fer-ho tot més digerible. Tot i així, determinades escenes ens semblaven massa precipitades. Als nouvinguts els costava seguir-ho, i els lectors les trobàvem mancades de la profunditat de detalls que ofereixen els llibres. És l’exigència del ritme televisiu, i això s’ha accentuat en aquesta darrera temporada. Massa coses a dir en un temps limitat.

Ara que ja hi ha un final, que cadascú pensi el que vulgui, hi ha opinions per a tots els gustos. Per no repetir coses que ja diu tothom, en aquest article us proposo fixar-nos només en el darrer llibre i, sobretot, en una omissió troncal de la sèrie, importantíssima perquè fa referència directa a l’hereu legítim del Tron de Ferro. Si heu seguit les vuit temporades d’HBO però no heu llegit els llibres, us pot interessar aquest compendi de la història real, sempre segons allò que ha escrit i publicat George R. R. Martin. La versió televisiva la tindrem sempre disponible, però –digueu-me romàntic– com a lector m’interessa molt més el relat original. Els nous llibres arribaran quan s’ho proposin, com deia el mag. Per tant, paciència, i repassem on ens vam quedar a Dansa amb Dracs (publicat el 2011 en anglès i el 2012 en català).

AEGON TARGARYEN
Ja hem vist com Daenerys no porta gens bé que Jon Neu sigui, en realitat, Aegon Targaryen, el seu nebot, fill del seu germà gran Rhaegar Targaryen i de Lyanna Stark, germana d’Eddard Stark. Per tant, Jon és (era) l’hereu al Tron de Ferro i avança Daenerys en la línia successòria. Tot això, òbviament, ara ja no té cap importància tenint en compte com acaba la sèrie, però el que no s’ha esmentat en cap moment és que hi ha un altre Aegon Targaryen viu que també vol derrocar els Lannister.

La història es remunta al moment previ de l’inici de la saga, just abans que Robert Baratheon assumeixi el control dels Set Regnes. A l’anomenada batalla del Trident, Robert derrota el príncep Rhaegar, primogènit del Rei Foll Aerys Targaryen, i germà de Daenerys i Viserys. Doncs bé, Rhaegar estava casat formalment amb Elia Martell de Dorne, amb qui havia tingut dos fills, Rhaenys i Aegon. Les cròniques diuen que abans de l’atac definitiu contra Port Reial, el Rei Aerys va fer fugir a Rocadrac la seva esposa, la reina Rhaella (embarassada de Daenerys), amb el seu fill Viserys, però va retenir com a hostatges Elia i els seus dos fills. Quan el caos es va apoderar de la Fortalesa Roja, tant Elia com els nens van morir a mans dels assaltants. És el moment tan conegut en què Jaime Lannister mata el rei Aerys i es guanya el sobrenom de Matareis; posteriorment, Robert Baratheon ascendeix al Tron de Ferro (any 283 dC).

Diuen que en Tywin Lannister va ser qui va deixar els cossos dels nens morts als peus del tron (Dansa amb Dracs, Alfaguara, pàg. 1136). Aleshores hom va reconèixer la nena com la princesa Rhaenys però al nen li havien esclafat el cap contra la paret i estava irreconeixible. Ningú no ho va posar en dubte aleshores, però després es va saber que l’Aranya Varys –sempre vetllant pel Regne, a la seva manera– havia canviat el nen per un altre en el darrer moment, i va ajudar a fugir l’hereu legítim abans del final del règim. El nen Aegon, doncs, va creuar el Mar Estret sota la tutela de Jon Connington –que havia estat Mà del Rei Aerys Targaryen i bon amic del seu fill Rhaegar–, i la seva existència es va mantenir en secret durant anys. Connington esperava no haver de descobrir la identitat del príncep fins que aquest es trobés davant la reina Daenerys, a qui li vol proposar en matrimoni, però al final aquest encontre no es produeix. Casualment, en el trajecte en vaixell el grup que custodia el jove Aegon coincideix amb Tyrion Lannister, que també cerca la Khaleesi. Tyrion, com no, acaba descobrint l’engany.

Fins aquí el que sabem a partir de la lectura de Dansa amb Dracs. Al final del llibre, Connington arriba amb l’adolescent Aegon a Westeros, concretament a Rompent de Tempestes, disposat a forjar aliances i a reclamar el Tron de Ferro per a l’hereu legítim de la Casa Targaryen. Aquest Aegon, doncs, és a priori la principal amenaça de Daenerys en el seu desig de retornar triomfant a Westeros. Tot i que no estan clares les possibilitats de reeixir del jove pretendent, li porta una mica d’avantatge.

Hi ha, per tant, dos Aegon Targaryen: el del llibre i el de la sèrie. Però tots dos junts no han coexistit mai. A la sèrie ignoren el primer perquè segurament era massa complicat introduir tota aquesta línia argumental, i decideixen personificar-lo en Jon Neu, potenciant el conflicte en el carisma dels dos protagonistes, Jon i Daenerys. D’altra banda, al llibre només existeix l’Aegon fill d’Elia Martell. La mare de Jon Neu és un misteri, i no sabem del cert si aquest tema es desvetllarà. El pare, continua essent el difunt Ned Stark. No obstant, segons els fets narrats a la sèrie, Rhaegar Targaryen es va casar en secret amb Lyanna Stark –a qui estimava de debò, no l’havia pas raptada com deien les cròniques– i Jon-Aegon és el seu fill legítim. Eddard Stark es va fer càrrec del nen quan la seva germana va morir en el part i el va assumir com a fill bastard a Hivèrnia, però mai no va tenir l’oportunitat de fer-li saber la veritat.

La del jove Aegon no és, però, l’única línia argumental escapçada respecte als llibres. Per exemple, en cap moment s’esmenten dos dels grans pretendents de Daenerys de la Tempesta: per una banda, Victarion Greyjoy (Lord Capità de la Flota de Ferro, germà d’Euron), que en el llibre s’està dirigint cap a Meereen per cercar la reina de cabells argentats, tot i que aquest encontre no s’ha produït; de l’altra, Quentyn Martell (príncep de Dorne), que sí que arriba a conèixer Daenerys. Quan es troben, el dornès li mostra un acord manuscrit pel qual calia segellar un matrimoni entre les cases Martell i Targaryen com a compensació pel suport de Dorne al pare d’ella durant la rebel·lió de Robert. Però en aquell moment Daenerys ja està promesa amb el cabdill de Meereen, i la cosa no fructifica. Quentyn mor cremat pels dracs quan intenta alliberar-los, una escena que en la sèrie es barreja modificada per donar protagonisme a Tyrion. En definitiva, la incorporació de la trajectòria d’aquests dos personatges que cerquen el favor de la Mare de Dracs i la càrrega política que això implica en el taulell del joc de trons hauria complicat i allargat força la sèrie.

Ara que el xou ja ha finalitzat, fixem-nos on van quedar alguns dels principals protagonistes en el darrer llibre publicat per George R. R. Martin, que és allà on els retrobarem a Vents d’Hivern. La sèrie ha avançat tan de pressa que hi ha molta distància argumental respecte a tot el que ja hem vist a la pantalla:

JON
És el Lord Comandant de la Guàrdia de la Nit. Vol enviar una expedició a Durallar per ajudar milers de persones del poble lliure en perill, mentre que ell planeja viatjar al sud per fer front al bastard Ramsay Neu (Bolton), que ha pres Hivèrnia. Les tensions al Castell Negre per aquest posicionament de Jon culminen en l’atac d’alguns membres de la Guàrdia de la Nit al seu cap. Jon rep com a mínim quatre punyalades, i no sabem quin és el seu estat…

DAENERYS
Ha ocupat Meereen, a la Badia dels Esclaus, i s’ha casat per motivacions polítiques amb el cap de la ciutat, Hizdahr zo Loraq. En el gran espectacle nupcial de sang i mort a les Arenes de Daznak, l’aparició sobtada del drac Drogon provoca el caos; Daenerys munta la bèstia i fuig volant. En el darrer capítol està sola amb el drac al desert, perduda, esparracada i famolenca. Vol tornar a Meereen, però el drac no li fa cas, i acaba envoltada per una banda de guerrers dothrakis.

