En pocs mesos de vida, l’editorial Mai Més ha situat ja a les llibreries set títols de set autors anglosaxons diferents fins ara inèdits en català (el darrer és El Test, de Sylvain Neuvel). És una tasca fabulosa que no ens hem cansat d’aplaudir perquè precisament l’escassetat de traduccions és un greu dèficit del fantàstic en llengua catalana. A la cançoneta de l’enfadós de sempre, un servidor cita Pratchett, Sapkowski o Sanderson (n’hi ha molts més) com els autors de prestigi internacional que no tenen cap llibre traduït al català. Ara, amb traducció de Ferran Ràfols, podem dir que hem esborrat un nom de la llista: China Miéville!

Els editors qualifiquen La Ciutat i la Ciutat com un “clàssic modern”, i no els falta raó. Publicada l’any 2009, la novel·la va rebre els premis Hugo, World Fantasy Award, BSFA, Locus i Arthur C. Clarke. Impressionant, oi? En castellà va sortir l’any 2012 a La Factoría de Ideas i Nova la va reeditar l’any 2018 amb motiu de l’estrena de l’adaptació televisiva de la BBC. Deu anys després de la seva aparició, ha arribat per fi en català com un dels llibres més destacats d’aquest passat 2019.

China Miéville va aconseguir amb La Ciutat i la Ciutat un artefacte literari de múltiples capes, en què novel·la negra i fantàstic es barregen, en un pòsit de denúncia social i reflexió política. El plantejament inicial és el de tantes històries policíaques: apareix un cadàver i s’obre una investigació. Però el lector de seguida comença a trobar coses estranyes que tenen a veure amb la particularitat de l’espai on ocorren els fets: les dues ciutats-estat pràcticament superposades físicament l’una a l’altra que determinen tota la narració.

Som en un tros de costa indeterminat de l’Europa de l’Est, que podria ser entre Bulgària i Romania, per exemple. Les dues ciutats que donen títol a la novel·la són Besźel i Ul Qoma. Besźel és un país decadent, de tarannà tradicional i pobre, religiós, sotmès a controls estrictes, mentre que Ul Qoma és laic, dinàmic i modern. Són ciutats diferents que parlen llengües diferents, clarament identificables per l’arquitectura o la forma de vestir de la gent. Però la principal característica és que els seus habitants aprenen des de ben petits a “desveure” i “dessentir” (com a sinònims d’ignorar) el que hi ha a l’altra banda, fins al punt que les persones o edificis de la localitat veïna es toquen entre sí però tenen prohibida qualsevol interacció, ni tan sols visual, sota l’amenaça d’un delicte gravíssim anomenat “ruptura”. Són ciutats paral·leles, amb zones interlineades, que ens remeten simbòlicament al Berlín separat pel Mur de la Guerra Freda, però també a la part amagada de la societat que sovint no volem veure.

El protagonista principal és l’inspector Tyador Borlú, de Besźel, que és on ha aparegut el cadàver d’una jove universitària americana. Estirant el fil de l’homicidi, China Miéville ens endinsa en el misteri de les dues ciutats. La investigació es decanta cap a Ul Qoma, on la noia estudiava i, en concret, a un jaciment arqueològic que entronca amb l’origen de les dues ciutats i la mítica Orciny. Què amaga la història llegendària d’Orciny, la tercera ciutat? Va existir realment? Quins secrets no poden ser desvetllats fins al punt que gratar-hi posa vides en risc? Vet aquí l’addicció que genera l’escriptor i que fa la novel·la brillant.

“Miéville fa al·lusió simbòlicament al Berlín separat pel Mur de la Guerra Freda, però també a la part amagada de la societat que sovint no volem veure”

La Ciutat i la Ciutat és un llibre complex, dificilíssim d’escriure. Miéville reïx especialment en la creació d’una atmosfera claustrofòbica, un estat psicològic de tensió i opressió constants que es manifesta sobretot en l’amenaça política i dictatorial que sura en l’ambient. Hi té molt a veure la Ruptura, una mena d’Inquisició, una organització amb poders il·limitats que vigila que els ciutadans no trenquin les fronteres. El conflicte polític latent ens remet a situacions històriques reals, que en el context de Besźel i Ul Qoma es concreta en la lluita entre faccions unificacionistes i separatistes. També hi ha referències directes a les crisis de refugiats, i una reflexió incisiva sobre la idea de frontera.

China Miéville (Norwich, 1972) és un dels autors més reconeguts de la ciència-ficció contemporània. La seva obra –batejada en el corrent New Weird– és original i contundent. Traspua crítica social i situa el lector en un mirall que convida a observar la realitat des d’un altre prisma. La Ciutat i la Ciutat és un exercici excel·lent del concepte de dualitat, que també ha explorat en altres obres com Embassytown. L’urbs, l’ecosistema on l’home es desenvolupa, esdevé –malgrat el tòpic– un personatge més, en aquest cas, troncal.

Si encara no coneixeu China Miéville, ara és el moment de regalar-se aquest llibre. Si us atrau la sèrie televisiva –disponible a Filmin– jo la deixaria reposar fins després de llegir la novel·la. Atesa la dificultat, no és una mala versió, però hi ha canvis de pes en l’argument que no us permetrien assaborir igual el llibre si abans veieu la sèrie.