Edgar Cotes guanya el Premi Ictineu a la millor novel·la amb Un àngel cruel. Doblet d’Spècula i primers Ictineus d’Obscura, mentre que Javier Calvo guanya en la categoria de contes
·
La convenció catalana de fantasia, ciència-ficció i terror completa un cap de setmana fantàstic a Vilanova i la Geltrú amb protagonisme de Carme Torras i Grady Hendrix com a convidats d’honor, en què la intel·ligència artificial ha estat un dels temes més tractats
“Gràcies a tots i totes. Hem après molt aquest cap de setmana”. Les paraules d’Eloi Puig, Kraken, president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF), són molt més que un comiat formal per acabar la CatCon. És l’expressió d’una trobada que vol, per sobre de tot, crear lligams entre la comunitat que estima el fantàstic en català. I un any més, la CatCon ha aplegat lectors, escriptors, editors, traductors, il·lustradors, correctors i llibreters. Tots i totes amants —que és molt més que aficionats— de la fantasia, la ciència-ficció i el terror en llengua catalana. La passió i les ganes de compartir han marcat una convenció que creix i es consolida any rere any.
En el cap de setmana de la CatCon han passat moltes coses i hi ha molts noms protagonistes. Podem començar per Edgar Cotes, per exemple, Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica en català de l’any anterior amb Un àngel cruel. Cotes (Balaguer, 1997) esdevé l’escriptor més jove en obtenir l’Ictineu, amb una novel·la de terror rural ambientada a les terres de Lleida. Una obra valenta en què l’autor despulla l’experiència personal de l’assetjament escolar i ho “exorcitza”, com ell mateix va explicar, en un text que narra els traumes d’una família en una casa encantada. L’Ictineu d’Edgar Cotes assenyala una trajectòria a l’alça d’aquest jove multitasca del fantàstic català, però també porta cap a un altre nom, Spècula. L’editorial més jove del panorama assoleix els seus primers Ictineu amb Un àngel cruel, però també amb Tàndems fantàstics (millor recull), una antologia de contes escrita per vint autors, exemple paradigmàtic del treball coral i col·laboratiu que també funciona en el conjunt del fàndom. Jordi Casals i Marc Moreno poden estar ben satisfets per aquest debut en el palmarès dels Ictineu. Però qui també ha assolit els seus primers Ictineus ha estat el segell Obscura! L’editor Job Peró va pujar dos cops a l’escenari per recollir el guardó de millor novel·la traduïda per L’oceà al final del camí, de Neil Gaiman. És un reconeixement a la tasca continuada de portar el grandíssim Gaiman en català, i aquí és preceptiva també una menció especial per a la traducció exquisida de Lluís Delgado. El mateix llibre, L’oceà al final del camí, va rebre el premi a la millor il·lustració de coberta, per l’obra d’Oriol Hernández.
Més noms. Un pseudònim, Hèctor Rivadeneyra, que és l’alter ego de Javier Calvo, guanyador en la categoria de conte amb “Els pirates de Hemingway”, publicat en el número 9 de la revista Freakcions. El Biblionauta, puja al podi per segon any consecutiu amb aquesta publicació de referència. Però no són els únics que han repetit guardó: també ho van fer Mai Més, Raig Verd i Chronos (podeu veure el palmarès complet al final d’aquest article). Com dèiem en la prèvia de la CatCon, les obres de gènere fantàstic publicades en català l’any 2023 van assolir xifres de rècord, i això dona una rellevància especial a aquesta edició —la setzena— dels Ictineu.
Els noms estel·lars d’aquesta CatCon ja estaven anunciats amb antelació, i van deixar el llistó ben amunt. Són Carme Torras i Grady Hendrix, convidats d’honor d’aquesta edició, que van tenir protagonisme doble, ja que tots dos van participar en taules diverses aportant la seva expertesa.
Carme Torras va ser entrevistada en el pòdcast de la revista Narranación per Javi Fernández i Laia Rubio, però també va intervenir en la xerrada sobre intel·ligència artificial, gran tema d’actualitat que va esdevenir la qüestió més comentada al llarg del cap de setmana, per la implicació que té en diferents àmbits creatius, com l’escriptura o la il·lustració. Torras va insistir que la IA requereix “regulació i educació”, i va defensar una postura positiva —la robòtica assistencial és el seu camp professional— per dir que la màquina sempre ha de ser un estímul, un suport per millorar i, com deia Asimov, sempre respectant els drets de les persones. Per a Torras, “la IA ja és una revolució més” i va alertar del perill de caure en la uniformitat perquè tot s’assembli molt. “El perill és deixar de pensar”, va reblar.
La taula d’il·lustradors, que va tancar la CatCon diumenge, també va entrar en el “meló” de les intel·ligències artificials, amb una mirada més pessimista. Al llarg de la convenció va fer fortuna la frase que corre per les xarxes, que ve a dir: “Que la IA em faci les tasques domèstiques, i que em doni temps per crear, i no pas al revés”. No deixem a les màquines la capacitat de crear.
