Els guardons del fantàstic en llengua catalana es van lliurar en la quarta edició de la CatCon, que ha tornat a Vilanova i la Geltrú després de l’aturada per la pandèmia

Enric Herce s’ha proclamat guanyador del Premi Ictineu 2022 a la millor novel·la fantàstica en llengua catalana gràcies a L’estrany miratge, una aventura ciberpunk que consolida l’autor de Reus com un dels escriptors més sòlids de la ciència-ficció en català del segle XXI. Després de Simulacions de vida i Estació Boira, també publicats per Males Herbes, Herce obté per primer cop l’Ictineu. Per la seva banda, Salvador Macip, un dels contistes de ciència-ficció en català més prolífics, i assidu al podi dels Ictineu, va rebre el premi al millor relat per Revolucionaris, dins de Barcelona 2059, ciutat de posthumans (Mai Més). Els guardons es van lliurar aquest dissabte a la nit en el marc de la IV CatCon, la Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia que, després de l’aturada pandèmica, ha tornat a Vilanova i la Geltrú.

En l’apartat de traduccions, la millor novel·la estrangera ha estat Piranesi, de Susanna Clarke, publicat per Amsterdam. L’escriptora anglesa rubrica un llibre extraordinari, oníric i evocador. A nivell internacional, l’altre nom de la nit va ser Ted Chiang, per partida doble. La història de la teva vida (Mai Més) va ser guardonat com la millor antologia de 2021, i el conte que dona nom al volum va ser escollit com el millor relat traduït al català. Chiang, una de les veus més potents del fantàstic mundial, ha rebut l’elogi unànime dels lectors i els dos llibres publicats fins ara en català han tingut una gran acceptació. Cal recordar que l’any passat Exhalació ja va guanyar també com a millor recull i millor conte traduït.

En la categoria d’il·lustració, premi merescudíssim per a Marina Vidal per la coberta de Déus menuts, de Terry Pratchett, un reconeixement que, en certa manera, aplaudeix la feina destacadíssima de la dibuixant en la traslació gràfica de la col·lecció del Discmón en català, que ja suma sis llibres. A subratllar que Mai Més, per segon any consecutiu, esdevé l’editorial amb més Ictineus, quatre de sis en aquesta edició.

Tot això passava a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, escenari de la quarta edició de la CatCon. Hi havia ganes de CatCon. L’aturada brusca per la pandèmia va obligar a cancel·lar l’esdeveniment. I la irrupció del Festival 42 a Barcelona aconsellava un canvi de dates, de novembre a maig. I la primavera del fantàstic català s’ha mostrat esclatant amb múltiples sessions engrescadores.

La Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF), que organitza la CatCon en col·laboració amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ha tornat a apostar per portar a la convenció un autor internacional de renom, i l’estrella d’enguany ha estat, sense dubte, la sud-africana Lauren Beukes. L’autora de Zoo City i Les lluminoses ‒novel·la recentment adaptada a televisió‒ va signar llibres i va atraure l’atenció del públic en l’entrevista que li va fer Miquel Codony. L’autora va parlar a bastament de les dues novel·les que Mai Més ha traduït al català. Beukes va explicar la seva feina com a periodista a Johannesburg i com això l’havia permès cobrar per escriure, que era la seva passió i, de retruc, conèixer de prop la realitat del carrer. L’apartheid i la violència associada a aquest període és un tema recurrent a Zoo City, mentre que Les lluminoses parteix d’un episodi real d’una agressió a una noia coneguda i que l’autora va necessitar treure en forma de llibre. “La fantasia i la ciència-ficció és com usar un mirall, et permet afrontar coses reals dures que has de patir com a dona; si hagués escrit un llibre sobre misogínia i violència domèstica no hauria tingut el mateix impacte”, va reflexionar. També va parlar sobre l’adaptació televisiva de la seva novel·la, en la qual assegura que no hi ha intervingut gaire. “Elisabeth Moss li dona una empremta especial, més madura que el meu personatge, però l’adaptació m’encanta, hi ha frases en nous diàlegs que voldria haver-les escrit jo!”, va afirmar. “Ha estat molt interessant veure com ha canviat la novel·la; la sèrie és diferent del llibre, però és fascinant, té el mateix esperit, perquè ve del mateix lloc”.

