Sabres de sal és una petita raresa en l’ecosistema del fantàstic en llengua catalana, ja que hi ha molt poca producció autòctona que s’atreveixi amb la fantasia èpica, al contrari del que passa amb els diferents subgèneres de la ciència-ficció, en què el lector té ventall per escollir. A final de l’any passat veia la llum aquest títol d’Alister Mairon (Barcelona, 1994), una autora molt jove que forma part del planter generat a redòs d’Edicions SECC, l’editorial que més clarament ha apostat per la fantasia èpica de producció pròpia en català en els darrers anys, amb projectes com el del Concili Fetiller.
Sabres de sal. El secret de les Aigües Manses és una novel·la d’aventures que submergeix el lector en una trama de pirates de tall clàssic: un misteri per resoldre amb tresor amagat, mars plens de taurons, illes perdudes i personatges rebels i carismàtics. La novel·la es llegeix en un no res i flueix harmònicament per a qualsevol lector amb ganes de passar una bona estona. En una segona línia de lectura, Mairon proposa temes de pes, com la reivindicació de gènere, la lluita social o l’emancipació nacional.
La trama bascula a l’entorn de la Lena, una noia d’origen benestant que interpreta un antic diari d’un personatge misteriós, l’almirall Farenzio, que amaga la pista d’un tresor. El poder polític perseguirà la noia que, accidentalment, es creua en el camí d’un pirata guerxo, en James. Ella és l’única amb la capacitat lingüística per desxifrar l’enigma. La fugida inicial s’anirà barrejant amb altres elements de la trama, que té a veure amb interessos de poder, venjances personals i la revolta social d’un territori de l’imperi. Aquest és les Àligues, un indret remot ric en sucre i cotó on la població se sent maltractada per la metròpoli, Lathalia. Es pot intuir una comparació amb la situació catalana quan l’autora relata abusos de caràcter colonial: «Ara ja no demanem pas menys impostos o més poder: directament volem no tenir rei ni dependre del continent».
La novel·la amplia aquest cercle tan important ‒i cada vegada més nombrós‒ de dones autores que escriuen fantàstic en llengua catalana
L’escenari de Sabres de sal són les colònies d’ultramar de Lathalia, i l’autora crea un món d’illes remotes i mars perillosos. Tot i la construcció d’un univers inventat, inspirat en certa manera en l’Europa dels segles XVII i XVIII, a la novel·la es troba a faltar més contingut màgic o mític, més enllà de les referències al déu Lathal i la visita a un monestir amb sacerdotesses que adoren aquesta divinitat. Els protagonistes són més aviat antiherois, alguns d’ells força estereotipats, però amb alguna característica que els fa especials: ni el pirata és tan insensible ni el general de l’Armada és tan típic. Ja ho veureu.
Hi ha diferents arguments que fan de Sabres de sal un treball remarcable: és fruit del sorgiment d’una nova generació jove desacomplexada, que s’atreveix amb textos diferents; s’integra en aquest cercle tan important ‒i cada vegada més nombrós‒ de dones autores que escriuen fantàstic en llengua catalana, que ara tenen més oportunitats, tot i que no van precisament sobrades de referents; és un llibre que té l’origen en els marges de la literatura, però uns marges que cada cop ho són menys, perquè el fantàstic en català es va estenent i el gènere ocupa progressivament més espais a les llibreries; i, a més, en aquest cas amb la gosadia d’emprendre l’aventura en dos volums, amb els riscos que això comporta, fet que palesa la confiança de l’editorial i l’ambició de l’escriptora. Per cert, que el segon llibre sortirà a l’octubre i porta per títol Sabres de sal. La revolta de les Aigües Braves.
Caldrà esperar, doncs, el desenllaç, perquè el final del primer llibre ho deixa tot en suspens.
∞∞∞
Les Rades Grises 