Com serà la nova sèrie basada en l’obra de Tolkien?

Amazon Prime Video estrenarà el 2 de setembre de 2022 una sèrie televisiva basada en l’obra de J. R. R. Tolkien (1892-1973). Falta tot just un any. L’estratègia comercial augura una llarga campanya promocional per captar nous clients. Una bonica producció televisiva per amor a Tolkien? Oh, sí, però bàsicament un enorme negoci. Les xifres que s’esmenten són indigeribles. Amazon Studios va fer públic fa uns dies el primer resum, sintètic, del contingut de la producció, i també una primera imatge promocional. Només hi ha aquesta informació oficial, però, com és habitual, la xarxa bull amb tota mena d’especulacions sobre l’argument i les possibles trames. Com ja va passar amb altres fenòmens com Joc de Trons, la fal·lera de milers de fans d’arreu del món àvids de notícies genera molt soroll a Internet.

De moment, però, l’únic que se sap del cert és el marc temporal de la sèrie, i és que se situarà a la Segona Edat. Què significa això? Per als que pensen que Tolkien és «només» El Hòbbit i El Senyor dels Anells, cal fer una mirada enrere al «Legendarium» creat per l’autor, saber què passa en aquesta era i per què és tan important en el context de la magna obra tolkieniana. L’escriptor anglès va inventar un univers molt complex des del primer alè, com es narra a El Silmaríl·lion, que es remunta milers d’anys abans de les històries protagonitzades pels hòbbits. Aquestes són les més conegudes per tothom, episodis crucials d’aquest univers que tenen lloc al final de la Tercera Edat. Per tant, hem de posar el retrovisor per saber d’on venim. Des de l’inici de la Segona Edat fins a la Guerra de l’Anell transcorren uns 6.500 anys.

LA SEGONA EDAT

Les lluites eternes entre llum i foscor que han implicat forces divines ‒els Vàlar‒ i les diferents races que han poblat Arda ‒la Terra‒ provoquen contínues transformacions morfològiques del propi univers. Així, la Segona Edat comença en finalitzar l’anomenada Guerra de la Ira, que va provocar l’enfonsament sota les aigües de la terra de Beleríand, i en va emergir la nova illa de Númenor, que va esdevenir un poderós regne dels homes. En aquesta època, a la Terra Mitjana, el Senyor Fosc Sàuron va esdevenir el Senyor dels Anells, va fundar Mórdor, i va mantenir lluites constants contra els elfs.

Els Númenóreans o Dúnedain van ser homes poderosos, però, com sol passar, van caure en decadència pel seu orgull i ambició. Van creure que havien dominat Sàuron, però les armes del Mal corrompen l’ànima dels homes ‒massa superbs‒ i aquest els va enganyar perquè declaressin la guerra als Vàlar ‒àngels o semidéus creats per Eru, l’Únic. El resultat va ser una hecatombe que va engolir l’illa de Númenor i, amb la seva caiguda, va provocar el Canvi del Món. La terra plana va esdevenir un globus i les Terres Immortals van restar més enllà, inaccessibles per als mortals. (Vet aquí la potència simbòlica de Les Rades Grises com a indret de trànsit a una altra existència!). Després d’aquesta transformació colossal, els pocs Dúnedain supervivents funden Àrnor i Góndor. I una Última Aliança èpica entre homes i elfs propicia la derrota de Sàuron i la pèrdua de l’Anell Únic. Fins aquí, el relat condensat de la Segona Edat.

Des de l’inici de la Segona Edat fins a la Guerra de l’Anell transcorren uns 6.500 anys

Aquest és el marc, a grans trets. El Silmaríl·lion de Tolkien està dedicat sobretot a les llegendes de la Primera Edat, i dedica un sol capítol, l’Akallabêth, a l’auge i caiguda de l’illa de Númenor, tot i que hi ha més relats sobre aquest període als Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana, i alguns apunts als Apèndixs d’El Senyor dels Anells. Cal recordar que tot el que va arribar als lectors d’aquest corpus narratiu gegantí va ser recopilat pel fill de l’escriptor, Christopher Tolkien, i publicat després de la mort de J. R. R. Tolkien. Christopher Tolkien és el responsable de la impressionant col·lecció de dotze volums La Història de la Terra Mitjana (1983-1996), inèdita en català.

