L’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís és el flamant guanyador del Premi Ictineu 2019 en la categoria de millor novel·la fantàstica en català amb Jo soc aquell que va matar Franco (Proa), la celebrada ucronia amb què va obtenir el Premi Sant Jordi 2017, en la qual presenta una alteració de la història en què Franco s’alia amb Hitler i Mussolini després de guanyar la Guerra Civil. Lluís, que va participar l’any passat a la II CatCon com a convidat especial, ha tingut la unanimitat del jurat i del vot popular, i s’ha imposat en la final a Estació Boira d’Enric Herce i a El Contracte Wong de Montserrat Segura. També hi ha hagut unanimitat en l’apartat de millor novel·la traduïda al català, que ha estat per a Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin, un clàssic recuperat per Raig Verd en una edició exquisida, amb traducció de Blanca Busquets. Enguany s’ha donat la circumstància que les tres finalistes eren obres antigues que es traduïen per primer cop al català: La Princesa Promesa de William Goldman i El conte de la serventa de Margaret Atwood completaven el podi.

Els Premis Ictineu, que valoren la literatura de fantasia, ciència-ficció i terror publicada en llengua catalana durant l’any anterior, es van lliurar aquest dissabte 23 de novembre a la nit al Foment Vilanoví en un sopar en el marc de la III CatCon, la Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, que es desenvolupa per tercer any consecutiu a Vilanova i la Geltrú, organitzada per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF). Són ja onze edicions seguides d’Ictineu, un premi tan modest com imprescindible per a prestigiar el fantàstic en català.

En la categoria de contes, Salvador Macip es va imposar amb Plàstic, publicat dins de la revista Catarsi-22. No és el primer cop que Macip recull un Ictineu, atès que ja el va rebre l’any 2011 per la novel·la El joc de Déu. L’escriptor, que viu a Anglaterra, va agrair el guardó en un vídeo. Val a dir que el conte fantàstic en català gaudeix d’una empenta extraordinària. Sergi G. Oset, Edgar Cotes i Ferran d’Armengol estaven entre els finalistes dins del Monstruari d’Edicions SECC, mentre que Oset hi competia per partida doble amb un altre relat publicat dins Visions del Purgatori, de Males Herbes.

El millor conte traduït al català va ser per a La trinxadora, de Stephen King. El mestre del terror ha estat l’autèntic triomfador d’aquesta edició dels Ictineu amb quatre contes finalistes, bàsicament gràcies a la publicació de Torn de nit a càrrec de Males Herbes, amb traducció de Ferran Ràfols, un llibre que també es va endur el guardó a la millor antologia de 2018. El cinquè conte finalista era La frontera com a mètode de Francisco Jota-Pérez, dins de Monstruari.

Finalment, el Premi Ictineu a la millor il·lustració ha estat per a Carlos Acedo per la portada del número 4 de Freakcions, la revista del portal especialitzat El Biblionauta.

III CatCon, més inscrits
Com ha passat els darrers tres anys, els Ictineu han significat el colofó de la primera jornada de la CatCon, que enguany ha rebut 175 inscrits (unes desenes més que l’any anterior). No es pot parlar de consolidació definitiva en tan poc temps però la bona resposta dels aficionats i el suport de l’Ajuntament de Vilanova donen molts punts per a repetir aquest esquema en anys posteriors. Mai fins ara s’havien celebrat tres convencions consecutives sobre literatura fantàstica a Catalunya.

La Catcon va repetir la ubicació de l’any passat a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova on, al llarg del dissabte, s’hi van aplegar lectors, llibreters, escriptors, editors, traductors, il·lustradors, i amants del gènere, que van poder remenar a les parades de les llibreries i editorials entre una àmplia selecció de títols. Val a dir que és un moment àlgid amb múltiples novetats, cosa que celebrem! El bon ambient i la implicació de tanta gent són el millor signe del moment dolç que viu el fantàstic català. Cal persistir.

Ian McDonald, un convidat de luxe
L’entrevista a Ian McDonald, un dels convidats d’honor d’aquest any juntament amb Montserrat Galícia i César Mallorquí, va ser un dels moments més especials de la CatCon. És un senyal de prestigi per a un esdeveniment tan jove poder atraure autors d’aquest calibre. Entrevistat per Sara Martín, l’escriptor va parlar força de la trilogia Luna (Nova, Ediciones B), i de la lluita de les cinc famílies (“és com Dallas a la Lluna”, ironitzava l’autor) pel poder a la Lluna, on s’han establert, però no hi ha més llei que el contracte, i tot és negociable. “Luna és un infern neocapitalista, volia portar el liberalisme a l’extrem”, diu McDonald. Nascut a Manchester (1960), Ian McDonald és fill de mare irlandesa i pare escocès, i resideix a Belfast. Es considera un antiimperialista convençut. Va publicar la seva primera novel·la, Desolation Road, amb 24 anys. Amb el temps, admet que tot es fa més fàcil i més difícil a la vegada, i també la competència és cada cop més gran. “Intento reinventar-me i escriure coses noves per no quedar estancat. Potser molts em coneixen per Luna però faig altres coses. No pots estar escrivint el mateix llibre cada any”, va dir. L’autor va explicar alguns detalls de la seva forma d’escriure: “Normalment tinc clars el principi i el final i alguns elements claus de la història, i vaig construint una mena de mapa perquè hi ha moltes maneres d’arribar d’un punt a l’altre”. “Igualment, primer construeixo els personatges, penso que a la gent no li importa tant la història com els personatges, que han de ser creïbles i s’han de poder estimar o odiar”, va afegir.

