Hugh Howey és un cas molt interessant en el canvi de tendència que l’era digital està provocant en el món editorial. Va recórrer a l’autoedició per donar a conèixer els seus primers textos. El primer brot de Wool (Espejismo) van ser uns pocs capítols del llibre, presentat com a relat curt. I va tenir tant èxit a Amazon que la demanda dels lectors -que li escrivien correus demanant més- el va esperonar a continuar. Avui és un supervendes.

“Treballava en una llibreria, i creava històries en el meu cap mentre carregava piles de llibres”, confessa Howey, que ha participat en una trobada amb bloguers a la llibreria Gigamesh de Barcelona. “Jo maig vaig somiar viure de l’escriptura, només desitjava escriure un llibre”, explica. L’autor nord-americà ha estat uns dies de promoció a l’Estat espanyol, on tot just es comença a conèixer gràcies a la traducció que acaba de publicar Minotauro. Malauradament, cap editorial catalana sembla que hi apostarà, de moment.

Howey ha arribat a uns nivells de popularitat tan alts en un sector àvid per descobrir nous talents que li han arribat a oferir gairebé xecs en blanc. “Però no em fa sentir còmode que em paguin per alguna cosa que encara no he fet”, diu. Dóna gust sentir un supervendes com ell amb aquesta sensatesa. La vida, però, li ha canviat molt. De gira per promoure un llibre venut ja a més de 18 països, trucades de la productora per a l’adaptació cinematogràfica (la Century Fox n’ha adquirit els drets)… “Em vaig adonar que les coses em canviaven molt quan vaig decidir deixar la feina de llibreter”, explica. I insisteix en la importància d’haver mantingut els drets digitals de la versió anglesa: “Si hagués venut els drets hauria d’haver mantingut una feina. Si véns els drets, perds el control”, assegura.

“Jo mai vaig somiar viure de l’escriptura, només desitjava escriure un llibre”

En l’encontre a Gigamesh, l’escriptor també va parlar amb els assistents sobre els vincles entre l’imaginari dels videojocs i el de la narrativa. Reconeix que jugava a Fallout però descarta que l’univers apocalíptic de Wool vingui d’aquí, encara que sí admet una certa reminiscència de la gran escala central de la sitja amb la que apareix a GoldenEye. “Era addicte als videojocs però vaig poder acabar la novel·la perquè vaig deixar de jugar!”, diu entre rialles.

Preguntat per les seves influències, Howey parla dels clàssics (Asimov, Herbert o Card) però assegura que no llegeix res del gènere mentre escriu per no deixar-se influenciar. Llegeix no ficció, o fins i tot novel·les romàntiques, perquè considera necessari que en tot relat hi hagi una bona història romàntica. No descarta -diu mig en broma- publicar-ne una, però amb pseudònim.

Una altra reflexió interessant de Howey és sobre la pirateria, en el sentit que ell té la sensació que aquesta afecta menys a la gent que s’autopublica. L’usuari té més empatia amb l’escriptor, atès que considera que els diners per la compra no van a una gran empresa sinó directament a l’autor, i que ningú vol piratejar llibres autoeditats, sinó els de paper, els coneguts. “Vaig intentar piratejar un dels meus llibres i no el vaig trobar!”, exclama.

Submergiu-vos en la sitja. Val la pena. Podeu llegir aquí la ressenya de la primera part de la trilogia, que segueix amb Shift i Dust, volums que Minotauro preveu publicar amb els títols Vestigios i Desolación.