“Old Tom Bombadil was a merry fellow; bright blue his jacket was and his boots were yellow”
Minotauro ha recuperat recentment aquest llibret, un petit tresor de la poesia narrativa de J. R. R. Tolkien (1892-1973), reeditat el 2024 tal com va aparèixer per primer cop en castellà l’any 2005. La versió original de The Adventures of Tom Bombadil es va publicar l’any 1962, i agrupava un conjunt de poemes de Tolkien escrits en diferents etapes i publicats en diversos mitjans també al llarg de la seva trajectòria; l’origen d’alguns d’ells es remunten a la joventut del professor, a les primeres dècades del segle XX. Curiosament, aquest va ser el darrer llibre del corpus tolkienià que es va publicar traduït al castellà, i és una edició molt bonica, no només per les il·lustracions de Pauline Baynes, sinó perquè incorpora en paral·lel el text primigeni en anglès, de manera que permet una lectura bilingüe molt interessant. Com podeu imaginar, aquesta obra mai no ha estat traduïda al català.
El títol del llibre és llaminer, però un pèl equívoc. Las aventuras de Tom Bombadil és el poema que dona nom al volum, però a banda d’aquest text, no hi ha massa més sobre aquest personatge misteriós que apareix a El Senyor dels Anells, on té un episodi entranyable amb els hòbbits, als quals rescata en dues ocasions. En aquest poema, Bombadil, amb jaqueta blau brillant i sabates grogues, es troba amb personatges familiars per als lectors de Tolkien, com el vell home salze, un Tumulari, la bella Orifraula i altres criatures del bosc. El poema lliga amb cants que el mateix Tom Bombadil formula a La Comunitat de l’Anell, i amb el segon capítol del llibre, titulat Bombadil goes boating (El paseo en bote de Tom Bombadil), un text lleuger en què el personatge baixa riu avall pel Tombasalzar i es va trobant amb tot d’animalons amb els quals interactua, fins que arriba a la taverna d’en Maggot on hi ha, com no, cançons, contes, balls i un bon sopar.
El llibre ve a completar, en certa manera, les llegendes, bestiaris i tradicions sobre els hòbbits i la Comarca al final de la Tercera Edat. El mateix Tolkien, al pròleg, situa aquests versos en els marges descartats de l’anomenat Llibre Vermell, provinents de l’oralitat, composats pels mateixos hòbbits, i especula que algun dels seus autors serien en Bilbo o en Sam. Tant de l’un com de l’altre, atesa la seva fascinació pels elfs i la seva estada a Rivendell amb n’Élrond, se’n poden deduir algunes pinzellades relacionades amb la Primera i Segona Edat i a les tradicions èlfica i numenoreana.
En general són textos simpàtics i divertits, ingenus, amb molta presència de la natura, flora i fauna, i animals fantàstics. Alguns de ben curiosos tenen com a protagonista un estrambòtic “home de la lluna”, personatge que dona nom a una cançó que Frodo canta a La Comunitat de l’Anell, i que té les primeres versions en els anys 1915 i 1923. També hi trobem els trolls petrificats d’El Hòbbit: The Stone Troll és el poema que Sam canta al capítol Fugida cap al gual, i que en aquest cas sí trobem íntegre en català en la traducció de Francesc Parcerisas. El mateix passa amb Olifant, un poema que Sam recita a Les Dues Torres, quan ell, en Frodo i en Gòl·lum arriben a Minas Ithil.
Encara trobem referències a llocs coneguts, com la Pica del Temps (“Weathertop”) o Bree, i fins i tot evocacions de Les Rades Grises, de to més solemne, a The Last Ship (El último navío), quan la jove Fíriel descarta navegar cap a la Llar dels Elfs perquè ella és filla de la Terra. Per als amants de l’obra tolkieniana és un goig assaborir, per exemple, el poema Errantry (Errabundo), que es tracta d’una versió original de la cançó d’Eàrendil el mariner, que Bilbo canta just abans del Consell de n’Élrond, a Rivendell. Tolkien va escriure aquest poema l’any 1930, a l’inici del grup dels Ínklings.
