“Només cal tenir por del que tenim a dins”
Aquesta és la història d’un home que busca la seva dona desapareguda. També és una aventura d’espies trepidant ambientada al final de la Segona Guerra Mundial, a Manxúria. És una novel·la fantàstica, en què diferents forces malèfiques cerquen un tresor llegendari i l’elixir de la immortalitat per dominar el món. I és un llibre protagonitzat per les dones guilla, mudapells, éssers sobrenaturals que custodien secrets ancestrals.
El Gual de la Guilla és tot això barrejat i molt més. Una novel·la descomunal. Que no us espanti la densitat i el volum de gairebé 700 pàgines, perquè és una lectura apassionant.
Mai Més torna a fer una demostració de personalitat i gosadia presentant aquest llibre en català. És una de les primeres llengües a què s’ha traduït, amb un treball extraordinari de Miquel Cabal. L’escriptora russa Anna Starobínets, periodista i guionista, una de les veus més destacades del fantàstic europeu, va ser al mes de maig convidada d’honor a la CatCon, a Vilanova i la Geltrú, i va poder parlar d’aquesta novetat. El Gual de la Guilla es va començar a gestar fa anys com a sèrie de televisió, però les productores van rebutjar el projecte per massa ambiciós. Anys més tard, Starobínets el finalitza reconvertit en aquesta novelassa i, davant de la bona rebuda del lector rus, ara sí que sembla que tirarà endavant la sèrie televisiva.
El Gual de la Guilla és el nom de la població on transcorre el llibre, que l’autora ambienta a Manxúria, regió fronterera entre la Xina i la Unió Soviètica, l’any 1945. És un indret recòndit, envoltat de bosc i aiguamolls, que, citant el tòpic, esdevé un personatge més de la història per la forta presència de l’escenari, que embolcalla tant els personatges com els misteris que amaga.
Maksim Kronin, protagonista principal, és un artista de circ amb habilitats especials. Som a Moscou el 1941. Reclutat com a soldat, Kronin està sotmès literalment al coronel rus Gleb Àristov, prototip del malvat de manual, mentalista hipnotitzador, que té el poder de dominar la voluntat de les persones. Al llarg de les pàgines, en mirades enrere constants, anirem descobrint la història comuna entre els dos homes. Àristov li va prendre la llibertat i la vida. L’últim que Kronin recorda és l’adeu de la seva dona, l’Helena, i l’únic objectiu vital que li queda és retrobar-la, en una recerca desesperada que el conduirà fins a la ciutat de Gual de la Guilla.
“És un relat embriagador, apassionant, amb un punt místic i teològic, que combina a la perfecció l’aventura, la llegenda i el thriller bèl·lic”
Què passa al Gual de la Guilla? Doncs que en Kronin haurà de fer mans i mànigues per sobreviure en un entorn molt hostil dominat pels militars soviètics que el persegueixen. Hi descobrirà la nissaga de la Deessa Guilla Celeste Huxian, les dones mudapells considerades bruixes que habiten la zona des de temps immemorials. Seguint la pista de la seva dona, sabrà que a Manxúria els japonesos hi tenen una base secreta on se sospita que experimenten amb humans. Què pretenen? Quin secret ocult amaguen les guilles que genera tant d’interès? Què hi pinten els guerrers de terracota de Xi’an? Qui és el Mestre Zhao? Quin és el misteri que fa del Gual de la Guilla un lloc maleït?
L’existència de Kronin és la d’un individu que viu a la vora de l’abisme, “en la lògica del caos (sovint en diuen destí…)”. S’enfronta amb animals extraordinaris, parla amb els morts i pateix assetjament en els somnis. La història té un rerefons romàntic que mou el protagonista, però alerta perquè no us trobareu pas res ensucrat. Absolutament al contrari. Starobínets relata amb tota la cruesa una història descarnada, plena de violència, tortures i assassinats. És una història on hi ha molt patiment físic, descrit amb tota mena de detall, perquè el segell de l’escriptora té aquest component orgànic, corpori, visceral, bestial, sense clemència. Gairebé totes les relacions que s’estableixen entre els personatges són tenses i escruixidores, fins i tot les sexuals.
En aquest punt precisament és on hi ha la llavor de la novel·la: Starobínets es va inspirar en llegendes de la mitologia japonesa sobre les guilles mudapells (kitsune, en japonès; hulijing, en xinès), femelles sobrenaturals que xuclen l’energia vital dels mascles a través del coit.
L’escriptora russa només endolceix la història en racions mesurades, com la relació entre Kronin i el soldat Paixka Ovtxarenko, un personatge cabdal en la novel·la, que esdevé el contrapunt innocent de l’heroi torturat, aquell insignificant a qui no es dona importància, però que sempre hi és.
En definitiva, és un relat embriagador, apassionant, amb un punt místic i teològic, que combina a la perfecció l’aventura, la llegenda i el thriller bèl·lic. Molt diferent del conjunt de relats La glàndula d’Ícar, el seu primer llibre traduït al català, El Gual de la Guilla, no obstant, sí que comparteix aquesta reflexió profunda sobre els anhels, les pors i les misèries de l’ànima humana. Imprescindible.
∞∞∞
Les Rades Grises 