Nightflyers, de George R. R. Martin. Ed. Gigamesh, 2019. 200 pàg. Traducció al castellà de Cristina Macía.

George R. R. Martin no s’acaba amb Joc de Trons, i això ho saben molt bé a Gigamesh. L’editorial barcelonina acaba de publicar Nightflyers, una de les obres curtes de ciència-ficció de l’escriptor nord-americà, que ha fet coincidir amb l’estrena de la sèrie televisiva a Netflix. La història original té gairebé quaranta anys (Martin va publicar el relat el 1980, ampliat després el 1981), i s’ha de dir que ha envellit molt bé. Cal recordar que aquesta història de Martin ja era coneguda del llibre Híbridos y engendros (2013), una de les tres antologies de textos breus de Martin publicades per Gigamesh amb el títol Autobiografía literaria (en l’original, Dreamsongs).

Nightflyers és una aventura que combina ciència-ficció i terror. En un futur llunyà indeterminat, un grup de nou científics s’embarquen a la nau Nòmada Nocturn liderats per Karoly D’Branin, un veterà obsessionat amb els volcryn, mítica civilització alienígena que ningú sap del cert si existeix, i a la qual ha dedicat tota una vida d’estudi. Els viatgers se sentiran incòmodes des del primer moment que arrenca la missió, entre altres coses perquè el capità de la nau, Royd Eris, s’apareix només en hologrames. La nau desprèn un misteri malèfic angoixant, que es desenvolupa ràpidament en la narració.

La tripulació viu una doble sensació de claustrofòbia. Per una banda, es troben confinats en un aparell que no ha estat dissenyat per al transport de viatgers, un hàbitat que els és hostil i on se senten vigilats; de l’altra, perquè el seu rumb és cap a l’exterior de la galàxia, l’abisme interestel·lar on regna el silenci i la foscor absoluta, on se suposa que han de trobar els volcryn. L’espai infinit, el no-res, juga també aquest paper constrictor.

El mèrit i potser alhora el dèficit de Nightflyers és la seva curta extensió. L’escriptor hi planteja conceptes apassionants vinculats a la psicologia, la telepatia i la telecinesi que mereixen més detall, com també la clonació i la manipulació genètica. Un dels eixos de l’argument –que, en canvi, sí esprem la sèrie televisiva– és que la missió requereix dur a bord un individu amb capacitats telepàtiques per poder-se comunicar amb els alienígenes, però tampoc això es desenvolupa a la novel·la. L’autor també esmenta planetes i races que obren interrogants no resolts per al lector que s’endinsi per primer cop en aquest terreny literari de Martin…

Una de les il·lustracions de David Palumbo

Però és aquesta celeritat, al mateix temps, el que fa que la novel·la sigui irresistiblement addictiva i amena. L’objectiu primordial dels científics, que és la recerca d’aquesta vida intel·ligent misteriosa, passa de seguida a segon pla quan la prioritat és sobreviure a la maledicció de la nau.

Cal subratllar que Gigamesh ha editat un llibre molt bonic, de format petit, amb tapa dura i il·lustrat, amb quinze dibuixos de David Palumbo, i la coberta és d’un habitual de la casa, Enrique Corominas. Aquesta col·lecció augura futures reedicions de formats breus de l’homenot de Nova Jersey com Una canción para Lya o Canciones que cantan los muertos. Estarem atents!

Pel que respecta a la sèrie, es podria dir que compleix fil per randa l’expressió “basada en”. Comparteix el títol i l’esquema bàsic del llibre, però són productes absolutament diferents. Bàsicament, perquè el llibre ofereix material per a una pel·lícula –que ja es va fer el 1987– però omplir una sèrie de deu capítols implica inventiva i un desenvolupament que va molt més enllà. Nightflyers, la sèrie, es perd per altres camins i, des del meu punt de vista, és discreta i prescindible. Com sempre en aquests casos, llegiu abans el llibre!

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Ciència-ficció, fantasia, terror. En català

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

FantàstiK

El fantàstic en català

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: