Entre 1984 i 1991 una petita editorial d’Alella va publicar per primer cop en català el bo i millor de la ciència-ficció internacional. Va ser una aventura extraordinària. Aquesta és la història de 2001-Pleniluni.

Ramon Ruiz Bruy (Alella, 1955) va ser l’impulsor i editor, juntament amb Jaume Bonaventura, de la col·lecció 2001 de ciència-ficció de l’editorial Pleniluni. Va ser un projecte emblemàtic que es va desenvolupar durant els anys 80 del segle XX i que va permetre, per primer cop, oferir en llengua catalana els principals clàssics de la ciència-ficció internacional, amb noms com Isaac Asimov, Stanislaw Lem, Arthur C. Clarke, Ursula K. Le Guin, Philip K. Dick i un llarg etcètera de primeres espases mundials. Fa uns dies, el centre cultural Can Manyé d’Alella (Maresme) va dedicar a la ciència-ficció una de les sessions del cicle Literatures amb sentits, un acte maridat –com no– amb el vi blanc Galàctica (Raventós d’Alella). La sessió va recuperar la memòria d’aquella experiència amb alguns dels seus protagonistes: el mateix Ramon Ruiz; Miquel Barceló, un dels assessors de la col·lecció, i Eduard Castanyo, que en va traduir alguns títols. A continuació, un relat construït a partir del que es va comentar en aquell acte i de converses posteriors amb els protagonistes:

Com en tants altres casos, la malaltia de lletraferit ve de lluny. “Des de petit tenia dèria pels llibres”, explica Ruiz. Va fer el servei militar a les Canàries i devia ser dels pocs que, abans de tornar, va enviar a casa dos sacs plens de llibres. Als 25 anys decideix que vol dedicar-se plenament al llibre i crea a Alella l’editorial Pleniluni que, al començament, va reeditar alguns clàssics catalans.

Feia dos anys que anava fent quan va rebre la visita de dos professors de català. “Em van presentar un material didàctic que, curiosament, també havien anomenat Pleniluni i els va fer gràcia que ja existís una editorial amb aquest nom”, recorda. Van acabar publicant el manual, però amb un altre nom, Clariana. Un d’aquells professors era Jaume Bonaventura, que li va proposar de treballar junts. Els dos socis es van posar mans a la feina. Els inicis dels anys 80 van ser un moment de puixança cultural en els primers compassos de la jove democràcia; el català guanyava terreny, i les editorials gaudien de bona salut. Al Ramon li agradaven els còmics però admet que cap dels dos no era gens friqui del fantàstic ni expert en aquest gènere, però van veure en la ciència-ficció un camp per abonar. Era, certament, un gènere absolutament minoritari i gairebé inexistent en llengua catalana. Hi havia un buit abismal, i ells el van omplir traduint al català un reguitzell de títols imprescindibles. “Ningú s’hi havia dedicat mai i teníem el terreny lliure per a publicar best-sellers mundials que fins aleshores encara eren inèdits en català”, apunta Ramon Ruiz.

Però, un moment, dos joves que no han mamat ciència-ficció s’embarquen en aquesta aventura sense més? No, no, no. Sabien que necessitaven assessorament, i van demanar ajuda. Alguns dels col·laboradors que els van donar un cop de mà en aquesta tasca són els senyors Miquel Barceló, Antoni Munné-Jordà, Alejo Cuervo, Guillem Sánchez i Domingo Santos, entre d’altres. Vaja, els millors especialistes del gènere a Catalunya!

Miquel Barceló recorda trobades “informals” i algun sopar. “Comentàvem con anaven les coses i els suggeria alguns títols, però sempre decidien ells. La meva actitud va ser d’admiració, disponibilitat i, respectant el que es feia a Pleniluni, aconsellar (o, millor, dir la meva…) a la gent que estava fent un esforç tan important”, explica. Barceló subratlla que l’aportació més important de Pleniluni va ser precisament incorporar al català la gran literatura internacional de ciència-ficció. “Sempre he lamentat que després no s’hagi seguit pel mateix camí”, exclama.

Estrena triomfal amb Asimov
Ramon Ruiz havia publicat els primers llibres al 1980. El mes de desembre de 1984, un any de ressons orwellians, la col·lecció 2001 irromp a Catalunya amb dos títols simultanis: Un clàssic popular, Jo, Robot, d’Isaac Asimov, i L’home femella, de Joanna Russ, una obra més literària de connotacions feministes. “Vam tenir la sort que el primer llibre que vam publicar va ser Jo, Robot, d’Isaac Asimov, un títol molt adequat per als instituts, i que va ser molt recomanat pels professors. Això va propiciar que les vendes anessin molt bé i vam arribar a fer-ne vuit edicions!”, emfasitza Ramon Ruiz. La suma de totes les edicions de Jo, Robot puja a més de 25.000 exemplars! Qui pot parlar d’una xifra com aquesta avui dia? Tot i així, la tirada habitual era de 2.000-3.000 exemplars per cada títol, una quantitat gens menyspreable. Eren altres temps, certament. Els editors saben millor que ningú que els llibres que funcionen bé i són rendibles són els que permeten mantenir l’empresa i, així, produir i mantenir altres títols que no ho són tant. L’arrencada, en aquest sentit, va ser ben prometedora.

Jaume Bonaventura dedicava tota la jornada a l’editorial mentre que Ramon Ruiz treballava de productor gràfic per a altres editorials. “Pleniluni costava molt de tirar endavant econòmicament, i jo necessitava treballar en altres projectes”, explica Ruiz. En aquells anys no només van publicar ciència-ficció sinó que van abordar altres temàtiques. L’especialització més remarcable va ser la dels llibres d’educació en el lleure, muntanya i excursionisme.

Eduard Castanyo, un jove lector de ciència-ficció, va ser un dels traductors que es va endinsar en el món editorial a través de Pleniluni. La seva primera feina, quan va conèixer Jaume Bonaventura, va ser la correcció de La mà esquerra de la foscor, d’Ursula K. Le Guin, i ell és el responsable de la traducció al català d’una colla de títols de la col·lecció. “L’auge de la ciència-ficció és l’indicador del grau de preocupació d’una societat –opina Castanyo–, que especula sobre aspectes ètics o filosòfics”. Castanyo destaca com ha perdurat la vigència de molts dels títols de la col·lecció. “La literatura que es manté és perquè explica coses que ens continuen interpel·lant en l’actualitat”, assevera.

26 títols en set anys
Si no coneixeu el catàleg, és per caure de cul (en podeu resseguir el llistat complet al final d’aquest article). Durant set anys Pleniluni va publicar 26 títols de la col·lecció 2001, més de tres a l’any de mitjana. “Tant en Jaume Bonaventura com jo vam llegir molt durant aquell temps –recorda Ruiz–. Triàvem junts el que publicàvem, prioritzant els autors i títols cabdals”. El contacte el feien a través de les agències literàries, però no va haver gaires contactes personals amb els autors.

Val la pena ressaltar l’opinió de l’esmentat Domingo Santos, en un article publicat a La Vanguardia el 5 de febrer de 1987: “Puede considerarse como un acontecimiento el que un género tan minoritario como la ciencia-ficción disponga al fin de una colección propia en una lengua también minoritaria, y que varios de sus volúmenes hayan conocido ya más de una edición. El esfuerzo de Pleniluni, siendo como es un editor modesto, es digno de ser apoyado. Esperemos que las recompensas a sus esfuerzos les animen a seguir mucho tiempo por este camino de cuidadosa selección y escrupulosa edición de sus títulos.”

Una de les peculiaritats de 2001 és la imatge gràfica tan representativa de la col·lecció, fàcilment identificable, amb la mateixa tipografia i, majoritàriament, il·lustracions molt aconseguides. Ramon Ruiz aprofitava els seus contactes en el món del còmic –un gènere en expansió en aquella època– per sol·licitar la col·laboració dels il·lustradors per a realitzar les cobertes dels llibres. “Els demanàvem el favor amb l’excusa d’afavorir l’edició en català”, admet Ruiz. Cercaven un il·lustrador diferent per a cada llibre. Entre els dibuixants que hi van participar hi ha Quim Daví, Martí Igual, Francesc Ruestes, Cardona, M. Roca, Boada, Fernando Fernàndez, Montse Sabater, Jordi Penalva, Herikberto, Manfred Sommer, Alfons Font… En el darrer any, ja a la dècada dels 90, els editors van considerar que el to de còmic resultava un pèl “infantil”, d’aquí que els últims llibres tinguessin un format diferent. Van redissenyar la col·lecció, però aquesta nova etapa va resultar molt curta. Només els dos darrers volums es van publicar amb el canvi d’imatge.

A començament dels 80 la ciència-ficció era un gènere minoritari i gairebé inexistent en llengua catalana. Ells van omplir aquest buit traduint al català un reguitzell de títols imprescindibles

En la darrera època hi pren més protagonisme l’Antoni Munné-Jordà, que ho recorda així: “Al voltant de la publicació del número 24, L’urpa del gat, de Joan D. Vinge (març de 1990), Ruiz i Bonaventura em van convidar a dinar a Alella i em van proposar formalment que dirigís la col·lecció. Hi volien donar un tomb, amb un canvi de format i d’aparença, i un plantejament més professional. Consideraven que el format de butxaca i l’aspecte pulp havien tocat sostre. Vam mirar diferents opcions, i vam optar per un format més gran, de novel·la «literària», i una coberta tirant a llampant, d’un gris metal·litzat, a la manera d’altres col·leccions europees de ciència-ficció, entre la francesa Science fiction i la italiana Cosmo”. Van fer un gir en el grafisme de la coberta, més modern i esquemàtic, i “es va encarregar a un dissenyador que marcava estil, Peret”. El número 25 havia de ser sí o sí l’obra de Clarke que donava títol a la col·lecció, i ja va sortir, l’abril de 1991, amb el nou format, juntament amb la reedició de Successimultani de Pedrolo, que havia mort el juny anterior. També es van retapar amb noves cobertes, d’acord amb el nou disseny, alguns títols que reposaven al magatzem i semblava que podien tenir nova sortida. Lamentablement, l’operació no va donar els fruits esperats, i aquest va ser el final de la col·lecció. Munné-Jordà subratlla que es tracta de “vint-i-sis títols imprescindibles i més de set anys de meritoríssima trajectòria, i un bon record per als qui vam tenir la sort de participar-hi”. En certa manera, ell mateix en prendria el relleu nou anys més tard, l’any 2000, amb la col·lecció Ciència-Ficció “porpra i plata” de Pagès Editors.

Tot i que la col·lecció 2001 va gaudir del suport genèric i d’ajuts a la traducció per part de la Generalitat, el final d’aquest període esplendorós de la ciència-ficció en català va tenir motius bàsicament econòmics. Així ho raona Ramon Ruiz: “Durant onze anys ens vam finançar amb préstecs familiars i amb crèdits bancaris, tot amb interessos, encara que els de les famílies eren inferiors. Per seguir creixent necessitàvem més finançament però ens va fer por endeutar-nos. Vam cercar capital sense èxit i vam concloure que el negoci es podia mantenir però, al final, l’únic que n’obtenia benefici era el banc”.

Han passat 35 anys des de l’inici d’aquella aventura. Ramon Ruiz és home discret i de poques paraules. No puc evitar preguntar-li què sent personalment al mirar enrere: “Ha servit per adonar-me que el que vam fer va ser important, sobretot per als que seguiu la ciència-ficció i la fantasia. De reconeixement no en recordo cap fins ara, i tampoc l’esperava”.

Des d’aquí, tot el reconeixement, i el desig que aquella empenta per les traduccions al català no defalleixi!

2001 Ciència-Ficció. Editorial Pleniluni
Relació de títols publicats:

1. Jo, Robot. Isaac Asimov. 1984
2. L’home femella, Joanna Russ
3. Les dotze direccions del vent, Ursula K. Le Guin
4. Relacions estranyes, Philip J. Farmer
5. Encontre amb Rama, Arthur C. Clarke
6. Fins i tot els déus, Isaac Asimov
7. La mà esquerra de la foscor, Ursula K. Le Guin
8. Homes artificials, Frederic Pujulà i Vallès
9. Pícnic a la vora del camí, (Stalker), Arkadi i Boris Strugatski
10. La guerra dels mons, H. G. Wells
11. La Fundació, Isaac Asimov
12. Sorres Rogenques, J. G. Ballard
13. Fundació i Imperi, Isaac Asimov
14. La Segona Fundació, Isaac Asimov
15. Sis Temps, Premi Quarta Dimensió, Diversos Autors
16. Les daurades pomes del sol, Ray Bradbury
17. Neuromàntic, William Gibson
18. La fi de la infantesa, Arthur C. Clarke
19. Tropes de l’espai, Robert A. Heinlein
20. Solaris, Stanislaw Lem
21. Duna, Frank Herbert
22. El caçador de la mort, Ian Watson
23. Blade Runner, Philip K. Dick
24. L’urpa del gat, Joan D. Vinge
25. 2001: Una odissea de l’espai, Arthur C. Clarke
26. Succesimultani, Manuel de Pedrolo

 

T’ha agradat l’article? Subscriu-te a Les Rades Grises!