Tolkien: esbossos fabulosos

Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana, de J. R. R. Tolkien. Edició de Christopher Tolkien. Ed. Proa, 2022. 600 pàg. Traducció al català de Dolors Udina

«Anar kaluva tielyanna!»

Christopher Tolkien (1924-2020), tercer fill de John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973), no només va ser el seguidor i col·laborador més entusiasta del mestre des de petit, sinó que, a la mort de l’escriptor, va esdevenir el marmessor de la seva obra. Seu és el mèrit d’ordenar i publicar els incomptables manuscrits que el seu pare va deixar. Un puzle gegant, una tasca ingent que ha permès els lectors conèixer el rerefons llegendari del qual El Hòbbit i El Senyor dels Anells en són només una petita part. Gràcies a Christopher Tolkien apareix El Silmaríl·lion (1977), com a títol més conegut de la cosmologia tolkieniana. També va ser el responsable de la colossal col·lecció de dotze volums sobre la Història de la Terra Mitjana, introbable ja en castellà (Minotauro es planteja reeditar-la) i mai traduïda al català.

Doncs bé, en aquesta línia de recuperació del llegat del seu pare, Christopher Tolkien editava el 1980 aquest volum que avui tenim entre mans, Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana. Va ser traduït i publicat per primer cop en català l’any 1994 als Clàssics Moderns d’Edhasa, i Proa el va reeditar l’any 2003. L’edició de 2022, amb el text maquetat de nou, fa de més bon llegir. S’hi ha afegit un sumari inicial complet que faltava, s’ha revisat el text i també inclou dos mapes en color de Beleríand i el nord-oest de la Terra Mitjana a les guardes, amb els topònims actualitzats tal com surten en català al text. La traducció, de Dolors Udina, ja va ser en el seu dia una feina titànica i admirable.

La nova reedició arriba a pocs mesos de l’estrena de la sèrie televisiva d’Amazon. L’editor de Proa, Jordi Rourera, subratlla la idoneïtat de fer-ho coincidir. «La sèrie farà que durant anys l’univers de Tolkien es faci encara més present per a tothom, i això beneficiarà tots els llibres que hi ha al mercat. Aquestes ocasions van molt bé per a rellançar llibres que estaven fora de circulació. Alguns dels Contes inacabats…, a més, tenen a veure amb la sèrie. La descripció completa de Númenor o la història de Galàdriel, entre d’altres, i això ho fa encara més oportú», explica.

Aquest llibre és recomanable només per a seguidors de Tolkien que hagin assolit un cert nivell de lectura, és a dir, imprescindible la tríada El Hòbbit, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion. Si algú el llegeix a pèl pensarà ‒i amb raó‒ que Tolkien és una llauna. Perquè, tal com indica el títol, aquesta obra el que fa és aplegar escrits dispars que no constitueixen un tot, ampliacions, consideracions, descripcions, narracions més elaborades de temes que s’esmenten breument en altres llocs, com ara El Silmaríl·lion o els Apèndixs d’El Senyor dels Anells. Christopher Tolkien recupera aquí material de totes les edats de la Terra Mitjana, amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra de tota una vida del seu pare ‒Tolkien va escriure i reescriure fins al darrer dia‒ i, de retruc, alimentar el lector àvid de saber més sobre l’univers tolkienià. En alguns casos corregeix, i avisa de conflictes i contradiccions, amb esperit crític i perfeccionista. Perquè es dona el cas de l’existència de fils primitius de llegendes que Tolkien mai va acabar de completar. I encara amb la dificultat afegida de l’existència, tot sovint, de més d’una versió sobre el mateix tema.

A Contes inacabats…, el lector més novell de Tolkien segurament trobarà interessants els relats de la Tercera Edat, perquè són més pròxims i complementen passatges d’El Senyor dels Anells. Per exemple, la història sobre els Istari, els cinc mags emissaris dels Vàlar, dels quals coneixem especialment en Gàndalf, en Sàruman i en Ràdagast. Però qui eren els altres dos mags blaus que apareixen a la coberta? També hi ha un text sobre els Palantiri, les pedres vidents; i una aproximació al poble salvatge dels drúedain. Coneixerem com s’organitzaven els genets de la Marca de Ròhan i aprofundirem en detalls sobre com en Gàndalf va convèncer els nans que necessitaven un hòbbit per derrotar el drac Smaug a El Quest d’Érebor, o sobre la persecució dels Genets Negres a El Quest de l’Anell, un relat en què el mateix Tolkien posa de manifest algunes febleses del seu argumentari, com ara el temor a l’aigua dels Espectres de l’Anell. Assistirem a curiositats com ara el paper que juga l’herba per a pipa dels hòbbits en les discussions entre Gàndalf i Sàruman. I també coneixerem històries d’envergadura, com el pacte entre Círion i Éorl i la significació que va tenir en el futur aquesta gran aliança entre Góndor i Ròhan, o com van ser les darreres hores d’Isildur en El Desastre dels Camps Llirials.

Christopher Tolkien va prendre decisions valentes donant a conèixer tot aquest material, coneixedor com era del rigor del seu pare, però gràcies a ell l’obra de Tolkien va esdevenir molt més gran

Ara bé, les narracions més primitives transmeten una solemnitat i una emoció úniques en aquest volum, també perquè són històries més elaborades i que toquen fibra sensible. Així, a la Primera Edat hi ha un fragment de l’aventura de Tuor i la seva arribada a la mítica Góndolin, que inclou l’aparició d’Ulmo, déu dels mars. La caiguda de Góndolin va ser el primer conte de la Primera Edat que Tolkien va escriure, l’any 1917. Però encara més èpic i dramàtic és el relat Narn i Hin Hurin, la història dels fills d’en Hurin; el conte sobre Turin Turàmbar és un dels millors i terribles de tot el llegendari tolkienià. En els dos casos són textos que amplien i complementen el que recull El Silmaríl·lion.

El volum incorpora altres textos més densos i descriptius com el dedicat a l’illa de Númenor (escrit cap al 1965) o el registre dinàstic dels seu reis, però, en canvi, és molt significativa la història d’Aldàrion i Erendis, que ajuda a dotar de pell i sensibilitat la vida en aquesta illa a partir de les dificultats d’una parella reial: mentre Aldàrion té una fam insaciable de mar i necessita navegar constantment, Erendis viu en soledat amb la seva filla i es va marcint perquè no conflueix amb el desig del seu marit. Per altra banda, la història de na Galàdriel i en Cèleborn resulta més espessa, perquè l’editor ens presenta com aquesta anava evolucionant en el cap del creador, remodelant-la contínuament, i la descobrim aquí molt fragmentada i amb múltiples apèndixs. Tot i així, és interessant copsar l’evolució de tot plegat, més encara en un personatge tan troncal, protagonista de la «rebel·lió dels nóldor», i el personatge femení més rellevant de tota la seva obra. Tolkien exercia més com a historiador que com a «inventor», en el sentit que assumia que ell estava rescatant, com si fos un arqueòleg, la veritat d’un univers preexistent.

Com és habitual en els Tolkien, pare i fill, al llibre hi ha moltes argumentacions de caire filològic que busquen contextualitzar la formació dels noms. És una feina interessantíssima, que palesa que Tolkien mai va deixar res a l’atzar, i que les llengües són la gènesi d’on sorgeix tot. Contes inacabats… no és una novel·la; és un llibre que cal llegir amb paciència i voluntat, atès que hi ha infinitat de notes explicatives de l’editor, fins al punt que en algun cas el mateix relat és més curt que les notes. Però l’oxigen és al final, amb un amplíssim índex de noms que cal consultar sovint.

Christopher Tolkien va prendre decisions valentes donant a conèixer tot aquest material, coneixedor com era del rigor del seu pare: «…ell mateix, especialment crític i exigent amb la seva feina, ni en somnis hauria permès que es publiquessin ni tan sols les narracions més completes d’aquest llibre sense treballar-les molt més», avança al pròleg. Però és gràcies a ell que l’obra de Tolkien va esdevenir molt més gran.

Ara, gràcies a l’avinentesa de la sèrie televisiva, arribaran noves edicions com aquesta, però sobretot en castellà. Malauradament en català costa molt que s’impulsin traduccions noves, sobretot d’assaig o catàlegs: sí, la biblioteca de Minotauro fa molta enveja! I, a més, per circumstàncies de l’evolució editorial d’aquest país, es dona el cas que els drets de l’obra de Tolkien estan repartits entre diferents segells: El Hòbbit és de La Magrana (Penguin); El Senyor dels Anells, de Vicenç Vives; mentre que Grup 62, també en diferents segells com Fanbooks, Proa o Columna, ha anat publicant la resta de material disponible, en què destaca El Silmaríl·lion, també reeditat recentment.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.