
«Vostè encara no ho sap, però acaba d’entrar a la dimensió desconeguda»
La col·lecció L’Arcà de l’editorial Laertes no deixa d’oferir al lector català petites joies del terror clàssic, i en els darrers anys sobresurt de manera notable la feina dedicada a recuperar Richard Matheson (1926-2013), amb novel·les imprescindibles com Soc llegenda (1954), La casa infernal (1971) o Quins somnis vindran (1978). Ben aviat, a més, també tenen previst publicar del mateix autor L’home minvant (1956).
En aquest cas, es tracta d’una compilació de sis relats de ciència-ficció que Matheson va escriure a les dècades dels 50 i 60 del segle passat i que van ser adaptats en diferents formats. El més popular és la sèrie mítica de televisió La dimensió desconeguda, i aquests episodis van ser emesos per primera vegada entre 1962 i 1985. La traducció al català que es va poder veure a TV3 va fer molt popular la sèrie al nostre país als anys vuitanta. La dissonància inquietant de la sintonia és inconfusible.
Els contes inclosos en aquest volum incorporen històries amb fenòmens paranormals, jocs en la frontera que separa la realitat d’àmbits alterats inexplicables, d’allò estrany i ignot, metàfores sobre la bogeria i els inferns de la ment humana, sobre el malson, en l’àmbit quotidià, però també en altres planetes. Algú l’ha qualificada com el Black Mirror del segle XX. Salvant les distàncies, és una analogia que pot servir per explicar als més joves que va ser La dimensió desconeguda.
Una particularitat especial d’aquesta edició de l’Arcà és que cada conte està traduït per una persona diferent. Per tant, és un llibre amb sis traductors: Eduard Castanyo, Edgar Cotes, Marina Espasa, Anna Llisterri, Scheherezade Surià i Martí Sales, tots ells més que bregats en els territoris del fantàstic. El pròleg és de Pep Prieto.
Els relats inclosos en el llibre són els següents:
Botó, botó. Segurament el més conegut. Un text sobre la temptació i el diner fàcil. Un desconegut ofereix a una parella una capsa misteriosa a canvi de molts diners. L’única condició és que ha de prémer el botó, i el resultat d’aquesta acció és que algú morirà. El dilema moral està servit: causar la mort d’algú a distància, un desconegut…
La nena perduda és la narració d’un succés pertorbador en què un pare i una mare senten plorar la nena petita dins de casa, però ha desaparegut. Enmig de la desesperació, escolten el seu lament com si vingués… efectivament: d’una altra dimensió.
Malson a 20.000 peus és un conte de terror sobre l’ombra humana, que narra com en ple vol un passatger veu alguna cosa que s’arrossega per l’ala de l’aparell. Ho explica al personal de cabina, però el prenen per sonat. Només ho veu ell. Bogeria? Al·lucinació? Aquella monstruositat esdevé un mirall maliciós del protagonista.
Mut és l’estrany episodi d’un nen que sobreviu a un incendi i que és adoptat per una parella que va perdre el seu fill. L’infant és aparentment normal, a excepció que no parla. Les dificultats de relació amb la criatura estan lligades a un experiment força inquietant sobre persones amb capacitats telepàtiques.
La nau de la mort. Un argument habitual de la ciència-ficció és la colonització d’altres planetes per part de la humanitat per alleugerir la superpoblació de la terra. En aquest context, un grup d’astronautes exploradors descobreixen una nau estavellada on es troben a ells mateixos, morts. És la seva nau, idèntica, són ells. Estan veient una projecció del futur? Com reacciona un home quan es troba amb el seu propi cadàver?
Acer, el darrer relat, se situa en un futur per al lector del moment que l’escriptor situa el 1997! És una història de perdedors que reflexiona sobre la desesperació econòmica, en una societat on els robots amb aparença humana s’utilitzen per a espectacles de lluita.
Cadascun d’aquests contes aporta algun element de reflexió interessant. Més enllà de la fantasia, de l’element incomprensible o impossible, hi ha alguna cosa que ens interroga, encara avui. Vet aquí la màgia i la perdurabilitat de la bona literatura. Clàssics que aguanten el pas del temps.
∞∞∞