L’altre convidat d’honor va ser el mediàtic ‒i guardonat‒ Salvador Macip, que va fer un repàs de la seva ja dilatada trajectòria en conversa amb el seu company de viatge literari Ricard Ruiz. L’entrevista va ser una de les sessions més concorregudes. Prolífic i versàtil, l’escriptor defuig les etiquetes, tot i que admet que moltes de les seves històries utilitzen recursos de ciència-ficció. “La ciència-ficció em dona eines que no em permet cap altre gènere”, reconeix. “La ciència-ficció és també entreteniment, però no ens podem quedar en la part superficial de Hollywood, sinó que és una gran eina per abordar què significa ser humans”. Macip diu que no podria viure sense la ciència però tampoc sense l’escriptura: “La filosofia no es pot entendre sense la ciència”, assevera. També destaca el bon moment actual per a la ciència-ficció en català: “Fa deu anys no tenies on publicar ciència-ficció i anaves a parar al calaix de la literatura juvenil”. 

Un dia i mig molt intens

La CatCon 2022 ha aportat, sense descans, un dia i mig intens de xerrades. L’arrencada va ser magnífica, amb la tria de cançons vinculades al gènere fantàstic que va preparar el frikípul Quim Gómez. Interessantíssima la sessió “Monogràfic sobre ciència-ficció catalana”, amb Sara Martín, Jordi Marrugat, Carme Torras, Antoni Munné-Jordà i Eloi Puig, sobre la importància d’incorporar els estudis sobre ciència-ficció catalana a les universitats del país, i la dificultat que té el gènere per fer-se un forat a l’acadèmia. Vam aprendre sobre contracultura entre el ciberpunk i l’splatterpunk, amb la parella més barbuda del fantàstic català, Enric Herce i Sergi G. Oset, i també va haver moments molt emotius, com l’homenatge al desaparegut Miquel Barceló, un dels grans divulgadors del gènere.

La CatCon té com a objectiu principal difondre continguts de fantàstic en català i reflexionar sobre tot allò que té a veure amb els gèneres de fantasia, terror i ciència-ficció, d’aquí la idoneïtat de la primera xerrada del diumenge, sobre videojocs en llengua catalana, a càrrec de Gaming.cat i Creadors TV. Una repassada de les principals comunitats que treballen de forma voluntària per fomentar la presència del català als videojocs. En un altre context màgic va seguir la conferència de Jan Grau, sobre llegendes, rondalles i mitologia popular catalana. 

Una de les sessions més atractives va ser la dedicada a les noves veus del fantàstic en català, amb Edgar Cotes, Selena Soro, J. P. Sansaloni, Elena Bartomeu, Ricard Efa i Alister Mairon. Tots ells han publicat les seves primeres novel·les de gènere i il·lustren el bon moment creatiu actual, i l’oportunitat que les editorials, sobretot les especialitzades, estan donant a autors novells. Tot i així, tots coincideixen a remarcar que els brots verds poden durar poc si no es cuiden, i alerten que les traduccions d’autors estrangers tenen molt més pes. És un debat interessant a desenvolupar, que depèn sempre de si es mira el got mig ple o mig buit. Queda molt camí a fer, és evident, però aquest cronista continua pensant que el fantàstic català viu una primavera prolongada i fèrtil.

La CatCon ha acabat amb la intervenció d’Ines Macpherson (interpretant un relat marcià de Ray Bradbury) i d’Albert Villaró, autor de La Companyia Nòrdica, en representació, juntament amb l’Antoni Munné-Jordà, dels premiats l’any passat (en l’apartat de llengua catalana) en la primera edició del Festival 42. Aquest agermanament simbòlic vol il·lustrar la col·laboració necessària que s’estableix entre tots dos esdeveniments.

La CatCon, que ha comptat amb diverses presentacions de llibres, arribava al cap de setmana ben escalfada els dies previs amb activitats cada dia, organitzades per les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, de manera que la convenció es pot dir que dura pràcticament una setmana. L’acte més entranyable va tenir lloc dimecres passat, quan es va formalitzar la donació del fons bibliogràfic d’Antoni Munné-Jordà a la seva ciutat, Vilanova i la Geltrú. La col·lecció, de 3.000 volums, que també inclou documents, revistes i objectes, és, possiblement, la més completa de ciència-ficció en llengua catalana. Ara estarà a disposició del públic a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de la capital del Garraf.

L’aturada del coronavirus ha estat dura per a la CatCon, una convenció que es trobava en creixement (tres edicions 2017, 2018 i 2019) que enguany, amb canvi de dates inclòs, s’ha hagut de resituar per poder celebrar la quarta edició. Confiem que la farem créixer entre tots, perquè la militància és la veritable màgia que fa que projectes com els que hem vist aquests dies tirin endavant.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!