Terror claustrofòbic

La casa infernal, de Richard Matheson. Laertes, col. L’Arcà núm. 100, 2022. 340 pàg. Traducció al català de Natxo Morera de la Vall. Il·lustració de coberta: Raul Grabau

«Creure en la comunicació amb els morts ha portat més gent a la bogeria que a la pau espiritual»

La casa infernal té l’honor d’ostentar el número 100 de la col·lecció L’Arcà de Laertes. Després que l’any 2021 apareguessin Soc Llegenda i Quins somnis vindran, l’editorial continua apostant per recuperar l’obra de Richard Matheson (1926-2013) en català, traduint ara per primera vegada una de les seves novel·les de terror més celebrades.

La casa infernal (Hell House) es va publicar el 1971 i va ser revisada el 1999 pel propi autor. Dos anys després de la novel·la, apareixia la versió cinematogràfica, The Legend of Hell House (1973), amb la participació al guió del propi Matheson. L’obra està considerada com una de les obres cabdals sobre cases embruixades, juntament amb La maledicció de Hill House (1959), de Shirley Jackson.

L’acció del llibre se situa en pocs dies de desembre de 1970, just abans de Nadal. És, per tant, contemporània al moment de la seva publicació. El doctor Lionel Barrett rep l’encàrrec d’un milionari de demostrar que hi ha vida més enllà de la mort en una estada a la Casa Belasco, a Maine, coneguda com la «Casa Infernal».

Els seus companys de viatge seran la seva esposa Edith; la Florence Tanner, una mèdium espiritualista, i en Benjamin Franklin Fischer, únic supervivent de la tragèdia de 1940, en què vuit de les persones que van anar a la casa hi van morir assassinades, es van suïcidar o van embogir. L’anterior intent frustrat d’investigació havia estat el 1931. Tercera expedició, doncs, a la Casa Infernal per mirar de desentrellar els secrets fatídics que amaga.

Emeric Belasco es configura com el responsable de les atrocitats que han convertit en abominable aquell lloc, un fantasma, un ens omnipresent que domina les ments dels quatre protagonistes des del moment en què posen els peus a l’edifici. L’atmosfera és angoixant. Poc a poc es van succeint episodis estranys, cada vegada més violents: objectes que es mouen, veus, presències inquietants… Tot plegat demana a crits sortir corrents d’allà, mentre que els personatges, cadascun des de la seva pròpia mirada obsessiva, planteja una lluita particular contra la casa.

Així, cadascun dels personatges desenvolupa un paper. L’autor aposta per un tractament individualitzat en la perspectiva de cada protagonista, que es va alternant, per tal de copsar com la casa afecta de manera diferent cadascun d’ells, despertant les pors més amagades, les ombres més pregones. En Barrett és la veu del científic pragmàtic, calmat i segur de si mateix, convençut que la ciència és l’única fórmula d’acabar amb la suposada maledicció de la casa, i treballa amb un experiment de radiació electromagnètica. La seva dona és un element feble, que és allà a remolc del marit, i que arrossega trastorns de caire sexual que exploten en aquell context claustrofòbic. La Florence creu en els fantasmes i la parapsicologia, i investiga el fil d’un encantament múltiple i ànimes condemnades, i ho fa des del punt de vista de la creient fervorosa. I en Fischer evoluciona des d’un pessimisme apàtic, perquè considera que no hi ha res a fer contra el poder de la casa, però aconsegueix aportar un esforç de voluntat i valentia.

L’autor aposta per un tractament individualitzat en la perspectiva de cada protagonista, que es va alternant, per tal de copsar com la casa afecta cadascun d’ells, despertant les pors més amagades

La casa acumula una història de depravació malaltissa, i l’ésser pervers anomenat Belasco encarna el paper de monstre amenaçador que posseeix i destrueix qualsevol persona que posi els peus a l’immoble. Els turments experimentats a la casa al llarg dels anys perviuen com un batec esgarrifador.

És un senyal de qualitat literària com l’escriptor aconsegueix traslladar al lector el terror pur que els personatges experimenten en aquest indret. El concepte de la casa encantada és un subgènere del terror en si mateix, i, malgrat que el lector sap d’entrada a què s’enfronta, Matheson el submergeix en un estat d’intranquil·litat i pell eriçada gràcies a l’excel·lent narració i ritme dels esdeveniments.

La casa infernal és un llibre que ens fa reflexionar sobre les suggestions del subconscient, però sobretot la por més visceral a allò desconegut, que està més enllà del nostre enteniment, perquè la història ens remet a unes persones que s’enfronten a un perill que no és racional. És el poder malèfic d’un fantasma? La lectura literal és esfereïdora, i el novel·lista aconsegueix el seu propòsit. Ens inquieta, ens genera angoixa.

Ara bé, personalment, m’ha semblat interessant anar una mica més enllà i aprofundir en un possible sentit figurat i simbòlic del concepte de la casa embruixada, i interpretar-la com la pròpia ànima, la psique, allò inexplorat que és ben endins i potser desconeixem de nosaltres mateixos. Com més endreçat i airejat, millor.

Bona lectura!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.