Víctor Nubla ha estat reconegut amb el Premi Ictineu 2020 en la categoria de millor novel·la de gèneres fantàstics en català per Metal·lúrgia, publicada per Males Herbes. L’escriptor, que va morir fa pocs mesos, ha rebut el reconeixement pòstum dels lectors per un llibre magnífic, divertit i irònic, en què ofereix una metàfora del capitalisme i l’explotació laboral mitjançant la història esbojarrada d’una colònia de dracs treballadors del sector de la mineria en un poble de muntanya. A banda d’escriptor, Nubla va ser músic, artista polifacètic i gran agitador cultural. La seva pèrdua, el 31 de març, va ser un cop fort en ple confinament. El pare de l’escriptor ha assistit a l’acte. I ha recollit el guardó Maria Vadell, de Gràcia Territori Sonor, un dels projectes culturals en què Nubla estava implicat. “Al Víctor Nubla li feia molta il·lusió aquest premi. Precisament un dia en un bar de Gràcia on imaginàvem històries de ciència-ficció va dir que voldria guanyar un Premi Ictineu!”, ha recordat Vadell, en un dels moments més emotius del vespre. Metal·lúrgia s’ha proclamat guanyador per davant de Els àngels em miren (Amsterdam), de Marc Pastor, i Canto jo i la muntanya balla (Anagrama), d’Irene Solà.

La pandèmia ho ha sacsejat tot. Aquest cap de setmana s’havia de celebrar la quarta edició de la CatCon, que, de moment, ha quedat ajornada per a la primavera de 2021, però sense data segura. Els Premis Ictineu, que havien de formar part de la convenció, els ha lliurat aquest vespre la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF) en un acte sense públic retransmès via Youtube des de la llibreria Gigamesh de Barcelona, on només s’hi han pogut aplegar alguns premiats i editors. Eloi Puig, president de la SCCFF, ha subratllat el pes de l’autoria femenina en aquesta edició, i ha desitjat que l’any que ve es pugui celebrar la festa amb normalitat.

Cap aficionat als gèneres fantàstics, lectors consumats de les històries més extraordinàries, hauria endevinat que en la realitat de l’any 2020 no es podria celebrar el tradicional sopar dels premis degut a una crisi sanitària global, i que s’hauria de retransmetre el veredicte en streaming. Tot i així, la virtualitat no treu cap mèrit al gran nivell dels guardons, enguany amb una forta competència i votacions molt ajustades. Podeu consultar tots els finalistes aquí.

Un altre dels noms propis d’aquesta edició és, sens dubte, el d’Elisenda Solsona. La narradora sobresurt com una de les veus amb més projecció del gènere a Catalunya amb un doblet: el millor recull per Satèl·lits i el millor conte, Engranatges. Coincidint amb el 25N, l’autora ha reivindicat les dones escriptores. “Dedico el premi a totes les escriptores que han fet un gran esforç per aplanar el camí i sobretot a totes aquelles que ho haurien pogut ser i no van poder”, ha subratllat Solsona.

No cal dir que aquest reguitzell de premis és també un reconeixement ben merescut a la tasca excel·lent del duet d’editors, Ramon Mas i Ricard Planas, que han fet de l’editorial Males Herbes un referent imprescindible en la literatura catalana dels darrers anys. Satèl·lits és un conjunt de relats independents, protagonitzats per personatges que arrosseguen càrregues emocionals difícils de digerir. I, encara que els fets narrats descansen sobre supòsits realistes, l’autora genera un rerefons comú: una nit, sense previ avís, la lluna desapareix. Engranatges és el conte que obre el llibre, un relat sobre la incomunicació a través d’una parella que vol adoptar un fill. El cap de setmana que passen a la muntanya esdevé terrorífic.

El tercer títol destacat d’aquesta edició és Alba, d’Octavia E. Butler, que també s’ha endut dos guardons. Un dels llibres amb què va debutar Mai Més –editorial que, encara que no ho sembli, es va fundar just l’any passat– ha estat premiat com a millor novel·la fantàstica traduïda al català, en una collita de traduccions ben sonades: hi competien com a finalistes La Ciutat i la Ciutat (també a càrrec de Mai Més), de China Miéville, i Ciutat (primer llibre de Chronos) de Clifford D. Simak. Alba és una història de ciència-ficció que afronta grans qüestions existencials de l’espècie humana. Un clàssic publicat l’any 1987 que havia romàs inèdit en català. El traductor és Ernest Riera, del qual hem parlat molt els darrers mesos perquè està traduint el Discmón de Terry Pratchett. I Alba també ha fet doblet, en aquest cas en la categoria d’il·lustració, en reconeixement al minuciós i excel·lent treball de Vorja Sánchez. “Vaig fer dues portades diferents, i al final una la vaig descartar; estic molt feliç perquè he rebut molt bon feedback amb aquest projecte”, ha remarcat. El dibuixant s’encarrega també de la segona part de la saga Xenogènesi, Ritus de l’edat adulta, que apareixerà al febrer de 2021. L’enhorabona, un cop més, als editors de Mai Més, Judit Terradellas i Sergio Pérez. Arribar i moldre!

