“No hi ha temps més enllà del present”

Mai Més continua obrint finestres i engruixint la nòmina d’escriptores de fantàstic que s’incorporen per primer cop a la llengua catalana. Ens hem acostumat ja que gairebé cada nou títol és la traducció d’una autora inèdita fins ara en català. I, com hem repetit altres vegades, els editors, Judit Terradellas i Sergio Pérez, tenen un nas molt hàbil per teixir un catàleg que creix amb constància, coherència i qualitat. El darrer d’aquests descobriments és l’escriptora Lauren Beukes (Johannesburg, 1976), i la seva obra més exitosa, Les lluminoses (The Shining Girls), publicada originalment l’any 2013 a Sud-àfrica, i que aviat serà adaptada a televisió. 

Beukes és l’autora sud-africana més reconeguda internacionalment. Va debutar amb Moxyland, una història ciberpunk ambientada a Ciutat del Cap, on viu. Amb Zoo City, una novel·la negra situada en un Johannesburg fantàstic, va guanyar el premi de ciència-ficció Arthur C. Clarke l’any 2011. La seva darrera obra és la distopia feminista Afterland (2020).

Les lluminoses és una història dura, protagonitzada per un assassí en sèrie que aniquila tot un seguit de noies joves. Però n’hi ha una que sobreviu, i aquesta mourà cel i terra per intentar atrapar-lo. El thriller pren l’adjectiu de fantàstic perquè té una particularitat especial: l’homicida té la capacitat de viatjar en el temps.

Harper Curtis és un individu sense ànima, corcat per una mena de missió vital terrible, que és la d’acabar amb les que ell denomina les seves noies “lluminoses”. Les visita quan són només nenes, interactua amb elles, els fa un regal, les vincula amb un objecte, enceta una conversa, i les emplaça a una trobada futura. Que no deixin de fer llum. Aquell moment inquietant amb l’estrany, a les nenes els queda gravat com un malson.

Som a la ciutat de Chicago l’any 1931. Harper és un malfactor miserable a qui el destí depara una troballa extraordinària: la clau d’una casa maleïda des d’on pot viatjar en el temps. En aquesta Casa hi ha una habitació que d’alguna manera el posseeix i l’obliga a escabetxar les noies. És com un destí inevitable; se sent obligat a fer-ho, però el mateix acte criminal li provoca un plaer esgarrifós. En aquesta estança fatídica hi ha tot un seguit d’objectes relacionats a les noies, i una llista macabra amb els seus noms. Un d’aquests és el de la Kirby Mazrachi, que es va salvar miraculosament de l’atac ferotge de l’homicida, tot i que amb terribles seqüeles. L’any 1992, tres anys després de ser agredida, la Kirby és una jove estudiant de periodisme que només té una obsessió: trobar aquell malparit. La recerca és tan difícil –pels mecanismes inversemblants de l’agressor que ella desconeix– com implacable, per la seva determinació. Comptarà amb la complicitat del Dan Velasquez, redactor del diari on fa pràctiques.

Un dels punts forts del llibre és la seva estructura temporal. Cada capítol és un salt en el temps i un canvi d’escenari

Lauren Beukes construeix una trama fortament addictiva i molt ben escrita. No és estrany que ja estiguin treballant en l’adaptació televisiva: és fàcil imaginar la sèrie. I el llibre és addictiu perquè es llegeix sol, malgrat que l’argument de Les lluminoses és molt desagradable, sobretot perquè dedica bona part de la narració a descriure l’activitat de l’assassí, i l’autora no estalvia el detall de la violència, sovint molt escabrosa.

Un dels punts forts del llibre és la seva estructura temporal. Cada capítol és un salt i un canvi d’escenari, sempre a la ciutat de Chicago. Des del seu 1931 original, Harper es trasllada als futurs en què coneix les seves víctimes i, més enllà, quan les mata. La Casa li permet moure’s entre 1929 i 1993. Les escenes del psicòpata es van alternant amb el dia a dia de la Kirby als anys 90, amb algunes mirades enrere per relatar moments de la seva vida. Amb aquesta estructura fragmentada i un treball d’arquitectura narrativa admirable, l’escriptora submergeix el lector en una història absorbent, que atrapa per partida doble: primer, pel seguiment d’indicis i pistes propi de la trama negra; i, segon, pel misteri de la Casa i el poder sobrenatural que transmet.

A la novel·la és important el joc de l’assassí amb els objectes. I no he pogut anotar un detall: entre les pertinences d’una de les víctimes hi ha la distopia La paràbola del Sembrador, d’Octavia Butler, una autora reivindicada i publicada per Mai Més. Em pregunto si serà un dels títols futurs de la llista… Mentrestant, benvingut sigui el descobriment de Lauren Beukes, tot i que les seves lluminoses us submergiran en una foscor esfereïdora.  

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!