L’altra vida

Quins somnis vindran, de Richard Matheson. Ed. Laertes, 2021. Col. L’Arcà. 316 pàg. Traducció al català de Cesc Martínez.

«Pensa en la mort com un son del qual, inevitablement, et desvetllaràs»

Després de la recuperació del clàssic Soc Llegenda, l’editorial Laertes ha rescatat un altre títol de Richard Matheson (1926-2013). Arriba per primer cop en català Quins somnis vindran, publicat originalment el 1978, el 96è llibre d’aquesta col·lecció imprescindible que és L’Arcà. Amb el títol original de What Dreams May Come, aquesta va ser la desena novel·la de Matheson, i no pas la més coneguda, tot i que algun lector potser en recorda l’adaptació cinematogràfica de l’any 1998, Més enllà dels somnis, protagonitzada per Robin Williams.

L’arrencada de la novel·la és colpidor. Truquen a la porta de casa d’en Robert Nielsen i una dona enigmàtica li lliura un manuscrit que li ha «dictat» el seu germà. L’home queda astorat, perquè el seu germà havia mort un any enrere. Així, el text que conforma Quin somnis vindran és el relat en primera persona de Christopher Nielsen, un guionista que mor en accident de trànsit als 47 anys i que, des de l’altre barri, se les empesca per donar a conèixer la seva experiència al món dels vius.

En primera persona, el protagonista narra al seu germà les sensacions que té des del moment en què és a les portes de la mort, a l’hospital, i el que succeeix després. Richard Matheson enfoca aquest relat des d’un punt de vista radicalment emocional, posant l’èmfasi en el trencament abrupte d’una història d’amor entre en Chris i la seva dona, de la qual n’està profundament enamorat i també se’n sent responsable, atès que ella ha patit algun desequilibri de salut mental. Tenen quatre fills, però la font del dolor se centra sobretot en la separació de la parella. Ell no es volia morir! I farà tot el possible per comunicar-se amb ella.

L’escriptor posa sobre la taula la dificultat de l’acceptació de la nova realitat. Els humans sovint som reticents al canvi, però, què passa quan el canvi és tan definitiu? En Chris divaga entre el malson i un estat de consciència que el fa pensar que està en coma, fet que justificaria les sensacions estranyes que té. Busca respostes davant la incomprensió del que està sentint. Però passa el temps i no desperta, i ‒això és un petit espòiler‒ esdevé una mena de fantasma fins que passa a un altre pla.

La novel·la aporta una profunda reflexió existencial i metafísica. El protagonista no pot evitar sentir-se culpable per tot allò que no ha fet prou bé, i la revisió de la pròpia vida l’obliga a fer balanç, examen de consciència. També hi plana constantment la pregunta respecte a les creences sobre la vida més enllà de la mort. Val a dir, però, que Matheson dibuixa una realitat en què el més enllà hi és, sí o sí, per a tothom, amb diferents estrats i processos de «benestar» o «malestar», en funció de la vida viscuda i de les circumstàncies de la mort. Però cal tenir fe, encara que quasi no es parla de Déu o de religió, i aquesta es planteja des d’una mirada comuna d’una sola realitat «universal».

‘Quins somnis vindran’ es pot llegir com una novel·la romàntica, amarada d’una fantasia existencial, i amb ingredients de terror

El novel·lista traça tot un sistema de funcionament post mortem que implica tornar a començar, un aprenentatge per a la nova vida després de la mort, però des de la consciència de l’existència terrenal viscuda i, per tant, des del dolor. El protagonista pateix el dol de la seva pròpia mort des de l’enyorança insuportable de la seva esposa. Matheson aconsegueix moments de veritable desassossec, amb escenes que es podrien qualificar de terrorífiques. I també reïx a traslladar al lector l’estat de nerviosisme i incertesa que experimenta el protagonista. Tot i així, la novel·la flaqueja en alguns compassos en què l’adaptació d’en Chris al món de les ànimes frega l’anècdota, amb alguns diàlegs i escenes que resulten gairebé còmiques i esquerden una mica el to dramàtic i emocional predominant.

L’argument fa un gir interessant a la meitat del llibre, que aporta noves reflexions sobre el sentit de tot plegat, i sobre allò que estem disposats a fer per la persona que estimem. És troncal en la novel·la el viatge personal, l’anàlisi de qui som i què ens mou, i si som capaços de reaccionar i concentrar l’esforç en allò que realment importa. És un pensament preciós per traslladar al ritme de les societats occidentals, en contrast amb la superficialitat imperant. Una altra conclusió interessant és que no hi ha certeses ni solucions màgiques per a res, ni tampoc finals feliços ensucrats. Fent una analogia dels mites clàssics, com un Orfeu que cerca Eurídice, cal baixar als inferns, cal pencar i sacrificar-se per allò que hom desitja, però res garanteix l’èxit. Si el paradís és un estat mental, no n’hi ha prou amb imaginar-lo molt fort.

Quins somnis vindran es pot llegir com una novel·la romàntica, amarada d’una fantasia existencial, i amb ingredients de terror. L’escriptor adverteix en el preàmbul que gairebé tot el contingut del conte és producte de la seva investigació, i ofereix una àmplia bibliografia final. Però, es pot escriure sobre l’ignot amb voluntat científica? Millor imaginar-ho, com fa Matheson, perquè tot el que hi ha després de la vida és i serà un misteri.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.