Les Caigudes i altres relats, publicat per Edicions SECC, és el primer que es tradueix de McDonald al català. El llibre ha aparegut coincidint amb la III CatCon per iniciativa de la SCCFF i es va obsequiar als cent primers inscrits d’enguany.

Montserrat Galícia ha estat la convidada d’honor en representació del fantàstic en llengua catalana, no en va és l’autora que ha publicat més obres de ciència-ficció en català. Entrevistada per Júlia Costa, aquesta prolífica escriptora va reivindicar els clàssics anglosaxons (Ursula K. Le Guin, Asimov, Clarke, Bradbury, Philip K. Dick…) com els autors que més la van influenciar. En part, va ser per ells que va començar a escriure ciència-ficció en un moment en què va trobar l’interès de les editorials pel gènere. Des de P.H.1 A Copèrnic (1984), ha escrit sobre planetes extraterrestres, realitat virtual, androides, salts en el temps, etc. conformant un corpus impressionant. S’ha dedicat a l’ensenyament, sector on assegura que ha gaudit tant com amb l’escriptura: “Són mons paral·lels, i m’he sentit molt bé en tots dos”, sosté. I veu el present amb optimisme: “El que ens havíem plantejat l’any 1997 amb la creació de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) era precisament això”, va dir en referència a la CatCon i a la feina feta per la difusió del gènere per arribar fins aquí.

El matí va arrencar amb la conferència de Jordi Font-Agustí sobre El ferrocarril als gèneres fantàstics, un tema, el tren, del qual n’és un absolut especialista. Va ser un viatge molt interessant resseguint la presència ininterrompuda del ferrocarril en la literatura, el cinema, el còmic o les arts plàstiques.

Li va seguir una sessió sobre el còmic fantàstic català, D’en Pere Vidal a en Narcís Monturiol. En aquesta taula rodona hi van prendre part Toni Benages, Oriol Estrada, Lluc Guitart i Olga Resina, moderats per Ramon Reig. Breu repàs històric de dibuixants i publicacions catalanes, i una mirada realista (és a dir, força pessimista) sobre la situació present d’aquest gènere en català. El còmic en llengua catalana és molt escàs perquè no és rendible, i té més pes en l’àmbit històric que no pas en el fantàstic. Com sempre, és el peix que es mossega la cua, i els motius de pes, econòmics: no hi ha lectors de còmic en català perquè les editorials no hi aposten, i gairebé no hi ha mercat. La reivindicació és clara: el còmic és cultura i s’ha de cultivar!

Al llarg del dia es van succeir múltiples presentacions. En l’àmbit editorial, vam conèixer les noves apostes d’Edicions SECC (Fabulari, l’atles de les rondalles catalanes, i Mai no he entès els robots, de Mike Resnick, traduït per Edgar Cotes), Mai Més: (La brigada lluminosa, de Kameron Hurley, amb traducció d’Anna Llisterri) i Chronos, que debuta amb l’aparició de la flamant traducció de Ciutat, de Clifford D. Simak, a càrrec de Scheherezade Surià. Encara Toni Benages va presentar Narcís Monturiol i les pedres de l’infern i Cristina Rodrigo, El viatge d’Absolom.

També vam poder gaudir de la segona part de Somien els xais música elèctrica? sobre música i cinema contemporani de ciència-ficció, a càrrec d’Oriol Serrano. Va fer una tria de films com Contact, Snowpiercer o Children of Men, per mostrar com la música pot emfasitzar matisos, aportar èpica, intensificar emocions o complementar línies narratives. Apassionant.

Les sessions de la tarda es van reprendre amb la taula sobre literatura juvenil – Això no va de llibres, Futur multidisciplinari del llibre jove, amb Montserrat Galícia, Mercè Masnou, César Mallorquí i Ricard Ruiz, moderada per Alícia Gili. El fil del debat va transcórrer al voltant de la influència de les xarxes i del poder del telèfon mòbil i Internet, i com això allunya (o no) els nois i noies dels llibres o, en tot cas, com l’experiència lectora s’ha transformat. César Mallorquí, convidat d’honor de la CatCon i autor de títols tan populars com Les llàgrimes de Shiva, va defensar que el sector jove és el que més llegeix, molt més que l’adult, malgrat la percepció social negativa que es pugui tenir. Tot i que els infants i joves tenen ara molts altres estímuls, els membres de la taula van constatar que la situació és prou bona. Un acord comú: és cabdal crear l’hàbit lector, més enllà de si és amb literatura canònica o no. “Que llegeixin coses dolentes, tant és, però que llegeixin”, opina Mallorquí. La clau de volta és recuperar més tard els lectors joves que als setze o disset anys deixen de llegir.

També va ser significativa la taula Com l’LGBT ha ajudat el fantàstic a sortir de l’armari, amb Ricard Ruiz, Lluís Salart, Laura Huerga i Cristina Xifra. Els gèneres especulatius fa temps que són un camp d’experimentació per parlar d’alternatives afectives. “No ens agraden les etiquetes però aquesta la reivindiquem perquè, si no tens etiqueta, ets invisible”, va exclamar Lluís Salart. Els ponents van plantejar una llista d’obres que han abordat la diferència sense embuts. Si costa trobar certes traduccions en català, quan són llibres de gènere i, a més, transgressors, encara més, va subratllar Ricard Ruiz Garzón. Una de les autores estel·lars del debat va ser, un cop més, Ursula K. Le Guin, que “tracta el tema amb cura i detall fascinants”, va subratllar Laura Huerga. L’editora de Raig Verd, que acaba de publicar una nova edició preciosa de La mà esquerra de la foscor, en la línia d’Els desposseïts, va destacar com aquesta obra, on apareixen éssers hermafrodites, denuncia la posició social sobre el gènere d’una manera molt eficient.

Una jornada rodona. Seguim!