Igualtat de drets (màgics)

Igualtat de Ritus, de Terry Pratchett. Col·lecció Refugi A’Tuin. Les Bruixes 1. Ed. Mai Més, 2020. 255 pàg. Traducció al català d’Ernest Riera. Il·lustracions de Marina Vidal

“—Vull ser mag —va dir Esk.”

Correu a la llibreria i regaleu Pratchett, a grans i petits. Que el cagui el Tió i el duguin els Reis. Trobareu dos títols, acabats d’editar, per primera vegada en català! És el millor regal literari que hem rebut aquest 2020 desastrós. I ara que començo aquest text sobre Igualtat de Ritus, ja tinc síndrome d’abstinència esperant el proper. Els editors de Mai Més, feliços per la bona resposta, mantenen la intenció de publicar dos o tres títols a l’any de la col·lecció Refugi A’Tuin, tot i que no avancen encara quins seran els següents. “Per a nosaltres és indubtable que hi ha un abans i un després de Pratchett. Des de l’anunci les xarxes són una olla de grills, però és molt aviat per valorar si al final es tradueix en un èxit real. Les sensacions són bones. El millor ara mateix són les tones d’amor que rebem de la comunitat freak i sabem que és en gran part amor a Pratchett que esquitxa Mai Més”, valora Judit Terradellas, una de les editores.

Igualtat de Ritus és una novel·la de fantasia feminista. O una novel·la feminista ambientada en una trama fantàstica. O una novel·la de fantasia i humor que reivindica la igualtat etre homes i dones. Bé, dallonses, és la tercera novel·la de la saga Discmón de Sir Terry Pratchett (1948-2015), i la primera de la sèrie de Les Bruixes. Com ja comentàvem en la ressenya de Guàrdies! Guàrdies!, Mai Més va descartar la publicació cronològica dels llibres tal com havien aparegut originalment. Vistes les opinions dels fans, és un bon criteri. Tant Guàrdies! Guàrdies! com Igualtat de Ritus són llibres idonis per endinsar-se en aquest cosmos, amb històries autoconclusives que, evidentment, conviden a noves aventures dels seus protagonistes.

Igualtat de Ritus està impregnat de la reivindicació feminista que Mai Més propugna en el seu ideari com a editorial, i que ja hem vist darrerament en altres obres de ciència-ficció com Alba, d’Octavia E. Butler, per exemple. És una estela compartida per altres segells, que han donat visibilitat a llibres que als anys 70 i 80 del segle passat obrien escletxes per la igualtat de gèneres, amb títols tan potents com Llengua materna, de Suzette Haden Elgin (Chronos), el cicle de Terramar o La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin (Raig Verd), El conte de la Serventa, de Margaret Atwood (Quaderns Crema), etc.

Igualtat de Ritus no té el component dramàtic d’algunes de les citades, però el discurs és igual de contundent. Publicada l’any 1987, la novel·la explica la història d’Esk (Eskarina Smith), una nena amb habilitats innates per a la màgia. Però al Discmón la màgia és només cosa d’homes, mentre que les dones són… bruixes. L’argument ens situa a les muntanyes Boccims, concretament al poble de Mala Llet, on un mag vell arriba per lliurar la seva vara al vuitè fill d’un vuitè fill. Aquesta és la tradició. El nounat serà mag. Però resulta, ai las!, que el nadó és una nena. Sort que la llevadora, la Iaia Ceravellarda, n’està al cas, i s’encarregarà de tutelar la petita, tot i que no ben bé com la bruixa hauria volgut.

Pratchett sabia que podia fer riure capgirant els tòpics de la fantasia i, alhora, fer rumiar sobre temes ben ‘reals’, com continuaria fent en els llibres següents del Discmón

Terry Pratchett traça amb habilitat un doble prejudici en aquesta història. Sens dubte, el dels homes. La Universitat No Vista només admet nois per formar-se en la màgia; és així i punt. Però també el de les dones, exemplificat en la mateixa Iaia Ceravellarda, que, en un primer moment, aferrada al costum perenne, considera que elles han d’aplicar els seus dots a altres menesters i que la màgia dels homes és equivocada i, per tant, inadequada per a les bruixes. Sempre ha estat així. Però l’Eskarina és una nena diferent. La seva ràbia i determinació són incontenibles. I amb ella les coses començaran a canviar. Amb vuit anys, se’n va a viure amb la Iaia i per a aprendre els rudiments bàsics de la bruixeria: els usos de les herbes i bolets per fer pocions, la invocació dels Déus Menuts, la closcalogia, fins i tot podrà experimentar amb el cos d’altres animals gràcies a la pràctica del Manlleu i, com no, volar sobre una escombra. Però l’Esk no en té prou. El seu geni reclama més i això requerirà fer un viatge a l’estranyer, a la recerca d’una formació adequada, a la gran ciutat d’Ankh Morpork, a vuit-cents quilòmetres del racó perdut de món on havia viscut fins aleshores. Pratchett va inspirar-se en la seva filla Rhianna per a la creació del personatge, que tenia la mateixa edat que Esk quan va escriure la novel·la. L’obra es va emetre l’any 1987 al programa Woman’s Hour a l’emissora Radio 4 de la BBC, i va tenir un èxit aclaparador.

Amb el seu humor habitual i una senzillesa aparent, Pratchett aborda en aquesta aventura qüestions socials com el pes de la tradició, i les diferències entre el món rural i l’urbà, palesant les febleses i virtuts de cadascun; també reflexiona sobre els prejudicis basats en el desconeixement i l’analfabetisme; fa mofa, per exemple, de l’efecte placebo; es fixa en el pas del temps a través de la mirada de la gent gran; parla del tabaquisme, i fins i tot apunta al canvi climàtic. La fantasia, un mirall distorsionat de la realitat. 

El llibre és tota una declaració d’intencions. Pratchett estava tot just iniciant la saga del Discmón. Però sabia que podia fer riure capgirant els tòpics de la fantasia i, alhora, fer rumiar sobre temes ben reals, com continuaria fent en els llibres següents. En anglès, Equal Rites (ritus) sona com “equal rights” (drets). El joc d’homonímia –“Igualtat de Drets”– és impossible de traslladar al català, malgrat la feina impecable del traductor, Ernest Riera. I és aquesta igualtat la principal reivindicació del llibre. El colofó, a mode d’epíleg, és la transcripció d’una xerrada de l’escriptor l’any 1985, dos anys abans de la publicació d’Igualtat de Ritus. En aquesta intervenció, titulada “Per què en Gàndalf no es va casar?”, Pratchett ja desgranava l’argument que tenia al cap, i lamentava la tendència masclista de la literatura fantàstica fins al moment, que “els mags poden fer màgia de qualitat, mentre que les bruixes et poden fer sortir berrugues”. L’escriptor anglès s’erigeix en flagell de fetillers, conjuradors i taumaturgs. Gràcies, Esk!

Gaudiu-los. I, mentrestant, observem extasiats el vol celeste de la Gran A’Tuin, confiant que l’astroqueloni ens visiti de nou ben aviat.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Un pensament sobre “Igualtat de drets (màgics)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.