“Les paraules poden canviar el món”
L’editorial Mai Més té previst publicar aquest any 2024 Homes d’armes i Un cop de ploma, dos nous títols per seguir engruixint la col·lecció Refugi A’tuin, fent camí cap a l’horitzó de les 41 novel·les del Discmón de Terry Pratchet (1948-2015). Fins ara se n’han publicat ja nou, i a final de 2023 van arribar a les llibreries els primers exemplars de butxaca. L’edició rústega, més econòmica, incrementa l’aposta de Mai Més per intentar fer arribar Pratchett en català al màxim de lectors. Una iniciativa esplèndida.
Germanes fatals, el darrer de la sèrie que ha vist la llum, és un homenatge a un gran clàssic de la literatura universal: Macbeth. Òbviament, Pratchett sotmet l’obra shakespeariana a la seva centrifugació particular i ofereix una obra hilarant barrejant com ningú l’absurd i el fantàstic.
Aquest és el segon volum de l’arc de les Bruixes, que ja va començar amb Igualtat de Ritus. I el lector retroba la coneguda Iaia Ceravellarda, amb la Mami Ogg i la jove Magrat Alltendre. Elles són les “germanes fatals”, protagonistes d’una història tragicòmica en què hauran de prendre partit per ajudar el seu país.
El rei Verence de Lancre és assassinat pel seu cosí, el duc Felmet. El motiu és fàcilment deduïble: anhela el tron. El petit nadó hereu i la corona del rei arriben a mans de les bruixes, que decideixen donar en adopció el nen, a qui anomenen Tomjon, a una companyia de teatre ambulant, i amagar la corona. Però resulta que el rei Verence esdevé un fantasma no-mort, condemnat a vagar pel castell on el van matar, sense poder-ne sortir. Reclama l’ajuda de les bruixes per venjar-se, per recuperar el seu fill, mentre el regne pateix la política despietada de la nova parella governant.
Diuen que les bruixes no es poden entremetre en política, però la Iaia Ceravellarda ho té clar: si ho has de fer, fes-ho bé i sense pal·liatius. El seu pla és donar una empenta perquè les coses facin el seu curs, és a dir, que el nen es faci gran i fort per derrocar el duc i recuperar el tron. Ara bé, es palpa una certa urgència que no permet esperar tant, per la qual cosa les bruixes opten per una solució agosarada i dràstica: moure tot el regne cap al futur.
Com és habitual, Pratchett basteix una història embolicada, divertida i extravagant que, en aquest cas dona resposta a diferents objectius. Els dos principals són, per una banda, la reflexió sobre el poder i la justícia, un tema que l’escriptor anglès va retratar sovint, i, de l’altra, l’exaltació del teatre com a forma de màgia per la seva capacitat de canviar les coses i les ments —de fet, l’obra, com altres de l’autor, ha estat representada als escenaris—. Entremig trobem diferents línies argumentals i mirades: la feminista de les bruixes; la més jove i naïf de la Magrat; la despietada i malaltissa de la duquessa; o, molt especialment, la del Foll, sòmines però lúcid, un dels personatges més interessants de la novel·la. Pratchett fins i tot hi inclou una història d’amor romàntic ben particular.
Que s’aixequi el teló i tothom a gaudir amb les Germanes fatals. Més Pratchett, si us plau!
∞∞∞
Les Rades Grises 
Un pensament sobre “Bruixes al poder”