“Estem actuant no només per a nosaltres mateixos, sinó per a tota la raça humana”

El qualificatiu “clàssic” el fem servir tant que potser sovint perd força. Encontre amb Rama és un d’aquells llibres que mereix l’epítet amb totes les lletres com un dels títols de referència de la literatura de ciència-ficció del segle XX. La novel·la original va ser publicada fa 50 anys (1973) per Arthur C. Clarke (1917-2008), un dels escriptors més reconeguts del gènere, i Duna Llibres ens regala aquesta nova edició –ben llampant– en català per celebrar l’aniversari. La novel·la ja havia format part de la col·lecció 2001 de l’editorial Pleniluni, i va sortir per primer cop en llengua catalana el 1985, amb traducció de Josep M. Olivella i Ferret.

Encontre amb Rama és una aventura espacial que situa la humanitat l’any 2130 en un context de gran desenvolupament tecnològic que ha propiciat l’exploració i estudi de l’espai, amb diferents assentaments humans als planetes del sistema solar. Els Planetes Units és una mena d’ONU que aplega set cossos: Mercuri, la Terra, la Lluna, Mart, Ganimedes, Tità i Tritó –Júpiter, Saturn, Urà i Plutó no perquè estan deshabitats. L’aproximació a la Terra del que sembla un asteroide de mides colossals genera alerta, però aviat es descobreix que és una altra cosa, un cilindre geomètricament perfecte. Una nau? Pot ser la primera ocasió de contacte amb una espècie extraterrestre?   

Rama, que rep el nom del panteó hindú, és la història de l’exploració d’allò desconegut. Una expedició de científics aconsegueix penetrar en aquest univers intrigant, gegantí, amb una cavitat interior de cinquanta quilòmetres de llarg per setze d’ample. Pas a pas, l’escriptor sustenta el relat des del respecte per l’ignot, el misteri de l’estrany, la incomprensió, l’admiració per una intel·ligència latent que només s’intueix, el sentit de la meravella que es desgrana en cada troballa. Clarke encén en el lector el desig d’avançar, de saber i conèixer més sobre aquell món. Vet aquí la màgia de l’aventura i el reclam d’una bona història.   

L’expedició es vehicula a través del lideratge del comandant Norton, personatge principal que exerceix d’element d’equilibri, de veu ponderada, ètica, l’home que afronta l’oportunitat de fer un pas inèdit en nom de la humanitat que se sotmet a decisions morals decisives, també amb l’oportunitat intel·lectual de tot el que els científics terrícoles poden descobrir allà dins. La travessia de Norton a bord de la nau Endeavour traça un paral·lelisme amb el vaixell del capità James Cook, navegant britànic del segle XVIII, comparant les fites històriques d’ambdós exploradors. També hi ha altres referències literàries, com el del relat L’estrella, de H. G. Wells.

L’escriptor sustenta el relat des del respecte per l’ignot, el misteri de l’estrany, la incomprensió, l’admiració per una intel·ligència latent que només s’intueix

La novel·la roman en un context futurista en què es practica la clonació d’animals, en què existeixen tecnologies com l’estereograma (precursor de l’holograma o la videoconferència), o l’aerobici, en què és possible la comunicació per ràdio interplanetària… i, com a exemple curiós, existeix una variant religiosa –reconec que em va fer riure– anomenada Cinquena Església del Crist Cosmonauta, que creia que Jesucrist era un visitant de l’espai.

De Clarke cal ressaltar la prosa amena, una excel·lent estructura del text i administració de la intriga, també el seu coneixement científic i la seva preocupació filosòfica. Però ja no l’encerta tant en qüestions de gènere, amb algunes cites de caire masclista difícils de digerir en el lector d’avui (pàg. 69), possiblement propi del seu temps, no ho negarem, i encara amb alguns postulats socials pretesament avançats com ara que un home pogués tenir més d’una dona en diferents planetes, contractes matrimonials, etc. Ara bé, un aspecte que s’agraeix és la violència mesurada, és a dir, segurament ningú escriuria avui una aventura així sense altes dosis de sang, fetge i crueltat. Es poden explicar bones històries sense tanta violència explícita, quasi pornogràfica.

En definitiva, Encontre amb Rama és una novel·la ben recomanable cinquanta anys després, un veritable clàssic de la ciència-ficció que aborda aquella recerca ancestral de l’ésser humà mirant el firmament, cercant als estels, i atrapa el lector en l’emoció de l’explorador que veu per primer cop el que cap persona ha vist abans.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!