«La misèria, la fam i la guerra fan malbé els homes»

Montserrat Galícia és l’autora més prolífica de la ciència-ficció en català i una de les persones que més ha treballat per situar el gènere en la primera línia de la literatura catalana. Després de vint-i-cinc novel·les publicades, continua oferint històries, fent-se seva la recerca infinita de la humanitat per l’exploració d’altres mons. Retorn a Naxor, publicat per l’editorial Stonberg, és una aventura espacial molt terrenal.

La protagonista, que narra en primera persona, és Erin Gurn, una lingüista enviada a Naxor per millorar els diccionaris existents i aprofundir en els estudis sobre costums, mitologia i història d’aquell planeta. Alumna brillant a l’Acadèmia de l’Agència Galàctica, ella és una de les joves capacitades per a fer viatges interestel·lars. Fa poc que ha tornat de Naxor quan li encomanen que hi torni, però amb un propòsit més incert: enviar informes sobre la situació política de l’indret.

A contracor, i sabent-se cada cop més atrapada en un engranatge que no entén, l’Erin viatja de nou a Naxor i s’instal·la a Keon, la principal ciutat d’aquest territori. Ben aviat coneix el conflicte que es viu al nord, on l’explotació de la urbs està provocant la revolta de la població autòctona per defensar-se.

L’univers està controlat per l’estructura política i administrativa de la Lliga de Mons. Per a la fabricació d’elements tecnològics, els governs necessiten matèries primeres com el coltan (un material molt preuat que s’obté a les mines de Naxor). Aquest argument, que evoca indefectiblement a Duna, és, malauradament, la història real de l’abús del capitalisme sobre els països més pobres del nostre món. Montserrat Galícia explica, amb el filtre d’un altre planeta, el que succeeix en el nostre.

De fet, la percepció és que Naxor és com una rèplica de la Terra, amb ciutats decadents i territoris perifèrics rurals però de gran autenticitat cultural, la pervivència dels quals està amenaçada per la voracitat del sistema econòmic. La protagonista de la novel·la es veurà immersa de ple en el conflicte al nord, en sintonia amb el moviment de la Resistència, on s’escampa la revolta contra l’opressió guvernamental.

Montserrat Galícia explica, amb el filtre d’un altre planeta, el que succeeix en el nostre

L’autora pinta aquest univers com si fos un futur molt llunyà, i la referència a l’antiga Terra es diu Terrae. Hi ha planetes com Nova Xina, als confins de la galàxia, i s’utilitzen aparells de comunicació com l’ansible. Hi ha servorobots, autogirs (vehicles militars) i robosoldats, i s’efectuen tractaments nanotecnològics. Es detecta una nostàlgia en algun passatge en què sona Vivaldi o s’esmenta el Macbeth de Shakespeare.

Retorn a Naxor és una novel·la molt curta que es llegeix ràpidament, amb una trama ben trenada, en què l’autora té clar què vol explicar, i demostra que amb poques pàgines es pot fabricar una història prou interessant. Reivindica, així, el text breu, tot i que en algun moment la brevetat presenta resolucions argumentals excessivament planes que requeririen més cocció.

Retorn a Naxor és un retorn a una determinació de l’escriptora per mostrar, a través de la ciència-ficció, les misèries i anhels humans. El gènere especulatiu ofereix la possibilitat de prendre consciència, des de la distància, d’allò que ens preocupa, d’allò que fem bé i el que no. Tot sovint, la perspectiva ens fa veure amb més claredat el que tant costa quan ho tenim al costat. Un retorn que també tanca un llarg viatge que Galícia va començar l’any 1984 amb P.H.1 A Copèrnic.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!