Una joia de lectura obligada

Flors per a l’Algernon, de Daniel Keyes. Les Altres Herbes, 2020. 287 pàg. Traducció al català de Pep Verger.

“Cada pas et revelarà mons que ni tan sols sospitaves que existien”

Un llibre de ciència-ficció pot fer plorar. I aquest n’és un. La història de Charlie Gordon és d’aquelles que dona sentit a la literatura de gènere, sobretot per a aquells que la desdenyen. De fet, tot el relat és absolutament realista, a excepció del novum, aquell ingredient propi de la ciència-ficció que fa que una innovació científicament probable esdevingui la clau narrativa. En aquest cas, és una operació quirúrgica que permet que un jove amb deficiència psíquica pugui assolir un coeficient d’intel·ligència superior a la mitjana. Daniel Keyes (1927-2014) va rebre el Premi Nebula per aquesta novel·la publicada el 1966, que amb els anys ha assolit la categoria de clàssic. Se n’han fet adaptacions per a televisió, teatre i cinema. L’actor Cliff Robertson va guanyar un Oscar per la seva interpretació a la primera versió cinematogràfica de 1968.

El Charlie Gordon té 32 anys i vol ser llest. Viu a Nova York, però no recorda la seva família. Treballa en un forn de pa i assisteix a classes amb la senyoreta Kinnian. Com que és un alumne aplicat, els científics li proposen participar en un experiment. Al laboratori coneix l’Algernon, un ratolí blanc que és capaç d’escapolir-se dels laberints on el posen perquè és molt espavilat, i sempre ho resol més de pressa que en Charlie. El truc és que a l’Algernon li han fet una operació al cervell per fer-lo més intel·ligent, però això el Charlie encara no ho sap. Quan els doctors li proposen al Charlie fer-li l’operació, encara que té por, ell diu que sí, perquè vol ser llest com els altres. És la primera vegada que li faran a una persona. El primer ésser humà amb intel·ligència augmentada per cirurgia. Al Charlie, l’operació li canvia la vida radicalment.  

El relat està narrat en primera persona pel mateix protagonista, en format dietari, una suma d’“informes de progrés” en què en Charlie explica la seva experiència en un interval de mesos que va de març a novembre. Hi un detall molt peculiar en aquest llibre i és que en Charlie escriu tal com raja i les primeres pàgines estan escrites com si fos un nen petit, amb infinitat de faltes ortogràfiques. [Petit espòiler]. La cosa després millora! Però és un detall molt il·lustratiu de l’evolució de l’estat emocional i cognitiu del protagonista. Quan ell recorda coses de la seva infància, aquests episodis s’alternen en tercera persona, marcant distància. No diré més de l’argument perquè és millor que el lector el vagi descobrint.

El relat exalça la necessitat d’afecte per davant de tot. La intel·ligència, també la induïda artificialment, és inútil sense amor

Flors per a l’Algernon és una història commovedora, tendra i emotiva, que condensa, en la pell d’en Charlie Gordon, grans qüestions que afecten qualsevol persona. La memòria, les relacions familiars i socials, l’amor, la descoberta sexual, la malaltia i la mort, la identitat, la soledat, el meu lloc al món. És una al·legoria deliciosa sobre la presa de consciència. Però, sobretot, un relat que exalça la necessitat d’afecte per davant de tot, prioritat absoluta, i això inclou el nivell de coneixement i, per extensió, la capacitat tecnològica d’una comunitat humana. La intel·ligència, també la induïda artificialment, és inútil sense amor.

Posant el focus concretament en la pell d’un discapacitat, Keyes construeix una reflexió potentíssima sobre el tracte que reben aquells que la societat considera inferiors. Una metàfora que reflecteix la visió de l’existència des d’una innocència naïf, en contraposició amb tot un reguitzell d’abusos intolerables. És un retrat descarnat d’una societat cruel que sovint permet el menyspreu i el maltractament d’aquells que més suport necessiten. En aquest sentit, hi ha altres possibles lectures. Ho podem extrapolar als més febles, als pobres, als malalts, als refugiats, als desnonats, als repudiats per qualsevol qüestió de sexe o raça…

Flors per a l’Algernon va néixer com una història breu, publicada el 1959 a The Magazine of Fantasy & Science Fiction i, més tard, Daniel Keyes la va allargar com a novel·la. L’obra es va publicar per primer cop en llengua catalana l’any 1997, a càrrec de Cruïlla, i ara és el primer volum d’una nova col·lecció, Les Altres Herbes, que neix de la complicitat de Males Herbes i L’Altra Editorial. Sense renunciar al trajecte traçat en dos catàlegs ben sòlids, ambdós segells han trobat un comú denominador a partir del qual publicar clàssics internacionals descatalogats o que no han estat traduïts al català. El primer tast va ser la gestió conjunta per treure dos llibres de Stephen King. El 2018 Males Herbes va publicar Torn de nit, i L’Altra, l’assaig Escriure. Memòries d’un ofici. L’experiència va ser tan positiva que ara han decidit anar de la mà obrint un nou calaix per a títols com aquest de Daniel Keyes. El proper serà un conjunt de contes de l’escriptora britànica Daphne du Maurier (1907-1989).

Felicitats per aquest matrimoni literari, i per molts anys de bons llibres com aquest!

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.