La primavera del fantàstic en llengua catalana dels darrers anys ha propiciat, tot i que de manera encara molt modesta, un reviscolament del còmic fantàstic en català. És un moviment encara molt tímid, però es comencen a albirar brots verds, gràcies al treball de pedra picada de la base d’autors i aficionats i a l’aposta d’algunes editorials. Serveixi com a exemple que, per primera vegada, els Premis Ictineu han incorporat el còmic en una categoria específica, i ja en podeu votar els finalistes d’entre les obres publicades l’any passat. Els seleccionats han estat El cercle de Loplop (Males Herbes), de Sebastià Roig i Toni Benages, i dos llibres de Mai Més: La paràbola del sembrador, de Damian Duffy i John Jennings, basat en l’obra d’Octavia E. Butler, i M de Monstre, de Talia Dutton.
Probablement en aquesta tria l’any que ve hi serà Ricard Fernández «Efa» (Sabadell, 1976). Efa és dibuixant de còmic, bregat en tots papers de l’ofici, que ha treballat sobretot en el mercat francobelga. L’any 2021 el vam descobrir en el seu debut com a novel·lista amb Les màquines del caos, una aventura ciberpunk que va tenir molt bona acollida entre el públic, i ara el retrobem de nou també com a guionista amb aquesta trilogia de còmic de ciència-ficció que arrenca amb Noceà. L’obra es va publicar originalment en francès i Mai Més el presenta en català en aquesta dinàmica d’intentar aportar un gra de sorra al còmic en llengua catalana. Ho van fer ja anteriorment amb els títols que esmentàvem més amunt o amb Calavera lunar, d’Albert Monteys.
Noceà té un plantejament clàssic de ciència-ficció distòpica. Efa ens presenta un món molt malmès per l’acció devastadora i corrosiva dels humans: crisi climàtica, escalfament global, esgotament de recursos, elits econòmiques que ostenten el poder i que fomenten les desigualtats socials. En aquest futur la vida de l’oceà s’ha esgotat, l’aigua està contaminada i plena de deixalles: és el Noceà. El nivell del mar ha crescut desmesuradament i s’ha bastit una societat nova, en una projecció de futur que s’assembla perillosament a una realitat que molts no volen veure.
En aquest context, Efa dibuixa una protagonista femenina, l’Atari, rebel adolescent òrfena que viu amb la seva àvia. L’Atari veu amb una barreja de preocupació i desengany la societat que li ha tocat viure. Busca una manera de contribuir en la lluita clandestina contra les grans corporacions, en aquest cas Systema, que ho domina tot. Es veu immersa en una aventura en què coneix la Tika, una noia solitària i misteriosa, i amb ella farà pinya. Descobreixen la importància de l’amistat i poden sumar esforços per intentar construir un món millor.
Adreçat a un públic adolescent però en sentit ampli, Efa construeix una aventura dinàmica, fresca i amb molt ritme, que embolcalla el lector i es llegeix en un sospir. L’autor contribueix a reforçar missatges positius com l’activisme ecologista, la protesta contra les injustícies i la necessitat del treball en equip, fins i tot el valor de la família, en aquest cas, una família femenina que reconcilia diferents generacions. L’autor també reïx en la missió de recollir aquesta angoixa pel futur proper que ensumem cada dia als telenotícies, però amb un deix d’esperança que tothom ‒especialment els joves‒ necessita sentir perquè tot plegat tingui sentit.
Noceà serà una trilogia, així que estigueu atents a la continuació en el proper àlbum!
∞∞∞
Les Rades Grises 