Metal·lúrgia, de Víctor Nubla. Ed. Males Herbes, 2019. 182 pàg.

“Les seves pàgines van despertar en mi l’amor pels basiliscs”

Vet aquí un conte sobre dracs, princeses i cavallers. Vet aquí una història en què els dracs viuen explotats laboralment per una empresa i les princeses i cavallers són el seu aliment, el seu sou. Vet aquí un poble remot, Estragó de Dalt, on segur que el mateix Terry Pratchett hauria volgut passejar i fer petar la xerrada en tavernes com L’Aixopluc dels Coleòpters.

Víctor Nubla m’ha fet riure en aquest llibre des de la primera pàgina. És, sens dubte, el més semblant a Pratchett que es pot llegir en català. Irònica, enginyosa i satírica, Metal·lúrgia és una novel·la curta, de títol un pèl incòmode, però que farà les delícies de qualsevol lector que cerqui evasió per oxigenar el cervell, però amb un important contingut polític i social. Com els millors del gènere fantàstic, Nubla filtra la realitat i la deforma a través d’un mirall particular, el de l’escriptura, que ens retorna un relat divertit i original. Un altre encert de Males Herbes.

L’autor ens situa a Estragó de Dalt, un poble petit en el qual hi ha una empresa que domina l’economia local, la Companyia Metal·lúrgica de les Mines d’Estragó de Dalt. Aquest negoci té contractats dracs que produeixen ferro colat de gran qualitat que fabriquen al seu estómac vomitant el carbó que prèviament han ingerit. Com tota companyia capitalista, la seva fam de fer calés és insaciable, fins al punt que per ampliar el negoci al món de les joies i a l’energia nuclear necessita més mà d’obra amb immigració que treballarà en condicions deplorables, com la Guillelma, que ve d’Orc, un planeta congelat recòndit del Sistema Solar.

El municipi podria qualsevol del Prepirineu. Posem que sigui Caldes de Malavella. El narrador d’aquesta història, en primera persona, és un individu bonhomiós que es recupera d’una operació en una residència. En la seva rutina diària surt de l’hospital i freqüenta els bars del poble, allà on es discuteixen els temes importants, i on pot prendre un got de vi per remullar un dasipòdid amb salsa de cebes bordes. Es dona el cas que algunes tavernes són regentades per dracs. Amb ells debat llargament sobre les dificultats laborals i els treballs d’alta tecnologia que desenvolupen els dracs. Un d’ells és l’Ermengarda, una gran conversadora.

De fet, tota la colònia està formada per dragones, amb noms d’allò més medievals: la Griselda, una de les moltes treballadores de l’empresa; l’Esclarmonda, cap de la brigada de dracs siderúrgics; la Brunisenda, l’únic basilisc de la zona, majoral ciclotró i accelerador de partícules a temps parcial; la Gotlana, l’únic drac de dos caps de la colònia; la Berenguera, actriu, dobladora i presentadora de TV; la Violant, experta en fenòmens quàntics; la Peronella, la Riquilda…

Els dracs treballen en innovació científica d’alt nivell: astrofísica, física de partícules, matemàtiques, etc. però estan molt mal pagats. Pot viure dignament una operària amb un sou brut de vuit lànguides princeses mensuals i dues pagues extraordinàries de sis cavallers refistolats a l’any? Òbviament, els dracs mengen humans, i això genera un problema perquè el salari és carn humana. Per aquí plorarà la criatura…

L’autor transforma la faula tradicional i innocent per plantejar escenaris extravagants i hilarants. Per exemple, que els dracs facin vaga o que aconsegueixin tenir un programa de televisió propi per donar a conèixer les seves reivindicacions. En la trama Nubla toca de manera subtil però alhora contundent temes tan candents –valgui l’expressió, parlant de dracs– com el turisme o el producte de proximitat. Aquest món, no obstant, entra en crisi quan es descobreix d’on provenen les princeses i els cavallers que alimenten els dracs. Però això ja ho descobrirà el lector.

Ah. Un últim apunt. Llàstima que el llibre no tingui frases motivadores a la contraportada, cites de periodistes o d’escriptors reconeguts. Aportaria prestigi i ajudaria molt a les vendes, sobretot si parlessin de basiliscs…

Periodista i gestor cultural

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Llegendes de Catalunya

Just another WordPress.com site

Històries de la Serina

Contes, llegendes, mites i relats

Fantífica

Una mirada a la literatura fantàstica

Donde acaba el infinito

Una mirada a la literatura fantàstica

El Biblionauta

Els altres mons de la literatura catalana

SCCFF

Una mirada a la literatura fantàstica

Cròniques de Neopàtria

Una mirada a la literatura fantàstica

Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre

Una mirada a la literatura fantàstica

Dreams of Elvex

Una mirada a la literatura fantàstica

Ciència i Ficció

Congrés internacional - L'exploració creativa dels mons reals i dels irreals

Ilium

Reseñas y otras cuestiones de variable interés

Les Contraportades

Un bloc, sobretot, sobre llibres

Funky Blog Medina

Una mirada a la literatura fantàstica

Rucs elèctrics

Una mirada a la literatura fantàstica

Catarsi

Revista de la SCCFF

No siga leyendo

Una mirada a la literatura fantàstica

Deprisa, Deprisa

Una mirada a la literatura fantàstica

%d bloggers like this: