«I com saps qui ets tu?»

El centenari de Stanisław Lem (1921-2006) marca la gènesi de la nova traducció al català de Solaris, obra mestra de la ciència-ficció i títol de referència de l’escriptor polonès, escrita originalment l’any 1961. Solaris ja havia format part de la col·lecció Ciència-Ficció de Pleniluni (1988), amb traducció d’Agata Siewierska. L’editorial Kalandraka, dins del seu segell Faktoria K, recupera ara aquesta novel·la amb una traducció actualitzada, a càrrec de Xavier Farré. «L’obra de Lem sempre ha estat fonamental en el bagatge literari de l’equip editorial i trobàvem a faltar la disponibilitat d’aquest autor en català», sosté Alberto Sotelo, un dels editors de Kalandraka. «La traducció d’Agata Siewierska per a Pleniluni era notable, però, com ja havíem fet amb A la carretera de Kerouac, volíem establir una reinauguració del clàssic de Lem, començant a treballar amb Xavier Farré, que té una sòlida experiència en la traducció de prosa i de poesia i amb el qual desitgem continuar col·laborant en el futur», diu Sotelo.

«Estigues preparat per tot», això li diuen a Kris Kelvin quan arriba al planeta Solaris després d’una llarga travessa per l’espai. A l’Estació Solaris es troba un ambient enrarit. En Gibarian, un dels seus tripulants, ha mort misteriosament. Els dos homes que hi queden pateixen mania persecutòria i dona la sensació que han perdut l’oremus. En un ambient molt confús i ple de sospites, en Kelvin de seguida experimentarà en primera persona quines aberracions ocorren per la influència del planeta.

Solaris és un planeta que gravita al voltant de dos sols, i la seva superfície està coberta per un oceà quasi en la seva totalitat. El seu descobriment data de cent anys abans del naixement del protagonista. Al principi es pensava que no hi havia rastre de vida, tot i que els estudis posteriors determinen que aquest oceà és un ser orgànic, una mena de gelatina que domina el planeta, un mar-cervell protoplasmàtic. La simfonia de moviments de l’oceà és un misteri que els humans no han aconseguit desxifrar. En principi, no és agressiu, però al mateix temps té una influència bestial sobre les ments dels que hi són a prop.

Lem aconsegueix captar l’atenció del lector de seguida, a partir de la mirada del protagonista sobre els fets estranys que succeeixen a Solaris, i un aspecte essencial del llibre que no desvetllarem, per si de cas… L’argument es construeix amb una barreja de misteri i de reflexió filosòfica, amb petites dosis de terror còsmic enllaçades amb una història d’amor dramàtica, alhora que també amb passatges llargs de ciència-ficció dura en què l’escriptor palesa la seva excel·lent formació científica. Així, assistim a una descripció de l’evolució de les investigacions sobre el planeta Solaris que s’han anat realitzant durant dècades.

El contacte alienígena mostra una veritat que silenciem de nosaltres mateixos: la nostra pròpia lletjor i estupidesa. Solaris no és un món que es domina sinó que se’n surt dominat

Tot i que en aparença pot semblar una novel·la sobre la conquesta de l’espai, Solaris és sobretot una reflexió sobre la humanitat enfrontant-se cara a cara amb el seu propi mirall, coneixent les pròpies fronteres del coneixement. En lluita amb aquest cervell colossal que supera la civilització humana en milions d’anys d’evolució, el llibre aprofundeix en qüestions eternes com els límits de la consciència, o la relació entre la matèria i l’esperit. Solaris és el paradigma de la petitesa de l’home, un gran repte per a la humanitat després d’anys d’estudi científic, i també una lliçó d’humilitat per aprendre sobre la pròpia humanitat en contacte amb allò aliè i desconegut.

Així, en lloc de l’expansió colonitzadora i agressiva de la humanitat en la recerca d’altres mons, des d’un posicionament egoista per obtenir recursos o coneixement, en aquest cas el contacte alienígena el que mostra és una veritat que silenciem de nosaltres mateixos: la nostra pròpia lletjor i estupidesa. Solaris no és un món que es domina sinó que se’n surt dominat.

Solaris és un llibre que es llegeix perfectament seixanta anys després; la traducció fluïda i amena de Xavier Farré hi ajuda, sense dubte. El públic no lector de ciència-ficció possiblement està familiaritzat amb l’obra per la versió cinematogràfica de Steven Soderbergh de 2002, protagonitzada per George Clooney, tot i que hi ha altres versions de culte anteriors de dos directors russos: la de Boris Nirenburg (1968) i la d’Andrei Tarkovsky (1972).

Kalandraka, que treballa amb les diferents llengües de l’Estat espanyol, té una línia de treball en narrativa per adults que busca aportar títols fins ara inèdits en català o que han quedat descatalogats des de fa temps, tot i que no es consideren específicament una editorial de gènere. «De moment els nostres títols són fonamentalment obres de narrativa contemporània que es poden associar al moviment contracultural dels seixanta, ja sigui a través d’una narrativa realista o a través d’altres narratives com és la ciència-ficció», indica Alberto Sotelo. Entre els títols que arriben després de l’estiu hi ha L’home del castell, de Philip K. Dick ‒de qui també han publicat Ubik‒, i la cloenda de la trilogia de Jack Kerouac (A la carretera, Els pòtols místics) amb Big Sur, fins ara inèdit en català.

Bona feina!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!