ARYA STARK
Passa proves molt dures a la Casa de Blanc i Negre, el temple del Déu de Molts Rostres a Braavos –que correspon al rodatge de la sèrie a Girona l’any 2015. Fosa de dolor després de la mort d’éssers estimats, aprèn a renunciar a tot per a sobreviure, fins i tot a la seva pròpia identitat. “No sóc ningú”. Valar morghulis. Valar dohaeris.

CERSEI LANNISTER
Ha estat empresonada i s’ha de sotmetre a l’escarni del poble per les greus acusacions de llibertinatge i traïció a la Fe dels Set que li atribueix el Septó Suprem. Quan arriba de nou a la Fortalesa Roja després del captiveri, el Mestre Qyburn la rep i li presenta el cavaller Ser Robert Fort, un gegant, nou membre de la Guàrdia Reial que ha fet vot de silenci. Cersei ha de ser jutjada. El regnat del seu fill petit Tommen és molt feble.

TYRION LANNISTER
Després de matar el seu pare ha recorregut un llarg periple per mar, coneix el tapat Aegon Targaryen, i acaba fet esclau. Compra la seva “llibertat” integrant-se a una de les companyies lliures de mercenaris, els Cabalers, al costat de Jorah Mormont, però tots dos saben que han de canviar de bàndol per sobreviure, perquè el poder és a Meereen, que compta amb la infanteria d’Immaculats i els tres dracs de la reina Daenerys.

VARYS
Sempre movent fils a l’ombra amb els seus “ocellets”, l’eunuc és el gran protagonista del final de la novel·la. És ell qui assassina el Gran Mestre Pycelle i també Kevan Lannister, oncle de Cersei, que aleshores exerceix com a Lord Regent. Amb aquesta intervenció, Varys pretén accentuar la divisió entre les famílies Lannister, Tyrell i Martell, i aplanar el camí per al retorn d’Aegon Targaryen a Port Reial.

George R. R. Martin ha de tenir una paciència infinita per haver suportat durant tots aquests anys la pressió dels fans perquè acabés d’escriure la saga, mentre que les temporades d’HBO s’anaven succeint inexorablement. I, ja se sap, a les xarxes tothom se sent capaç de dir de tot, fins al punt que l’escriptor va haver de publicar fa pocs dies un comunicat per a negar rumors. Va ser molt clar: “The Winds of Winter no està acabat i A Dream of Spring no està ni començat. No començaré a escriure el setè volum fins que no acabi el sisè”, ha proclamat. Per tant, paciència!

Especuleu i jugueu tot el que vulgueu. Jo vaig perdre la porra sobre els personatges que morien aquesta temporada! Però la meva recomanació és que aneu sempre a les fonts oficials per esbrinar com estan les coses. Una de les pàgines de referència és la Wiki Hielo y Fuego, on trobareu referències al detall de tots els personatges, noms de lloc i episodis històrics de la saga. Mentrestant, recomano fervorosament rellegir els llibres, submergir-se en el gran volum enciclopèdic El Mundo de Hielo y Fuego o bé rescatar la història dels Targaryen a Foc i Sang. Material no en falta. Per superar el dol del final de la sèrie algunes editorials aprofiten per presentar llibres vinculats a la saga, com Debolsillo (Penguin), que publica en un sol volum El Caballero de los Siete Reinos: cuentos de Dunk y Egg, la novel·la gràfica amb relats ja coneguts. I el propi G. R. R. Martin va anunciar la setmana passada la publicació al mes de novembre d’aquest any de l’edició il·lustrada del segon llibre de la saga, A Clash of Kings, amb pròleg de Bernard Cornwell i més de vint dibuixos de Lauren K. Cannon, un llibre per a col·leccionistes. Caldrà veure si fructifica la preqüela basada en l’univers de Joc de Trons, que algunes fonts titulen Bloodmoon i que retrocediria milers d’anys enrere fins a l’Edat dels Herois. Amb aquest spin-off, que ja s’hauria començat a rodar a Irlanda del Nord amb Naomi Watts com a principal reclam del càsting, HBO intentarà no deixar del tot orfes els fans de la sèrie.