“El món estava a punt de canviar per sempre”
Quatre de sis. Una quimera per a la humanitat és el quart llibre de la magnífica saga galàctica Stella Signata, de Ricard Efa. L’autor sabadellenc ha desplegat un devessall d’imaginació colossal en aquesta sèrie fantàstica de ciència-ficció, una creació original en llengua catalana que té tots els ingredients de les grans obres del gènere a nivell internacional.
Aquest quart llibre manté el ritme i el pols narratiu dels anteriors, alhora que va relligant la trama. Òbviament, la ressenya conté espòilers i pot resultar feixuga per a qui no hagi entrat encara a la saga, per això podeu llegir comentaris dels anteriors llibres: Els Confins i la Tenebra, Des de sempre fins a l’infinit iLa síndrome de Sol Terra.
La disputa entre la Unió Yí Ri (el govern interplanetari on viu la humanitat) i la corporació Iron Enterprises s’ha estès per tot el sistema, i ha esdevingut un conflicte bèl·lic amb connotacions apocalíptiques. L’activitat del mineral anomenat demeteri ho contamina tot, i les persones emmalalteixen com a conseqüència de la radiació que emet. El compte enrere s’ha activat, i tot just els queda mig any.
La corda es tiba. El malvat per antonomàsia, Benjamin Janus Bell II, obcecat de poder, atia el conflicte bèl·lic, i pretén liderar la nova era amb la creació d’una nova espècie resistent al demeteri, el qual ha usat per als propis interessos. Iron s’erigeix com una gran empresa malalta de poder, i simbolitza com la tecnologia aplicada a l’armament i la megalomania només aporta destrucció.
La protagonista principal de la sèrie, Baran Aion, esdevé un punt d’equilibri còsmic per intentar aturar la destrucció. Per l’amor als seus orígens i a la seva amiga perduda, vol protegir els humans, perquè se sent responsable de tot plegat; però també pel Gran Cau, l’espècie anomenada Les que Caminen per la Llum, amb les quals es troba lligada amb una connexió que podríem qualificar d’espiritual. El problema és que el medi, dominat per la radiació del demeteri, és incompatible per a uns i altres. El que mata els humans és el mateix que protegeix Les que Caminen per la Llum. La humanitat i la seva dèria parasitària ha espatllat també aquest món.
Ricard Efa afegeix complexitat a l’entramat argumental de la història. En el plantejament inicial de la saga, cada dos llibres feien un cicle: el primer era el de la Duzakh, i aquest segon és el de la Bao Chuan, en relació al nom de les naus. El tercer és el de l’Orb. Ara tanquem el segon cicle amb algunes revelacions que connecten amb el món que es va plantejar a l’inici.
La lectura bascula des de la mirada particular dels protagonistes, cadascun dels quals lidera un capítol des del seu punt de vista, mentre el lector es va desplaçant entre els diferents planetes on transcorre l’acció. Els personatges femenins duen el pes dels esdeveniments: les científiques Irena Corindon i Ishani Hemal, enfrontades però amb molt en comú; les soldats Juliette Shìbïng i Kaori Yatsura, o la líder del planeta Taranis, Nassoumi Tinné-Caesar.
Stella Signata ens parla de l’exili de la humanitat perquè en el passat va arrasar el seu planeta original. En aquesta epopeia bestial, l’autor hi posa aventura espacial, especulació científica i molta fantasia, amb paradoxes temporals incloses, i imaginant uns éssers extraterrestres de caràcter místic que viuen en plena comunió amb el seu entorn. La connexió de la protagonista amb elles i l’evolució de la pròpia Baran és una de les meravelles d’aquesta història, en què la noia que ha de salvar el món pràcticament es desfà de la seva condició humana per esdevenir una mena de divinitat, inserida en la llum de l’univers.
Ara bé, cal salvar l’espècie? És una pregunta que hom es pot fer llegint literatura d’aquest gènere. Sovint es presenta aquesta consciència humana de comunitat, de solidaritat amb els nostres iguals, de lluitar per preservar un llegat… Però es tracta de bondat? Pur instint de supervivència? O és egoisme per salvar-se un mateix? Si la humanitat ho ha fet tan rematadament malament, repetint a Yí Ri els mateixos comportaments de destrucció, per què salvar-la? Potser la resposta és que la lluita mereix la pena mentre existeixin vincles d’amor, mentre perdurin els gens de bona voluntat.
Enhorabona, Ricard, per aquest viatge apassionant! Ja esperem el cinquè, La nostra mort és una tempesta.
∞∞∞
Les Rades Grises 