“L’apocalipsi havia arribat”
Tinc la sensació que Davant déus indiferents és un dels llibres que va passar més injustament desapercebuts en la prolífica collita de fantàstic en català de l’any passat. L’he buscat per recomanació del Kraken Eloi Puig i li dono tota la raó. Ivan Ledesma signa una història angoixant sense concessions, macabra, magníficament narrada, una novel·la imprescindible per als lectors que us agrada el terror.
La història planteja uns successos brutals ocorreguts en un petit poble de muntanya, en què tots els seus habitants van desaparèixer en plena tempesta hivernal. Una nevada descomunal deixa incomunicat un llogarret perdut en una vall tancada de la província de Terol. Sense llum, sense connexió a internet. Els telèfons deixen de funcionar. La carretera, tallada. Sons estranys, tensió, por i la desaparició incomprensible dels avis d’una residència en una nit espaordidora. El terror puja graus progressivament davant una amenaça que al començament és abstracta i que a poc a poc va prenent forma des de la profunditat. I ho deixarem aquí per no revelar més.
L’escriptor situa la història en el municipi inventat de la Torrassa del Cingle (inspirat en La Ginebrosa), a prop d’Alcanyís, a la demarcació de Terol. La geografia del lloc s’immisceix en la narració d’una forma natural, orgànica, amb els seus avencs brutals, una vall fosca que contribueix a generar la sensació claustrofòbica que va conduint els protagonistes a un cul-de-sac sense escapatòria. A banda de la capacitat per generar aquesta ansietat in crescendo, Ledesma sap atorgar pes a un conjunt coral de personatges del poble, cadascun dels quals contribueix a enriquir el relat: la història principal es ramifica en diferents arcs i registres que fan més enrevessada i terrorífica la novel·la.
També cal fer esment a una estructura remarcable que narra el relat en tres direccions: la principal, una veu narrativa clàssica en passat i en tercera persona que explica els fets de fa dos anys. Una altra veu que se situa al temps present, centrada en la polèmica realització d’una sèrie televisiva sobre els fets, que parla d’una apocalipsi a petita escala, i que planteja la perspectiva del que ha passat, del que se sap fins aleshores i de les manipulacions de govern i exèrcit per ocultar-ho. I una tercera veu en primera persona i temps present: aquesta és la més inquietant i alhora interessant: algú que pensa des d’una mena de cova que sembla poblada d’éssers estranys; un personatge que al començament no sabem ubicar, però que pren força a mesura que el context li dona sentit. Ledesma lliga les tres veus amb solvència, amb un ritme vibrant i sense pausa, i el lector arriba al final sense alè. No li sobra ni li falta res.
El títol, Davant déus indiferents, pot despistar amb el plantejament inicial de la trama. El lector hi descobrirà la relació amb un component mitològic i supersticiós, vehiculat mitjançant un dels personatges principals, un sacerdot sinistre. Enmig d’uns fets tenebrosos, Ledesma planteja preguntes interessants sobre l’adoració dels ídols i com una mirada única, adoctrinada i inculta pot generar societats dogmàtiques i intransigents. De vegades el terror és tan real… Algú està fent ja la pel·lícula d’aquest llibre?
∞∞∞
Les Rades Grises 