El festival de gèneres fantàstics de Barcelona aplega 7.000 espectadors amb grans noms internacionals

En només tres edicions, Barcelona ja pot presumir de gaudir d’un festival fantàstic de referència. El 42 creix en nombre d’espectadors i referma una posició determinant i prescriptora per mostrar una instantània de tot allò que es cou al voltant dels gèneres literaris no realistes a nivell internacional. La presència d’autors com Steven Erikson, Ada Hoffman, Tim Pratt, Wu Ming-Yi, Jay Kristoff, Mariana Enríquez o Brandon Sanderson (aquest darrer, telemàtica) marca un llistó molt alt. Dissabte a la tarda, en el zenit de l’esdeveniment, a les dues sales principals de la Fabra i Coats hi havia gent dempeus. Ja no s’hi cabia. La taula final era per a emmarcar. Les valoracions oficials són més que positives: més de 7.000 espectadors (l’any passat es van quantificar en 5.000) i 174 ponents, amb una setantena d’activitats. Són números formidables que demostren el que ja se sabia: que el públic hi és, com hi són les obres i l’interès en els continguts. “Tinc la sensació d’haver fet un salt perquè el 42 s’ha convertit en un festival prescriptiu, en el sentit que la gent no ve només a veure un autor determinat sinó que es refia del nivell de les activitats”, opina el director del festival, Ricard Ruiz Garzón.

Un dels elements a destacar del 42 és la diversitat d’opcions per a tots els públics i gustos. Es pot afirmar gairebé al cent per cent que qualsevol lector aficionat al fantàstic podia subratllar al programa diverses opcions de xerrades o entrevistes que, a priori, li podien resultar interessants. El resultat ha estat gent de totes les edats perseguint autors i temàtiques diferents. Val a dir que les “estrelles” han mostrat bona predisposició i han generat llargues cues dels fans per signar exemplars. L’oferta és àmplia i generalista: hi ha una aposta per explorar els múltiples subgèneres, fregant els límits de la literatura no realista. Sempre s’hi pot descobrir alguna cosa nova.

Una altra qüestió rellevant és el contingut. La literatura és entreteniment i conté grans dosis d’evasió, però els gèneres fantàstics aporten també una reflexió profunda sobre la condició humana. És una altra cosa que els lectors saben molt bé, i que queda palès en esdeveniments com aquest. El futur de la humanitat s’havia apuntat com a eix central d’enguany, i les sessions, a partir dels llibres, han permès abordar debats sobre el canvi climàtic, la intel·ligència artificial, les minories socials, el feminisme, etc. El 42 contribueix també a generar i enfortir la comunitat a l’entorn del fantàstic, amb trobades de persones que s’acostumen a conèixer a través de les xarxes i que en moments així tenen l’oportunitat de “desvirtualitzar-se”. Des de l’inici, el festival barceloní s’ha concebut en clau catalana i castellana, per la qual cosa creix també la presència de públic de la resta de l’Estat espanyol.   

Steven Erikson, Ada Hoffman, Wu Ming-Yi, Jay Kristoff i Tim Pratt, algunes de les presències destacades d’enguany. Fotos: Pep Herrero / Festival 42

Per tercer any consecutiu també, els Premis del 42 contribueixen posar el termòmetre i assenyalar algunes de les millor obres publicades l’any anterior. El nom destacat d’enguany ha estat Guilleries, de Ferran Garcia, com a millor obra fantàstica en català. Així ho ha considerat el jurat format per Karen Madrid, Inés Macpherson, Tatiana Dunyó i Miquel Codony. Males Herbes s’endú un doblet i demostra de nou que els marges ja fa temps que no són tan marges: Aioua, de Roser Cabré-Verdiell, ha guanyat el Premi revelació. També doblet per a Mai Més, que està marcant el compàs del fantàstic en català sobretot per les traduccions: La cinquena estació, de N. K. Jemisin, ha guanyat el Premi a la millor obra traduïda (traducció de Blanca Busquets); i Imago, d’Octavia E. Butler, ha estat reconeguda amb el Premi a millor clàssic, que ve a reconèixer la saga Xenogènesi completa, una aposta valenta de l’editorial, amb el segell a la traducció d’Ernest Riera. També Obscura ha rebut dos premis: Albert Font, absolutament merescut com a millor obra juvenil per L’hereu de la mort, i el segon guardó, en l’apartat de juvenil en castellà, ha estat per Fantasmas de verde jade, de Víctor Sellés. I, finalment, el reconeixement honorífic d’enguany per a la gran dama de la ciència-ficció en llengua catalana, Rosa Fabregat. Antoni Munné-Jordà va recollir el trofeu en el seu nom. La resta de premiats en llengua castellana van ser Lancolía, de Santiago Eximeno; El mar de la tranquilidad, d’Emily St. John Mandel (que ja havia aparegut també en català gràcies a Chronos) i Marina Tena Tena (per, entre d’altres, Nos devoró la niebla. Els organitzadors asseguren que els títols guanyadors són els que acumulen més vendes a la llibreria del festival. [Podeu veure tots els premis en el quadre al final de l’article].

El grafisme de Maria Picassó ha generat una imatge excel·lent del festival, dinàmica i colorista. És una de les parts visibles d’un 42 que en té d’altres d’invisibles però bàsiques, com el servei de traducció simultània que va permetre seguir, per exemple, l’entrevista d’Adam Martin a Wu Ming-Yi, amb presència de la seva traductora, Mireia Vargas.

Ara toca pair i planificar la següent edició: “Crec que ja ens podem permetre ser una mica creatius i, en aquest sentit, repensarem el futur per mantenir el millor i atrevir-nos a fer coses noves, no només la versió bàsica de taula-xerrada, sinó créixer en riquesa i enfocaments diferents”, sosté el director del festival. Ricard Ruiz Garzón es refereix al concepte de “comunitat” i de fer “família” perquè el 42 dona veu i vot als diferents actors del sector editorial, més enllà del protagonisme evident que tenen els escriptors: traductors, editors, llibreters, dissenyadors, il·lustradors, periodistes, músics!, lectors i aficionats en general també es fan seu el 42. Les rutes literàries per la ciutat, les exposicions i la resta d’activitats complementàries contribueixen a acompanyar el llibre, la gran “estrella” de l’esdeveniment. Perquè tornar del 42 vol dir tenir moltes lectures pendents.

Per molts anys!

Premis 42 – 2023	Títol	Autor/a	Editorial	Coberta
Millor obra original en català	Guilleries	Ferran Garcia	Males Herbes
Millor obra traduïda en català	La cinquena estació	N. K. Jemisin	Mai Més
Premi revelació en català	Aioua	Roser Cabré-Verdiell	Males Herbes
Millor clàssic traduït	Imago	Octavia E. Butler	Mai Més
Premi Alba – Millor obra juvenil en català	L’hereu de la mort	Albert Font	Obscura
Premi Honorífic		Rosa Fabregat
Millor obra en castellà	Lancolía	Santiago Eximeno	Dilatando Mentes
Millor obra traduïda en castellà	El mar de la tranquilidad	Emily St. John Mandel	El Ático de los Libros
Millor obra revelació en castellà	Nos devoró la niebla	Marina Tena Tena	Insólita
Millor obra juvenil en castellà	Fantasmas de verde jade	Víctor Sellés	Obscura

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!