L’últim home

Soc llegenda, de Richard Matheson. Ed. Laertes, col. L’Arcà, 2021. 245 pàg. Traducció de Carles Urritz i Carme Geronès

“S’havia avesat a un món on era més fàcil l’assassinat que l’esperança”

Soc llegenda, de Richard Matheson (1926-2013), és el títol destacat de la nova etapa de la col·lecció L’Arcà de l’editorial Laertes. A punt de fer quaranta anys, el projecte de L’Arcà –nascut el 1983– s’ha renovat amb el fitxatge de dos assessors experts del fantàstic com Daniel Genís i Jordi Casals que, juntament amb l’editor Jacob Suarez, es proposen donar una nova embranzida a aquesta col·lecció veterana que atresora un fons espectacular d’obres imprescindibles, ja no només del gènere de terror, sinó de la literatura universal. Què han anunciat? Doncs, bàsicament, potenciar la línia històrica de traduccions de grans noms del fantàstic, però incorporant també altres subgèneres com la ciència-ficció més dura, la fantasia d’espasa i bruixeria o més terror gòtic. L’Arcà que s’albira no només servirà clàssics dels segles XIX i XX sinó també obres rellevants publicades més recentment. En alguns casos, com en aquest Soc llegenda, seran reedicions revisades i recuperacions de títols descatalogats, però l’objectiu principal es poder afegir al fons autors nous, i procurar donar més visibilitat a la col·lecció.

Així, en la presentació que va tenir lloc fa unes setmanes a la llibreria Gigamesh, l’editorial ja va avançar material important en què està treballant. Per exemple, la reedició de Carrie, novel·la icònica del gran mestre del terror, Stephen King. I també preveu publicar a final d’aquest any un clàssic del pulp com Robert E. Howard (1906-1936), autor que L’Arcà vol reivindicar traduint per primer cop al català les seves històries de Conan.

Soc llegenda és un títol de primera categoria, un clàssic del terror postapocalíptic, una lectura colpidora que convida a reflexionar sobre la soledat extrema, l’instint de supervivència i la perdurabilitat de l’espècie humana.

Publicada l’any 1954, la novel·la se situava en un futur vint anys posterior, als anys setanta del segle XX. Robert Neville és l’únic supervivent després que la humanitat hagi estat aniquilada per una epidèmia –un argument ben escaient al moment actual, oi?– que converteix els infectats en vampirs. L’acció se situa a la ciutat de Gardena, Califòrnia (Estats Units). El protagonista, de 36 anys, viu fortificat a casa seva. Durant el dia treballa per tenir tot allò que necessita per sobreviure; els zombis no toleren el sol, i Neville els persegueix mentre dormen per rematar-los clavant-los una estaca al cor; però, quan es fa fosc, no pot fer més que intentar protegir-se, mantenint les criatures a ratlla amb tot de proteccions a l’edifici, alls escampats arreu, miralls i creus.

El llibre s’estructura en quatre blocs que corresponen a diferents moments temporals: gener de 1976, març de 1976, juny de 1978 i gener de 1979. El narrador omniscient situa la narració en el present solitari del protagonista, i va incorporant salts enrere per detallar pinzellades de com va avançar la malaltia, però, sobretot, per mostrar el drama personal del protagonista, que va perdre la seva dona i la seva filla.

Laertes prepara tres nous títols de Matheson els propers anys, fins a celebrar el 40è aniversari de L’Arcà al 2023

Matheson narra escenes terrorífiques, desagradables i esgarrifoses. La rutina del seu dia a dia és esquitxada per accions violentes i d’altres de ben tendres. Però l’escriptor no es va quedar en la façana dels vampirs xucladors de sang, sinó que voler aplicar al llibre voluntat científica de comprendre, que porta Neville a investigar a fons i cercar una resposta racional a allò que està passant. Per què ell és l’únic immune al virus? Són vampirs com als contes o hi ha alguna altra explicació?

Mentre el protagonista es refugia en la música clàssica i l’alcohol, el text esclafa el lector amb qüestions de gran calat: la fragilitat/fortalesa d’un heroi molt proper; el pensament suïcida davant la desesperació absoluta i la nostàlgia pel passat perdut; el desig sexual en una situació d’aïllament màxim; la desolació de sentir-se atrapat (confinat!); la fina línia que qüestiona el bé i el mal quan el context moral es transforma; o la renovació social impregnada en l’espècie humana, colonitzadora i cancerosa allà on quedi una sola cèl·lula viva capaç de reproduir-se i dominar el seu entorn.

Soc llegenda es va fer molt popular l’any 2007 amb la versió cinematogràfica protagonitzada per Will Smith. Tot i que és un film prou consistent i entretingut, és molt recomanable recuperar el llibre original, perquè també és força diferent. L’atmosfera opressiva que teixeix l’escriptor atrapa el lector des del primer sospir, per la facilitat d’empatitzar amb el protagonista, i perquè el text ha madurat amb força fluïdesa.

Laertes té previst publicar encara tres nous títols de Matheson: Quins somnis vindran, que és a punt de sortir; La casa infernal, l’any vinent; i al 2023 –quan es compleixen quaranta anys de la col·lecció i deu de la mort de l’escriptor– sortiria l’antologia de relats de la coneguda sèrie La dimensió desconeguda. En definitiva, un devessall de bones notícies que esperem que fructifiquin. La “primavera del fantàstic en català” es manté ben florida i exuberant. Per molts anys!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

 

Un pensament sobre “L’últim home

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.