Alba, d’Octavia E. Butler. Saga Xenogènesi I. Ed. Mai Més, 2019. 320 pàg. Col. Refugi 67. Traducció al català d’Ernest Riera

“La meva cultura, la nostra, anava directament cap a un penya-segat”

La irrupció de Mai Més ha sacsejat el panorama de la literatura fantàstica en català –on no sempre passen tantes coses com voldríem– amb la publicació simultània de tres llibres: Alba, d’Octavia E. Butler, El rastre del llamp, de Rebecca Roanhorse, i Els assassinats de la Molly Southbourne, de Tade Thompson. Tots tres autors, reconeguts i premiats amb els principals guardons del gènere fantàstic, s’han traduït per primer cop en llengua catalana. Com explicàvem fa uns dies en aquest article, el naixement de Mai Més és, sens dubte, la gran notícia de l’any.

Alba és el títol insígnia en l’esclat d’aquesta nova editorial que lideren Judit Terradellas i Sergio Pérez. Octavia E. Butler (1947-2006) és una de les autores clàssiques de la ciència-ficció americana, que va sobresortir pels seus textos combatius en què abordava qüestions relacionades amb el feminisme, el racisme, les desigualtats socials o l’ecologisme mitjançant les seves històries. Alba (Dawn, 1987) és el primer volum de la saga Xenogènesi, que havia estat publicada en castellà per Ultramar:  Amanecer (1989), Ritos de madurez (1989) i Imago (1990). L’altra obra de l’autora que ha estat traduïda a l’espanyol és Parentesco (Capitán Swing, 2018), i la seva versió en novel·la gràfica a càrrec d’Oberón-Anaya.

El plantejament inicial d’Alba és colpidor i inquietant; atrapa el lector des de la primera frase. Lilith, la protagonista, desperta sola en una habitació neutra on es troba reclosa. No sap on és ni qui la reté. Recorda algunes coses essencials de la seva vida: havia tingut marit i un fill, morts fa temps, abans de la guerra que va assolar el planeta. Però ella ha sobreviscut. Com? Per què? S’ha desvetllat diverses vegades en aquesta cel·la d’aparença orgànica, i cada vegada que es desperta una veu li fa preguntes que la desconcerten.

No es pot parlar gaire d’aquest llibre sense desvetllar aquest primer misteri, que comença a desentrellar-se al capítol segon. Per això, si encara no l’heu llegit, quedeu-vos aquí i abandoneu JA aquesta ressenya…

Alba és un relat que aprofundeix en la llavor més profunda de l’essència humana; en la capacitat dels individus per a sobreviure, desenvolupar-se, aparellar-se, acceptar lideratges i funcionar com a comunitat, però fora del seu context conegut. “No soc un ésser humà”. Aquesta revelació de la veu que parla a Lilith comença a dirimir l’eix de la història, que es basa en la relació de la protagonista amb una espècie extraterrestre, els Oankali, que han rescatat els pocs humans que van sobreviure a una guerra que va fer el món inhabitable. Ara aquests humans viuen en un estat letàrgic en una gran nau que orbita al voltant de la Terra. Lilith ha estat 250 anys adormida i és l’escollida per a “despertar” alguns membres de la seva espècie per mirar de tornar a recuperar la vida humana al planeta. (Que bonic que aquest sigui també el despertar de la nova editorial!)

Els Oankali són éssers d’aspecte humanoide amb una sèrie de tentacles que recorden a les meduses o alguna mena d’animal aquàtic. Es defineixen com a comerciants, i el seu propòsit vindria a ser l’intercanvi de dons genètics. L’enginyeria vinculada a modificacions de l’ADN o la clonació són aspectes que recorren tota la novel·la, que aporta reflexions molt interessants, tenint en compte el moment en què va ser escrita, a final dels anys 80 del segle passat. És també remarcable la crida a l’obertura mental que fa l’autora respecte a temes sexuals. Els humans salvats podran experimentar noves sensacions en el contacte amb els Oankali que, a més, tenen un gènere diferent, els Ooloi, que no són mascles ni femelles.

Seran capaços, aquest grup d’homes i dones, amb el llast de la memòria de milions d’anys de vida de l’espècie a la Terra, de tornar a viure pràcticament com a cavernícoles, pasturant bestiar i cultivant aliments? Però, sobretot, seran capaços d’organitzar-se com a comunitat superant els prejudicis que van dur l’espècie gairebé a la seva extinció? Els Oankali, molt més desenvolupats, creuen que els humans tenen un potencial increïble, però que moren sense fer-ne servir gaire, d’aquí l’interès per l’intercanvi genètic i les potencialitats que es poden generar unint les dues races, de manera que els nous humans adquiririen habilitats pròpies dels Oankali.

Però fins ara la intel·ligència potencial dels humans ha quedat anorreada pel mal ús de les jerarquies i del poder. Vet aquí la clau de l’autodestrucció. I vet aquí el gran repte de Lilith.

Butler reivindica que la dona es conjuri per a provocar un nou naixement, deixant enrere el llast d’una presumpta evolució que ha provocat desigualtats i injustícies insuportables

Alba és una novel·la apassionant, amb voluntat d’aprofundiment antropològic, que genera preguntes crucials i provoca una mirada crítica vers les misèries de la humanitat, que l’autora té l’habilitat de plantejar des d’ulls alienígenes. No és en va el nom de Lilith, evocant aquella primera dona de la tradició jueva, perquè la crida d’Octavia E. Butler, en el fons, és la reivindicació de la dona, avui i ara, que ha de conjurar-se per a provocar un nou naixement, deixant enrere el llast d’una presumpta evolució que ha provocat unes desigualtats i unes injustícies insuportables. Lilith sap que la seva lluita no és contra els alienígenes sinó contra la seva pròpia espècie.

Cal remarcar, finalment, que Alba és un llibre preciós. I això no és pas un detall menor, ans al contrari! La cura amb què està editat denota i reivindica l’amor pels llibres: tapa dura, sobrecoberta, il·lustracions evocadores de Vorja Sánchez, bona traducció d’Ernest Riera i edició limitada de làmines il·lustrades per Marina Vidal com a regal per als primers lectors. L’enhorabona més entusiasta, Mai Més! Molta sort i encerts!

Periodista i gestor cultural

One Comment on “Neix una nova esperança

  1. Retroenllaç: Poder de clan | Les Rades Grises

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Els altres mons de la literatura catalana

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: