Edicions SECC és un projecte que només s’explica des de la tossuderia, la passió i l’amor a l’art, com tants altres que avancen, a empentes i rodolons, en l’àmbit del fandom català. L’editora Alícia Gili ha reunit al seu voltant una germandat d’incondicionals amb el propòsit agosarat de revifar la flama de la fantasia èpica escrita en llengua catalana. En la missió certament heroica de promoure textos originals sobre espasa i fetilleria en català, el segell ha publicat recentment dos reculls de narracions. El primer, en format digital, és El Quest del Concili Fetiller: Masmorres, un recull de deu relats a cura de vuit autors que vol apropar aquest subgènere a un entorn més nostrat. Els textos s’inspiren en l’univers i la dinàmica que va encetar el conegut joc de rol Dungeons & Dragons als anys 70, amb la diferència que s’intenta abandonar els clixés anglosaxons per fer-hi present una mitologia pròpia amb éssers com tamarros, cucanyes, tinyoses, simiots o menairons. Tots els relats tenen el nexe comú d’estar vehiculats per l’espai físic, una masmorra. L’ímpetu del projecte i l’entusiasme dels participants va propiciar-ne una segona part.

El segon llibre –aquest el podeu trobar en format paper– es titula Les Cròniques del Concili Fetiller: Arcana. És també un recull de relats, que es presenta com a novetat per a aquest Sant Jordi. Segueix el mateix criteri que el primer, però en aquest cas la corretja de transmissió dels diferents relats és una relació narrativa i iconogràfica vinculada als jocs de rol. Al voltant de la taula d’aquest particular concili, una tirada de daus, i cadascun dels autors va agafar una carta que suposava el punt de partida del seu text. Les cartes, de personatge, de lloc o d’objecte, han estat il·lustrades per Txell Ozcáriz, i encapçalen cadascun dels contes. Repassem-los:

Plany i Sement (Cròniques perdudes de Kahtulié), de Sergi G. Oset.
Oset invoca la mitologia clàssica –amb el seu filtre personal– i crea dos déus bessons, Mòrtia i Garum, cruels, orgullosos i poderosos, que s’enfronten eternament, en un entorn barroc i ple de criatures bestials al seu servei. La disputa pren nous viaranys amb la seva descendència. L’autor recorre a la tècnica del Choose your own adventure (Escull la teva pròpia aventura) i permet al lector anar saltant entre els microrelats i escollir per on vol seguir el fil argumental.

Somni d’un solstici d’estiu, de Sònia Boj.
Conte sanguinolent d’alt voltatge sexual i molta violència protagonitzat pel Bocarrot, un monstre mitològic mig home mig boc que es disposa a gaudir d’una orgia de plaer amb les noies que s’han aplegat al voltant del foc del solstici d’estiu, en ple Montseny. No és un monstre qualsevol; té mòbil amb Internet i ha après a fer servir les xarxes i els webs de cites. Quan s’abaixa els Calvin Klein negres, les coses no van tal com havia imaginat…

Noctyluka Vardoger, de Sílvia Armangué.
Narra el drama d’una guerrera que perd en batalla el seu estimat i, folla de dolor, escapça el seu honor assassinant vilment vuit persones indefenses. Com altres prínceps Pàl·lids, Noctyluka es desdobla en un altre ésser: el seu doppelgänger, el Ka, que és qui la va posseir en aquella hora funesta. Per purgar el seu pecat haurà de trobar la seva ànima bessona i reconciliar-s’hi. Interessantíssima metàfora sobre com ens veiem a nosaltres mateixos.

L’última sang, de Ferran Armengol.
La guerrera Ainhara plora la mort de la seva mentora i companya Gesta, qui l’ha introduïda en les arts de l’amor i la guerra. És un relat sobre el creixement d’un personatge que ha de travessar portes i superar obstacles per trobar un objecte especial, en aquest cas, una espasa. El camí evolutiu es simbolitza en un laberint personal. Armengol demostra que es pot dir molt en poques pàgines. Aquest relat hauria de ser el resum d’una història molt més elaborada.

La carn vol carn, d’Edgar Cotes i Argelich.
L’Edgar Cotes fa una cosa ben difícil: dibuixa un personatge amb ombres i matisos com si l’haguéssim conegut en moltes pàgines, quan és un text brevíssim. La Rhedynn, lluitadora malparlada, vividora i amb gran apetit sexual, es troba per atzar amb el seu antic mestre i es veu immersa en una missió gairebé suïcida contra un grup de simiots, éssers mig goril·les mig homes, molt violents. El resultat de l’escomesa aporta nous interrogants sobre la identitat de la protagonista.

La Rugall de la Vall Fosca, de Toni Herrero.
Una altra protagonista femenina ben potent, una dona-rèptil, armada amb granades explosives, que té el do de guarir amb les paraules. Afronta un rescat complicat enmig d’un territori ben recognoscible, la Vall Fosca pirinenca, en els boscos a tocar del riu Flamisell. L’exèrcit invasor que ha assolat la zona té presa una de les fetilleres de la Resistència i a la Rugall no li serà difícil saber amb quin bàndol ha de lluitar.

El conte de la Pelegrina, David Gómez.
Una bonica història màgica i romàntica sobre el destí, que tracta d’un amor impossible entre éssers de diferents espècies, la Pelegrina i en Jasó el Pardinot. La Pelegrina és única i té un poder especial, atès que és l’encarregada de dur el gipó que treu les penes i els enyors dels homes, els quals ha de llençar al fons de l’oceà. La seva existència és cíclica i cada vint-i-cinc anys tot torna a començar en el solstici d’estiu.

La setena espasa, Mercè Bagaria Mellado.
Relat de tints medievals en què es contraposen amb fort contrast el Bé i el Mal. El Senyor de la Nit, Nigrum, rei fetiller d’Umbrània, captura Bruc de Vern, heroi de Vernós i líder d’un antic llinatge, amb l’objectiu d’apropiar-se de Glabra, l’espasa que el farà invencible per conquerir tots els regnes coneguts. Però el poder de la família és incommensurable, i no estan disposats a claudicar fàcilment.

Sense perdó, Alícia Gili Abad.
L’editora d’aquest projecte signa el darrer dels relats. La protagonista és la Sibil·la, té 545 anys i viu al segle XXII en un univers cibernètic. Té un braç bioimplantat i capacitat per parlar amb les bèsties. Capitaneja un grup ben curiós amb un furoner, un atrapa-somnis, una lladre de pensaments i la seva filla Ermessenda, la veu blanca imprescindible per mirar d’impedir que el Concili torni a obrir la porta de la foscor que devori el món. Un festival de sarcasme.

Les Cròniques del Concili Fetiller: Arcana és un valuós intent per recuperar un gènere poc habitual actualment en les lletres catalanes i segurament ens oferirà nous relats d’espasa i bruixeria en català en el futur. Cal agrair l’esforç militant perquè possiblement cap altra editorial publicaria ara mateix un recull d’aquest estil. Llàstima, això sí, dels pocs recursos per fer un llibre amb més volum i amb un cos de lletra més llegible.

Cal destacar el pròleg que signa Arnau Folch, Ràtzia a la fantasia èpica catalana, que fa una molt bona anàlisi de l’evolució d’aquest subgènere del fantàstic a casa nostra. És un text que val la pena rellegir per saber d’on venim.

Per a l’agenda: el 24 de maig, a la llibreria Gigamesh, en el marc de la 50a Ter-Cat, hi haurà una taula rodona moderada per Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF), sobre l’actualitat del subgènere de l’espasa i fetilleria en català. Alguns autors d’aquest llibre hi participaran i presentaran els seus relats i el projecte.

Feliç Sant Jordi!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!