Una de les novetats d’aquest any dels Ictineu ha estat la incorporació de l’apartat dedicat a l’assaig, que es convocarà cada dos anys. És un format poc treballat encara en els gèneres fantàstics en català, però des de la SCCFF es va considerar que calia incentivar-lo i incloure una categoria dedicada als estudis i articles en profunditat sobre el fantàstic. El guanyador ha estat un dels millors especialistes del gènere a casa nostra, l’escriptor Ricard Ruiz Garzón, amb Mary Shelley i el monstre de Frankenstein (Angle Editorial), una reivindicació d’aquesta autora pionera i de la seva criatura mítica, que Ruiz vincula amb altres monstres literaris. “Estic content que guanyi una dona, seran el futur dels Ictineu”, sosté Ruiz.

Finalment, el millor conte traduït ha estat Benvingut a la teva autèntica experiència índia, de Rebecca Roanhorse, publicat a la revista Freakcions (núm. 5) que edita El Biblionauta. El relat, traduït per Miquel Codony, narra la crisi amorosa i d’identitat que pateix un individu que treballa com a guia turístic d’experiències virtuals. A Rebecca Roanhorse la vam descobrir en català gràcies a Mai Més, que en va publicar El rastre del llamp. Freakcions pren cada vegada més consistència i qualitat, i es consolida com una de les millors publicacions periòdiques de gènere del país. El cinquè va ser precisament el primer número que es publicava en paper, en col·laboració amb Mai Més, i ara ja es pot adquirir el sisè, que acaba de sortir.

Els Premis Ictineu són el principal guardó dels gèneres fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror) en llengua catalana. Instituïts l’any 2009 per un col·lectiu d’aficionats en les Ter-Cat, actualment els lliura la SCCFF. No tenen dotació econòmica, i s’atorguen a obres publicades per primera vegada l’any anterior. Funciona en dues fases: en la primera, els socis de l’entitat escullen els finalistes; en la segona hi poden participar tots els lectors que ho desitgin, i es combina al 50% el vot popular amb el veredicte del jurat per decidir el resultat final.

Pol Castellanos guanya el I Premi Alba

I encara una altra novetat important en aquest 2020 distòpic ha estat la creació dels Premis Alba de Narrativa Fantàstica per a Joves. Com el nom indica, aquests guardons volen omplir un buit i premiar la literatura de gènere fantàstic en llengua catalana dirigida més concretament al lector jove, àmbit molt fèrtil a casa nostra, i al qual valia la pena dedicar-li una atenció específica. En representació de l’Associació Cultural El Biblionauta, que impulsa aquests premis, Miquel Codony ha insistit que és “una iniciativa amb voluntat de perdurar”. Es van batejar Alba en homenatge a la protagonista del Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo.

Pol Castellanos (Barcelona, 1991) ha guanyat aquest flamant Premi Alba amb L’impostor de Viena (Estrella Polar, Grup 62), amb la seva primera novel·la, ambientada en la Primera Guerra Mundial, que gira entorn un misteri sobre un objecte màgic. Castellanos ha recollit el premi presencialment i ha agraït l’oportunitat d’haver pogut debutar amb un manuscrit que va enviar a cegues a l’editorial. “Una descoberta”, destaca Codony.

Per altra banda, l’escriptora Frances Hardinge, una autèntica institució a Gran Bretanya, ha estat reconeguda amb el premi al millor llibre fantàstic juvenil traduït per La veu de les ombres, publicat per Bambú, amb traducció de Xavier Pàmies. L’autora va enviar un vídeo breu d’agraïment amb barret estil Pratchett, no us el perdeu. Els Premis Alba compten amb la col·laboració del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i de la SCCFF. Per molts anys, i felicitats a tots els guanyadors!

Premis Ictineu 2020	Títol	Autor	Editorial	Coberta
Millor novel·la	Metal·lúrgia	Víctor Nubla	Males Herbes
Millor novel·la traduïda	Alba	Octavia E. Butler	Mai Més
Millor conte	Engranatges	Elisenda Solsona	Males Herbes
Millor conte traduït	Benvingut a la teva autèntica experiència índia	Rebecca Roanhorse	Freakcions 5 El Biblionauta
Millor recull	Satèl·lits	Elisenda Solsona	Males Herbes
Millor assaig	Mary Shelley i el monstre de Frankenstein	Ricard Ruiz	Angle
Millor il·lustració	Alba	Vorja Sánchez	Mai Més

Premis Alba 2020	Títol	Autor	Editorial	Coberta
Millor llibre fantàstic juvenil	L’impostor de Viena	Pol Castellanos	Estrella Polar
Millor llibre fantàstic juvenil traduït	La veu de les ombres	Frances Hardinge	Bambú

∞∞∞

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!