Arribat des de Nova York convidat per la CatCon, Grady Hendrix va aportar bon humor des de divendres a la tarda, quan es va instal·lar a Vilanova i la Geltrú. L’escriptor nord-americà va esplaiar-se parlant sobre Stephen King amb Ivan Ledesma, en una sessió molt seguida, i també en l’entrevista que li va fer l’omnipresent Miquel Codony, en què va parlar àmpliament de la seva única novel·la —fins ara— traduïda al català, Ens hem venut l’ànima, però també de la seva trajectòria com a periodista, guionista i escriptor. Hendrix es va obrir de bat a bat al públic i va parlar dels seus orígens humils o de l’època nefasta en què va viure en un cotxe, i com va experimentar l’amabilitat de la gent que li donava coses; o de la importància d’una maqueta d’una banda de rock de la seva germana que mai va triomfar, però que va resultar tan inspiradora. “Hi vaig posar molt de la meva vida en aquest llibre; és l’únic en català, però significa molt per a mi”, va admetre. Tot i que va començar escrivint ciència-ficció, ha estat el terror el que l’ha fet sobresortir, amb obres com How to sell a haunted house o l’assaig Paperbacks from Hell, en què va analitzar més de 300 llibres de butxaca de terror. “Els nois que vam créixer als 90 veient pel·lícules i llegint terror som els que ara en som fans, perquè sabem que el terror pot ser emotiu i també divertit; el terror d’avui s’està treient la mala reputació”, va destacar. Menció a banda en la intervenció de Hendrix a la CatCon per a Marta Armengol Royo, la seva traductora, que va fer una interpretació consecutiva impressionant.
La CatCon 2024 va incorporar dues novetats rellevants, que van suposar engrandir considerablement l’oferta de la convenció. Per una banda, perquè per primera vegada es va ampliar l’horari al diumenge a la tarda, amb la resistència d’un bon grapat de valents que van renunciar a la migdiada dominical. I, de l’altra, l’obertura d’una segona sala simultània, amb programació paral·lela durant tot el dissabte, liderada per Roxana Canudas que, a més de contribuir a baixar la mitjana d’edat, va permetre diversificar considerablement l’àmbit temàtic de la CatCon amb taules sobre còmic, el shonen i el shojo o una mirada particular d’Star Wars, a banda de tallers i jocs, amb un gran ambient i ganes de repetir.
No és gens recomanable fer un article amb noms, perquè sempre n’hi ha que se’n queden fora, però n’afegiré uns quants més: Joan-Lluís Lluís mostrant els draps bruts de Jules Verne; Gemma Solsona i Muntsa Mimó mostrant la faceta simbòlica i fantàstica de Mercè Rodoreda; el Concili Fetiller celebrant el seu cinquè aniversari; Mixa donant veu a joves que ja no són promeses com Albert Font, Mireia Lleó i Roger Tarrés; Àlex Santaló, Adrià Colàs, Teresa Suau i Marina Vidal reivindicant la tasca dels il·lustradors; i el sempre aplaudit Quim Gómez, que obre com ningú els matins del diumenge descobrint músiques fantàstiques que no sabíem que existien.
I molts més, tothom esplèndid, tothom aportant. I això ha fet molt intens i nutritiu el cap de setmana. La CatCon suma sis edicions, totes a Vilanova i la Geltrú. El nou conveni entre la SCCFF l’Ajuntament de la ciutat consolida aquest matrimoni, que augura una continuïtat per seguir fent créixer la convenció els propers anys. I, sí, això vol dir també ajudar al conjunt del sector del fantàstic català. Gràcies a totes i tots!
PREMIS ICTINEU 2024. EL PALMARÈS
| Categoria | Títol | Autor/a | Editorial | Coberta |
| Millor novel·la fantàstica en català | Un àngel cruel | Edgar Cotes | Spècula |  |
| Millor novel·la fantàstica traduïda al català | L’oceà al final del camí (Traducció de Lluís Delgado) | Neil Gaiman | Obscura |  |
| Millor conte fantàstic en català | Els pirates de Hemingway, dins de Freakcions 9 | Hèctor Rivadeneyra | El Biblionauta |  |
| Millor conte fantàstic traduït al català | “Aquestes coses sense vida”, publicat dins de Mentides sobre la mort. Traducció d’Anna Llisterri | Premee Mohamed | Chronos |  |
| Millor recull fantàstic en català | Tàndems fantàstics | Diversos autors/es | Spècula |  |
| Millor còmic en català | Friday 1. El primer dia de Nadal. Traducció d’Ernest Riera | Ed Brubaker, Marcos Martín i Muntsa Vicente | Mai Més Llibres |  |
| Millor assaig en català | L’onada a la ment. Traducció d’Elena Ordeig Vila | Ursula K. Le Guin | Raig Verd |  |
| Millor il·lustració | L’oceà al final del camí, de Neil Gaiman | Oriol Hernández | Obscura | |
∞∞∞
Les Rades Grises 