“Vivien condicionats per les històries que havien rebut”
Des de sempre fins a l’infinit és el segon lliurament d’aquesta aposta galàctica en català (com comentàvem en el primer volum) que Ricard Efa (Sabadell, 1976) ha engegat enguany amb la complicitat de l’editorial Mai Més. La saga Stella Signata ja té dos volums a les llibreries, i se n’esperen quatre més. El proper serà La síndrome de Sol Terra, previst al febrer de 2025.
Fem una repassada al que tenim fins ara: El món conegut s’ha sacsejat completament i tot gira al voltant d’una noia, la cadet Baran Aion. La principal protagonista de la sèrie té uns poders sobrenaturals innats relacionats amb la seva connexió amb la substància coneguda com “èter”, que es pot entendre com l’ànima de l’univers. Aquestes habilitats —entre elles, una potència destructiva brutal o la capacitat de distorsionar el temps— es va manifestant sense control a mesura que avancen els esdeveniments. Ella tot just ho està descobrint, però ha estat presa per l’exèrcit (la Flota), que la sotmet a experiments terribles.
En el sistema planetari on es desenvolupa la història, la Volta és un tel que protegeix els Confins de l’anomenada Tenebra. La Volta és infranquejable, però l’ambició d’alguns individus sense escrúpols anhela anar més enllà. En aquest context s’ha produït un cop d’estat. La Flota ha anat ocupant espais de poder als Confins; les patrulles són omnipresents i també la repressió. Exigeixen als ciutadans submissió al nou govern i sovintegen les detencions dels qui s’hi oposen. El líder, el coronel Monte Pannerian, exemplifica l’estereotip del dèspota malvat, capaç de sacrificar-ho tot per la seva obsessió d’eixamplar els Confins i descobrir què hi ha més enllà de la Volta. El sacrifici d’innocents per assolir el seu propòsit és un exemple d’aquesta dèria de magnificència malaltissa, i que ens confronta un cop més amb les actuacions d’alguns líders polítics del món real. Sovint la ficció es queda curta.
“No hi havia un segon, ni un àtom, que no estiguessin recoberts per aquests filaments de llum rosada. Sempre hi havien estat i s’estenien des de sempre fins a l’infinit”
Mentrestant, alguns rebels s’agrupen en una resistència improvisada, que es proposa convocar el Consens com a opció de salvaguardar l’status quo. Altres protagonistes prenen pes en aquest segon llibre, com la rebel Bientöt-Garo Messira, que, sense buscar-ho, lidera aquest moviment de resistència que es mou a les palpentes, però que farà descobriments sorprenents.
Paral·lelament, ha abdicat Nikolha Weisser, la trentena mater. Fuig a la desesperada mentre intenta pair fets impensables, com la destrucció de l’anell Weisser, símbol del seu poder místic-religiós, i la mentida en què ha viscut, la suposada custòdia d’una “Memòria” ancestral. És una metàfora ben pertinent sobre els mecanismes de poder que històricament han sotmès la humanitat a règims de por, que condicionen la vida de la gent corrent mentre mantenen privilegis de la casta dels poderosos. El llibre proposa qüestionar-se la llegenda que s’ha transmès de generació en generació.
Ricard Efa ha construït un escenari ben llaminer, àgil i dinàmic, amb personatges interessants, bon ritme i tots els ingredients d’una gran aventura espacial. Cada planeta té característiques diferents, els esdeveniments que sacsegen l’univers estan connectats amb misteris primigenis i l’ombra d’un passat remot conegut com l’apagada. La recerca per obtenir respostes coexisteix amb un moment convuls, amb una lluita entre diferents faccions, i l’interrogant sobre tot allò que havia sostingut la vida diària fins ara. Stella Signata ens ha captivat!
∞∞∞
Les Rades Grises 
2 pensaments sobre “Navegant de l’èter”