“A la meva tribu preferim explorar l’univers viatjant cap endins, i no cap enfora”

Impossible no enamorar-se de la Binti, quin personatge més entranyable ha creat Nnedi Okorafor en aquesta novel·la curta de ciència-ficció juvenil amb elements d’aventura espacial. Vam conèixer Okorafor en català gràcies a l’editorial Raig Verd amb Qui tem la mort, un llibre magnífic que aplega alguns dels trets que han situat l’escriptora com una de les veus més potents de la narrativa fantàstica actual: inspiració africana, ecologista i feminista, sensibilitat per les minories ètniques i racials, arguments amb dones heroïnes que lluiten en mons corruptes i poders genocides. La trilogia de Binti és anterior (es va publicar entre 2015 i 2018), i arrenca amb aquesta nouvelle deliciosa que va guanyar els premis Hugo i Nebula, i que Raig Verd ens serveix també amb el conte Foc sagrat, que no és més que la continuació de la història. Esperem ja amb ganes els propers volums de la saga: Casa i La Mascarada Nocturna.

Binti és una nena que marxa de casa. Una noia intel·ligent i brillant que vol estudiar a la Universitat Oomza, la més innovadora i prestigiosa de la Via Làctia, però, per fer-ho, haurà de desafiar les tradicions ancestrals del seu poble i desobeir la seva família. La Binti té setze anys. Pertany a l’ètnia dels himba, que viuen al desert i no viatgen mai. Tenen la pell fosca i els cabells densos. Gairebé no tenen contacte amb els khoush –que és la tribu humana dominant. Els himba s’unten la pell amb otjize, una argila vermellosa, i duen turmelleres per protegir-se de les picades de les serps.

La Binti, doncs, és una noia exòtica, no només als ulls del lector occidental sinó en el propi ecosistema de l’univers fantàstic del llibre. Ella transgredeix totes les normes del seu entorn per perseguir el seu somni. Serà la primera de la seva tribu acceptada a Oomza. Té un do amb les matemàtiques i ha tret unes notes excel·lents als exàmens planetaris. No pot deixar passar aquesta oportunitat. Però l’escapada en solitari pateix un sotrac inesperat i violent: la nau en què viatja és atacada pels medusa, uns éssers semblants a pops amb tentacles, en guerra amb els khoush.

La novel·la pivota al voltant de les habilitats de la Binti, de la seva capacitat per fer front a la soledat sentint-se diferent allà on va, de la seva fortalesa per sobreviure en una situació límit, de la seva traça per teixir aliances… I, sobretot, del seu do més gran: ramificar. És mestra harmonitzadora. Aquesta destresa particular fa que pugui comunicar-se amb el fluir dels esperits i assolir estats de trànsit mitjançant les matemàtiques, amb tot d’equacions volant pel seu cap. I crea harmonia. Vet aquí que les matemàtiques, que tenen tan mala fama –la gent de lletres les tenim entravessades– i més aviat produeixen maldecaps als joves, Nnedi Okorafor les converteix en una eina de meditació poderosíssima.

Binti és un relat sòlid que funcionaria igual de bé sense els elements fantàstics

La Binti pertany a una Terra futurista. Okorafor apunta algunes pinzellades tecnològiques, com ara el transport llançadora, que llisca a gran velocitat sobre la terra; una nau espacial orgànica, un exoesquelet gegant semblant a una gamba; els vestits espacials i pulmons adaptatius per a respirar en altres atmosferes, els astrolabis per a comunicar-se. Són només apunts, i ho fa en un lapse molt curt de pàgines, per la qual cosa la construcció del món és especialment complexa. Però se’n surt molt bé. El lector s’hi endinsa en cada pàgina. Com a bona heroïna, a la Binti no li pot faltar també l’objecte màgic, l’Edan, una peça misteriosa de metall, que connecta amb les habilitats innates de la noia.

En un escenari de ciència-ficció extraterrestre, Okorafor ens planta de peus a terra amb una història profundament humana que segur que connecta amb tots els lectors –joves i grans– que s’hi apropin. La constatació que Binti és un relat sòlid és que funcionaria exactament sense els elements fantàstics. La imaginació ens ajuda a volar, però l’essència, el més important, és com empatitzem amb aquest doble vessant, la fragilitat però alhora la determinació d’una adolescent que vol forjar el seu propi camí.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!