Isa J. González (Rubí, 1991) és una cara coneguda del petit món del fantàstic i debuta en català amb Rere les esquerdes, una novel·la que s’emmarca en el subgènere del hopepunk —influenciada per Becky Chambers—, i que ofereix una aventura espacial peculiar. Perquè és molt espacial, però poc aventura, atès que el pes de l’argument es fonamenta en les relacions afectives d’un grup de germanes que fan pinya en el gran tema que les uneix: descobrir els orígens del seu pare, que acaba de morir.

Tot i que l’autora no el considera un llibre autobiogràfic, hi ha ingredients personals a tenir en compte que ella mateixa explica, com és el fet que en el seu cas són quatre germanes i que el pare va morir fa pocs anys, un episodi que va encendre la guspira d’aquest llibre.

Altair Kova, un explorador, astroarqueòleg de gran prestigi, un heroi nacional, acaba de morir. La seva filla Quer, de disset anys, assisteix al seu funeral com a única familiar, però la noia se sent perduda, perquè constata la distància que el separava del progenitor, un personatge tan admirat al país com llunyà per a ella. La trobada amb una dona jove que s’identifica com la seva germana gran trasbalsa l’existència de la Quer: resulta que té tres germanes que desconeix, perquè el seu pare no n’hi havia parlat mai. Són la Damaris, la Llura i la Verona, i de seguida l’acullen com una més a la seva nau, anomenada “astrollar”, on també hi viu la IAia, l’àvia de totes elles, que, després de la mort física, va demanar seguir al costat de les noies com a Ànima Sentent de l’astrollar. La mare va morir anys enrere, però hi també hi té una presència. És, doncs, un viatge espacial ben familiar i en femení.

L’escriptora narra el moviment físic d’una recerca que les germanes efectuaran per diferents planetes, i en aquest sentit és un encert l’estructura de la novel·la, ja que cada capítol passa en una localització diferent, des de Casterna, la localitat on viu la Quer, on ha mort el pare, fins arribar al destí final. La troballa d’uns quaderns, relíquia del passat que investigava el pare, esdevenen una mena de mapa del tresor fins al final de l’aventura. Però, en realitat, el tema central de la novel·la és el viatge personal de les noies, els nous vincles que generen, i una certa reconciliació (desigual), entre elles i amb un pare amb el qual totes tenen assumptes pendents. El viatge sempre és transformador. Possiblement “Rere les esquerdes” no és un títol amb molta força, i potser per aquest motiu és una expressió que el lector troba en diferents fases del llibre, de manera que l’autora vol reforçar el sentiment de les noies, que han de fer una recerca “rere les esquerdes” del temps i de la història del seu pare.

Cal felicitar l’Isa J. González per aprofundir en temes tan difícils com el dol, els llaços entre germans o el sentiment de culpa en les relacions entre fills i pares. Felicitats per escriure des de l’esperança

Les protagonistes són astroarqueòlogues, com els pares, i la investigació bascula entorn al mite d’un hipotètic planeta on havia nascut la humanitat. Ens situem en un imperi polític i administratiu anomenat Llegat, que es configura com un sistema de planetes que comparteixen un origen mític llunyà, anomenat Diàspora, la primera unió planetària, que ha quedat amagada en els confins del temps. El sistema de poder ha intentat fer foc nou, i molts consideren la gènesi utòpica una fantasia religiosa promoguda pels anomenats “terraistes”, una llegenda per explicar un passat que des del govern de Llegat es nega.

Isa J. González construeix una ficció interplanetària amb molts elements i expressions que la fan familiar, de vegades potser massa, fet que es pot interpretar com un recurs per fer més propera i realista la narració. Per exemple, la pràctica religiosa en una catedral amb un sacerdot i un ritual funerari que ens són fàcils d’imaginar, o un planeta universitari on topem amb “polítiques del Rectorat” i debats sobre el “tema de la tesi”, o converses de fumadors del tipus “em pensava que ho havies deixat” o “fumant un piti”. Són elements que poden resultar o massa obvis o agradablement propers. Això ho valorarà cada lector. En tot cas, en aquest mirall lleugerament distorsionat de la realitat actual, l’escriptora no renuncia a fer crítica social. Així, per exemple, carrega contra el turisme de masses estel·lar al planeta Noira, on el govern perjudica els residents perquè “l’augment de turisme i de trànsit ha encarit els preus de tot” i els habitants han de traslladar-se a altres indrets. També hi apareixen la reivindicació mediambiental i l’alerta contra la crisi climàtica o els perills de la sobrepoblació.

Ara bé, en contraposició a aquesta proximitat, González no té problemes a imaginar altres prodigis molt evolucionats. Un dels elements d’aquesta societat futurista és la Cripta del Destí Digital, un cementiri on s’emmagatzemen les ànimes digitalitzades dels morts, de manera que es poden tenir converses amb amics i familiars difunts.  

Com comentàvem més amunt, Rere les esquerdes s’insereix en el hopepunk, un subgènere de la ciència-ficció que s’allunya de la fatalitat i de la violència fàcil, i que es fonamenta en l’optimisme d’aquells que volen fer les coses ben fetes, una esperança ben escassa quan la literatura s’ha posat a imaginar mons alternatius. En aquest sentit, s’agraeix el to amable de la novel·la, encara que en determinats moments li manqui nervi a la trama de la recerca. Cal felicitar l’Isa j. González per aprofundir en temes tan difícils com el dol, els llaços entre germans o el sentiment de culpa en les relacions entre fills i pares. I també per ampliar el ventall d’opcions del fantàstic escrit en llengua catalana, afavorit per Spècula. Felicitats per escriure des de l’esperança.

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!