«Hi ha coses perdudes que val més no recuperar»

Lauren Beukes (Johannesburg, 1976) és notícia destacada en el món del fantàstic per diferents motius. El més internacional i mediàtic és la recent adaptació televisiva de Les lluminoses, que s’emet a Apple TV (Shining Girls) protagonitzada per Elisabeth Moss. L’altra, com explicàvem fa uns dies en aquesta notícia, és la presència de l’autora a Vilanova i la Geltrú a la nova edició de la CatCon, que tindrà lloc els dies 21 i 22 de maig. Un autèntic privilegi, gràcies a l’esforç de la SCCFF i la complicitat de Mai Més. Aquesta editorial ha tingut l’encert de traduir recentment dues de les seves novel·les més conegudes, l’esmentada Les lluminoses (2013) i Zoo City (2010), obra amb què Beukes va guanyar el premi Arthur C. Clarke l’any 2011.

Zoo City és un thriller fantàstic, una història sobre el crim a Sud-àfrica, retrat d’un món de drogues i delinqüència. Situa la trama a Hillbrow, a Johannesburg, el qual transforma en Zoo City, un suburbi de decadència on la protagonista d’aquesta aventura sobreviu enmig de múltiples amenaces.

La Zinzi December és una jove periodista ‒com la Kirby que vam descobrir a Les lluminoses, com la mateixa Beukes‒ que va caure en desgràcia per l’addicció a les drogues. Un incident fatídic la va dur a la presó, i en va sortir com a «noia zoo» o «animalada». Els animalats són delinqüents condemnats que tenen assignat un animal, una criatura a la qual estan vinculats íntimament, i de la qual no es poden separar perquè l’ansietat que genera els resultaria incapacitant. La bèstia, en certa manera, és un símbol de la culpa que arrosseguen. En el cas de la Zinzi és un peresós que duu a l’esquena, com una motxilla. El vincle de l’animal evoca altres històries fantàstiques com La Brúixola Daurada, de Philip Pullman, un llibre que ella mateixa cita en un dels interludis periodístics que s’intercalen a la narració principal i serveixen a l’autora tant per contextualitzar la trama com per introduir elements de denúncia social.

En aquest Johannesburg alterat, la màgia és un element subtil present en la vida quotidiana, on existeixen encanteris per protegir objectes de robatoris, per exemple, per espiar telèfons mòbils, o per entendrir els sentiments d’algú via la manipulació de nivells hormonals…

Zoo City funciona en dos sentits. Per una banda, és una novel·la de misteri. La Zinzi té el do de trobar objectes perduts, un talent per la qual es veu immersa en la missió d’investigar la desaparició d’una noia, cantant de pop. Lauren Beukes teixeix una trama de corrupció en una Johannesburg que el lector veu com reflectida de forma distorsionada. Per això, d’altra banda, Zoo City és un relat colpidor, un crit d’alerta en què l’autora mostra una protagonista atrapada, que cerca sortides per escapar d’un passat personal dolorós.

Cínica, directa, lluitadora, la Zinzi és un personatge femení que encarna el desencís d’una societat malalta

Cínica, directa, lluitadora, la Zinzi és un personatge femení que encarna el desencís d’una societat malalta. Càustica i mordaç, és conscient que viu atrapada, se sent miserable, però en el fons transmet una força descomunal i amaga un bri d’esperança, tot i el drama. El concepte d’El Profund, que sura com una amenaça a la novel·la, esdevé un recurs misteriós per apel·lar a l’ombra que la persegueix, que tant es pot interpretar com un trauma psicològic, o com la pròpia mort.

En paral·lel a la investigació que marca el fil de la història, Beukes teixeix la línia vital personal de la protagonista i en aquesta hi ha la relació amb un immigrant del propi continent africà, que serveix a l’escriptora per denunciar el drama dels refugiats, el tràfic de persones i els conflictes armats que castiguen el continent.

Efectivament, Beukes ha sabut tocar la tecla adequada per escriure fantasia com una eina per despertar consciència social. Beukes té ritme, i juga al frenesí de l’acció i el morbo de la violència, però utilitza els elements del fantàstic per anar una mica més enllà: reflexiona sobre el món real i es pregunta sobre les misèries de la condició humana, sovint des de la crueltat, tot cercant guspires de confiança.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!