En total són setze poemes, que es llegeixen en un sospir. A nivell formal, la particularitat d’aquestes composicions és la mètrica, innovadora i experimental, que respon a la dèria constant —i, sobretot, a l’habilitat— de Tolkien d’explorar els mecanismes de la llengua. Les fonts d’inspiració i l’impuls creatiu dels versos es troba sovint justificat a les Cartes del professor, un element de consulta indispensable per aprofundir en la seva obra. En alguns casos, el poema pot tenir l’origen en una obra primordial per a Tolkien com Beowulf, o en elements de la tradició anglosaxona, mentre que d’altres són totalment inventats.
Qui és Tom Bombadil?
Val la pena comentar aquí que Tom Bombadil ha estat un dels personatges que han aparegut en la sèrie televisiva Els Anells de Poder. Tenint en compte que no sortia a les adaptacions de Peter Jackson, pot esdevenir l’únic referent per a molts aficionats que no han llegit els llibres. Bé, sap greu dir-vos que res d’allò s’ajusta al que va escriure Tolkien, perquè Bombadil en cap cas consta que fos una mena de mentor de Gàndalf, com tampoc vivia a la zona de Rhûn, on el situen a la sèrie. És un encontre que fa gràcia, però absolutament inventat pels guionistes.
Bombadil és un dels personatges més misteriosos de la creació de Tolkien, possiblement una mena d’esperit Maia, dels primers éssers que van habitar la Terra Mitjana. Els hòbbits van donar el nom de Tom Bombadil a aquest personatge estrafolari, còmic, però de gran poder, que dominava el Bosc Vell i tenia com a esposa Orifraula, la Filla del Riu. Els elfs l’anomenaven Iarwain Ben-adar, que significa “vell” i “sense pare”. A El Senyor dels Anells té una doble aparició per ajudar els hòbbits en la seva fugida de la Comarca.
Traduccions al català
Las aventuras de Tom Bombadil forma part de l’enorme corpus literari que complementa El Senyor dels Anells, i que enriqueix el coneixement del món meravellós construït per Tolkien. Per explicar per què no tenim aquest títol en català hom pot argüir la dificultat de la traducció de les mètriques i els dobles sentits d’aquests textos, o el fet que algun d’aquests poemes ja es trobi a El Senyor dels Anells, que sigui una peça menor i, fins i tot, prescindible… Efectivament, podríem assumir totes aquestes raons, a més de l’econòmica, que sol ser la principal. Però no està de més recordar, una vegada més, que les traduccions en llengua catalana de l’obra de Tolkien tenen encara mancances que no fan justícia a l’autor cabdal del fantàstic. En un context pletòric en què s’ha recuperat d’una manera portentosa l’obra d’Ursula K. Le Guin en català, o que s’estan traduint de manera excel·lent grans noms de la literatura fantàstica, com Terry Pratchett, i fins i tot ara comença Brandon Sanderson, lamentem un cert oblit en el mestre de mestres.
A Catalunya patim el fet que els drets de l’obra de Tolkien estiguin repartits entre diferents editorials, la qual cosa no ha permès mai una acció conjunta per entomar la creació tolkieniana d’una manera més integral i harmònica; i, és clar, per contrast amb el castellà, que és la llengua més propera, ens trobem que Minotauro és segurament l’editorial de tot el món que més ha explotat tot allò que té a veure amb Tolkien, amb tot el corpus, tot el que hi està relacionat i edicions de col·leccionista. Caldrà esperar un miracle, una nova embranzida de demanda de nous lectors interessats en l’obra del professor, perquè s’omplin buits com els d’en Bombadil.
∞∞∞
Les Rades Grises 