Lliçons de ciència-ficció

La història de la teva vida i altres contes, de Ted Chiang. Mai Més, 2021. 316 pàg. Traducció al català de Lluís Delgado. Il·lustració de coberta de Cristian Malagón

«I si podíem viure en un entorn en què la gent no es jutgés basant-se en la seva aparença?»

La publicació del recull Exhalació, de Ted Chiang (Port Jefferson, Nova York, 1967), autor traduït al català per primer cop per l’editorial Mai Més, ha resultat un dels llibres més celebrats d’aquest 2021, en què ha estat guardonat amb dos Premis Ictineu (millor recull i millor conte traduït per a El mercader i la Porta de l’Alquimista), i també ha aconseguit el premi del Festival 42 a la millor traducció, a càrrec de Ferran Ràfols. Tot això passava un any després de la seva aparició en català (setembre de 2020), temps que Mai Més no va dubtar a emprar per a preparar un altre volum del mateix escriptor, La història de la teva vida i altres contes. Tots dos són imprescindibles.

Encara que l’hem conegut en català posteriorment, La història de la teva vida… és la primera col·lecció de relats de Ted Chiang, anterior a Exhalació. El volum aplega vuit històries independents publicades originalment entre 1990 i 2002, i dona títol al llibre el conte magnífic que va inspirar el film Arrival (2016) i que va catapultar internacionalment Chiang com un dels autors de ficció especulativa més rellevants, tot i no haver escrit encara cap novel·la. Elegant, precisa, filosòfica i profundament reflexiva, la prosa de Ted Chiang posa el dit a la nafra en qüestions socials vinculades a la tecnologia, que ens interpel·la com a societat i amb uns textos riquíssims en contingut científic.

Obre el llibre La torre de Babilònia, l’únic conte situat en un passat mític, amb aquell regust oriental que té també l’esmentat El mercader i la Porta de l’Alquimista. En aquest cas, és un conte de fantasia inspirat en el text bíblic de la Torre de Babel. A partir d’uns treballadors que pugen al colossal edifici per treballar en la seva construcció, l’autor dibuixa un indret celestial, on la vida transcorre aliena a la terra, inspirant-se en la imatge del quadre El castell dels Pirineus, de Magritte. Enginyeria i mística en un relat màgic.

A Comprèn, un home que pateix danys cerebrals greus en un accident es recupera gràcies a un nou medicament que potencia la regeneració neuronal del sistema nerviós central. Chiang investiga aquí sobre el concepte de «superintel·ligència» en un tema recurrent de la seva obra com és el funcionament del cervell i el posthumanisme, un concepte en auge en la ciència-ficció actual. Les elevades capacitats que assoleix el protagonista a nivell físic i mental el converteixen en un superhome, i això implica que multiplica també l’ambició i l’egoisme, tot i que hi pot haver aplicacions diferents. També relacionat amb aquesta temàtica hi ha el text més breu del conjunt, L’evolució de la ciència humana, que parla de científics metahumans.

Divisió entre zero és la història d’una professora de prestigi que entra en crisi per la inconsistència d’una fórmula matemàtica que la fa dubtar de tot. Una reflexió per a amants de les matemàtiques que compara la recerca d’una veritat absoluta amb la bellesa innata del coneixement, i reflexiona sobre els vincles entre la vida laboral/professional i l’emocional.

La prosa de Ted Chiang és elegant, precisa, filosòfica i profundament reflexiva, i posa el dit a la nafra en qüestions socials vinculades a la tecnologia, que ens interpel·la com a societat

La història de la teva vida és el relat més conegut, tot i que l’original de Ted Chiang aporta matisos diferents del que reflecteix la pel·lícula. El text s’estructura en dues línies temporals. Per una banda, hi ha un monòleg interior present en què la protagonista parla amb la seva filla en futur, anticipant allò que encara no ha passat. Per l’altra, hi ha la narració d’uns fets passats, l’aparició d’unes naus extraterrestres, i la missió que li encarreguen com a lingüista per a intentar comunicar-se amb els alienígenes. El conte és una paràbola interessantíssima sobre la comunicació i les possibilitats infinites del llenguatge, aquí expandit en altres realitats de consciència. La llengua com una forma d’acció, performativa. I la transformació de les persones quan entren en contacte amb una realitat més gran. Però va encara més enllà, sobre el lliure albir i l’acceptació d’allò que ha de venir. El mateix Chiang explica a l’epíleg el seu interès pels principis variacionals de la física i la mecànica quàntica, i llença aquesta pregunta: i si fóssim capaços de recordar el futur?

Setanta-dues lletres recorda un conte de l’altre recull, La mainadera automàtica patentada Dacey. En una Anglaterra d’ambientació steampunk, en què els científics treballen amb gòlems i autòmats, el protagonista té un pla social per intentar afavorir la tasca dels treballadors de les fàbriques. Paral·lelament, un grup de científics investiga fórmules per garantir la reproducció de l’espècie humana i evitar-ne l’extinció per la davallada de la fertilitat. La perpetuïtat de l’espècie mitjançant la nomenclatura és una idea que genera interrogants, que l’autor lliga amb els conflictes morals i polítics que implica la capacitat de control genètic.

L’infern és absència de Déu és un relat sobre àngels, éssers mitològics que l’autor vincula amb catàstrofes naturals. És una història sobre el «per què a mi?», és a dir, una reflexió sobre l’acceptació de les desgràcies i com aquestes es tramiten a nivell espiritual. Un text sobre la fe i la devoció, les construccions religioses sobre paradís i infern, i la manera d’afrontar les adversitats terrenals, tot impregnat amb màgia i miracles de lectura simbòlica.

Tanca el volum El plaer d’allò que veiem: Documental, un dels textos més colpidors i que retrata millor la societat contemporània, tan superficial. En el context d’una universitat americana i utilitzant com a recurs testimonis diversos, com en un documental, el lector assisteix al debat a l’entorn de la «cal·liagnòsia», una aplicació cognitiva contra l’«aspectisme», és a dir, que evita el fet de jutjar les persones a partir de la seva aparença: ignorar la façana per valorar el fons de les persones. En una societat obsessionada per la imatge ‒la societat fictícia del relat, però també la real‒ aquest documental reflexiona sobre la importància que es dona a la bellesa, els privilegis que s’atorguen a les persones atractives i, sobretot, la importància de l’educació.

Aquest recull és un altre imprescindible de Ted Chaing, un autor excel·lent que reconcilia el lector amb la millor tradició de la ciència-ficció, aquella literatura que ens impacta com un mirall distorsionat ‒però no massa‒ de la nostra realitat.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.