«Hem de fer servir l’home com una força ecològica constructiva»

El retorn de Dune en català ha estat un dels grans esdeveniments culturals de final de 2021 a casa nostra, en la literatura de ciència-ficció i en el sector del llibre en general. L’entusiasme dels lectors ha estat enorme, i molts mitjans se n’han fet ressò, com a exemple del moment àlgid que viu el fantàstic en català. El clàssic de Frank Herbert (1920-1986), publicat originalment el 1965, ja s’havia traduït al català l’any 1989 a la col·lecció 2001 de ciència-ficció de Pleniluni, però estava descatalogat. En un projecte col·laboratiu exemplar, les editorials Raig Verd i Mai Més van decidir unir esforços per tirar endavant el projecte i fer-lo coincidir amb l’estrena de la nova adaptació cinematogràfica dirigida per Denis Villeneuve.

El món editorial català és potent i divers. En la majoria de casos els tiratges són modestos, per això és rellevant que aquest nou Dune hagi assolit, d’entrada i en poques setmanes, els 4.000 exemplars. Els primers 1.900 són una edició limitada, en tapa dura, que va generar grans expectatives en la prevenda. «Gràcies a la molt bona rebuda dels lectors vam fer una nova edició de 2.100 exemplars en rústega, els quals estan tots distribuïts a les llibreries», indica Judit Terradellas, editora de Mai Més. A l’espera de les devolucions de la campanya de Nadal, les dues editorials es mostren molt satisfetes. La intenció és que l’edició rústica de Dune sempre estigui disponible, per tant, tenen clar que, en cas que s’esgoti, trigaran a poc a fer-ne una segona edició.

Les dues editorials van considerar que calia recuperar la traducció original de Manuel de Seabra (1932-2017) per a Pleniluni, que ha estat revisada per Xantal Aubareda i Pepe Arabí, editors de l’equip de Raig Verd. En la revisió ha calgut consensuar criteris i unificar el text, gràcies a les eines d’edició que no existien als anys 80. Algunes de les adaptacions lingüístiques s’han concentrat en els tractaments entre personatges i en el vocabulari. «Mai no tindrem prou agraïments per a Montserrat Franquesa, que va morir el proppassat mes d’octubre i que va ser qui ens havia ajudat a trobar l’hereva de de Seabra», explica Laura Huerga, editora de Raig Verd. Gràcies a ella van localitzar la també escriptora Vimala Devi, vídua de de Seabra, amb qui es van entendre fàcilment per encarar la reedició del text. Manuel de Seabra va ser escriptor, periodista i traductor, i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001.

Precisament com a reconeixement a aquesta primera traducció al català de l’obra de Frank Herbert, les editorials van optar per mantenir el títol de Duna que va rebre a Pleniluni. Així, en l’edició limitada en cartoné ‒amb il·lustracions de Ricard Efa‒ la sobrecoberta és reversible i una de les opcions és «Duna» en homenatge a aquella primera edició en llengua catalana.

Cinquanta-set anys després de la seva creació, Dune s’ha guanyat, sense lloc a dubtes, el qualificatiu de clàssic indiscutible de la ciència-ficció, referent i inspirador. Una saga ‒Herbert va publicar en total sis llibres de la sèrie‒ complexa que configura un univers gegantí i planteja qüestions de fons troncals sobre la condició humana. Per als neòfits, vet aquí un resum:

En un futur molt llunyà (any 10.191), la humanitat s’ha desplegat per diferents planetes. Les estructures de poder, de caràcter feudal, les ostenten diferents cases-famílies i un grup empresarial potent i corrupte conegut com la Guilda. Tot plegat, sota el domini d’un cabdill totalitari i maligne, l’Emperador. En aquest univers hi ha una substància primordial, l’espècia melange, un narcòtic que permet estats mentals i físics superiors, allarga la vida i és imprescindible per al funcionament del sistema: els viatges interestel·lars, sense aquest component, no serien possibles. L’espècia només es troba a Arrakis, un planeta àrid, polsegós, completament desert, on la vida humana és duríssima.

La casa dels Harkonnen ha explotat Arrakis durant 80 anys i s’ha enriquit gràcies a l’espècia. Però ara l’Emperador atorga la custòdia d’aquest feu a la família Atreides, un caramel enverinat que marca l’inici de la història. Aquesta substitució de clans porta implícita una enemistat ferotge amb els Harkonnen, que disposen d’una indústria militar imponent. Els Atreides (nom de ressons mitològics) arriben a Arrakis amb menys recursos i amb el desconeixement d’un planeta que té particularitats complexes amb què s’ha de conviure: l’extracció de l’espècia és una tasca molt perillosa per l’amenaça constant dels cucs de sorra. Aquestes bèsties gegantines, alhora propiciadores de l’existència de l’espècia, ataquen en notar qualsevol moviment. I, d’altra banda, hi ha el zel dels frémens, el poble nòmada del desert, que ha après a sobreviure a Arrakis amb un aprofitament extrem de l’aigua. En la sequedat absoluta, disposen d’uns vestits especials (el destilcòs) que els permet reciclar fins l’última gota de suor que genera el propi cos humà. L’aigua és un senyal de riquesa. El propi planeta Arrakis esdevé un personatge omnipresent, salvatge i inhòspit. Curiosament, Herbert va trobar la inspiració de Dune bastant a prop de casa, preparant un informe sobre les dunes d’Oregon, a la costa oest dels Estats Units.

El llibre parteix, doncs, d’un escenari geopolític de confabulacions, intrigues i lluita pel poder ‒l’home, efectivament, sempre cercant el poder absolut, la supremacia. Paul Atreides és el protagonista principal de Dune. Té quinze anys, és l’hereu del duc Leto Atreides i ha estat entrenat per la seva mare Jessica en les arts de les Bene Gesserit, una germandat femenina amb atributs mentals especials que els atorguen habilitats de consciència superiors. Aquesta casta de dones té un paper crucial en la reproducció selectiva dels líders. I en la combinació de tots aquests ingredients, el jove Paul es configura com un heroi de tints messiànics, amb poders endevinatoris, estretament lligat a una antiga profecia del poble fremen.

Dune és una epopeia formidable, amb tots els ingredients d’una gran creació fantàstica. El ventall de personatges de pes i ben desenvolupats és molt ampli; el camí de l’heroi enllaça amb diverses ramificacions argumentals; s’hi estableixen múltiples relacions, tant personals com interplanetàries, que afecten tot el cosmos i l’autor crea un ecosistema amb un bast vocabulari propi que requereix al lector novell ‒m’hi incloc‒ fer consultes constants al glossari final amb la terminologia de l’Imperium. És un llibre exigent que inclou, a més, quatre apèndixs per aprofundir en la història, la religió i l’ecosistema i les cases nobles de Dune.

Tot això només en el primer volum. Frank Herbert n’escriuria cinc més, que han estat publicats en castellà: El mesías de Dune (1969), Hijos de Dune (1976), Dios emperador de Dune (1981), Herejes de Dune (1984) i Casa Capitular Dune (1985). Després de la mort de l’escriptor, el seu fill Brian Herbert va seguir ampliant la mitologia ideada pel seu pare: Preludio a Dune (1999-2001) i Leyendas de Dune (2002-2004). Tot un món, doncs, que s’ha anat expandint des de 1965 fins a l’actualitat i que ha generat, evidentment, l’atenció del sector audiovisual. Des des de la primera versió cinematogràfica de David Lynch (1984), passant per les minisèries televisives, fins la nova versió de Villeneuve, una gran pel·lícula que narra només la meitat del primer llibre, per la qual cosa hi ha prevista la segona part per al 2023. El llegat de Herbert, doncs, perdura.

La novel·la destil·la els interessos evidents de l’autor sobre ecologia i psicologia. Herbert aporta una reflexió contundent sobre l’art de governar i els lideratges, sobre el concepte de la justícia i l’exercici del poder, i sobre el comportament nefast de l’ésser humà amb el seu entorn. L’exemple d’Arrakis és fàcilment traslladable a l’explotació de recursos que els països rics han exercit sobre els pobres, assolant arreu sense cap mirament ni per la cultura ni el medi. És una mirada curtterminista que només prima la rendibilitat econòmica immediata, i que el planeta ha patit de manera brutal sobretot els darrers 150 anys. Però Dune no es refereix només a un ecologisme vers la natura sinó al comportament mateix de l’espècie humana en relació amb si mateixa, en societats que potencien classes dominants sobre persones de segona i tercera categoria, semiesclaves. Igualment, és interessant com presenta el fet religiós, amb confessions transformades però amb els mateixos fonaments del segle XX, i conceptes com la jihad, la guerra santa, en un moment en què els Estats Units estava empantanegat al Vietnam. O, òbviament, el tema de les drogues i aquesta espècia que al mateix temps que aporta un estat de consciència elevat esdevé també com el petroli del nostre temps: la droga com a concepte econòmic, els recursos energètics com a font d’explotació.

Raig Verd i Mai Més treballen en nous projectes conjunts

S’han escrit rius de tinta sobre Dune. Us agradi o no la ciència-ficció, és un llibre absolutament recomanable, que ha aguantat sòlidament el pas del temps. Per això cal aplaudir l’encert de Mai Més i Raig Verd per tornar-lo a les llibreries en català en aquesta edició tan ben cuidada.

«Crec que tot això ha estat possible gràcies al treball de comunicació que hem fet conjuntament, i a la bona rebuda del públic lector català: n’estem molt agraïts!», afirma Judit Terradellas. Tant Mai Més com Raig Verd valoren molt positivament el treball conjunt i la «il·lusió» posada en el projecte. «Ha sigut un aprenentatge per a tots i ens hem enriquit del treball col·lectiu posant l’expertesa de cadascú sobre la taula. És un projecte que Raig Verd mai hagués afrontat en solitari i menys després d’haver fet alguns llibres de Le Guin i saber l’esforç que suposa fer llibres d’aquesta mena», explica Laura Huerga. Totes dues són molt reservades a l’hora de fer anuncis sobre altres títols d’aquesta saga o d’altres, però asseguren que estan treballant «en més d’un projecte» juntes.

Així que, amics lectors, estem d’enhorabona i aviat tindrem més bones notícies per al fantàstic en català. Ara toca fruir de Duna.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!