Però seguim amb la sèrie. Amazon Studios ha donat, de moment, poquíssima informació oficial sobre el contingut. Però sí que s’han anunciat ja alguns indrets on transcorre la trama. En aquest article repassem quins són aquests elements ja confirmats:

NÚMENOR

La Segona Edat és, en bona part, la història de Númenor, una gran illa creada pels Vàlar, amb forma d’estrella de cinc puntes, situada al mig del Mar Occidental, entre la Terra Mitjana i les Terres Immortals. Va ser el regne més important dels homes a tot Arda, un regal diví per a la raça humana, que en la Primera Edat s’havia aliat amb els elfs per lluitar contra Mórgoth. Aquesta gent s’anomenaven Dúnedain i van rebre del do d’una esperança de vida molt major que la resta de mortals. El primer rei de Númenor va ser Élros, fill d’Eàrendil, i germà bessó d’Èlrond, un altre dels personatges coneguts d’El Hòbbit i El Senyor dels Anells. Élros va ser líder dels Dúnedain, mortals, mentre que Élrond va escollir el camí de la immortalitat i es va establir amb els elfs. Els habitants de Númenor eren grans navegants, però tenien prohibit viatjar a l’oest, a les Terres Imperibles.

L’illa ‒que evoca clarament el mite de l’Atlàntida‒ va ser destruïda totalment l’any 3319, i es va enfonsar sota les aigües en un cataclisme que va fer que la terra plana esdevingués un globus esfèric. L’any 3320 de la Segona Edat, fugint de la destrucció de Númenor, el príncep Eléndil i els seus fills, Ísildur i Anàrion, van fundar els nous regnes dels Dúnedain a la Terra Mitjana: Eléndil es va establir a Àrnor, al nord, mentre que Ísildur i Anàrion ho van fer a Góndor, al sud. La participació d’aquests herois a l’Última Aliança d’elfs i homes contra el Poder Fosc entronca amb la història més coneguda d’Àragorn, hereu d’Ísildur i, per tant, de l’antic llinatge dels homes de Númenor.

LINDON

La Guerra de la Ira, a la Primera Edat, va causar l’enfonsament de tot Beleríand al Mar Occidental, a excepció d’una petita porció, una zona boscosa on se situa el regne de Lindon, nom que significa «terra de cançó» perquè hi havia viscut des de temps immemorials una raça d’elfs coneguts pels seus càntics. És bonic recordar que el port i la ciutat més important de la zona era Mithlond, «les Rades Grises», a la boca del golf de Lhûn, on Círdan era el senyor del darrer port dels Èldar, el poble escollit que aplegava els tres grans llinatges dels elfs.

Per als elfs, Lindon era un regne molt important, perquè era l’únic territori que quedava de l’antiga Beleríand. A mesura que va passar el temps, alguns elfs de Lindon van viatjar a l’est i van fundar altres regnes, com el de Lothlórien, per exemple, o el dels elfs ferrers d’Erégion. Lindon estava governat per Guil-galad, el darrer gran monarca dels elfs Nóldor a la Terra Mitjana. Els humans de Númenor van col·laborar en la lluita contra Sàuron amb Guil-galad, que va encapçalar l’exèrcit de l’Última Aliança d’elfs i homes, un episodi que enllaça amb els fets d’El Senyor dels Anells.

LES MUNTANYES BOIROSES

La sinopsi oficial d’Amazon Studios parla també de les Misty Mountains. Les Muntanyes Boiroses és una gran serralada de quasi 1.500 quilòmetres que va de nord a sud de la Terra Mitjana. Hi vivien orcs, àguiles, i també els nans de Khazad-dûm, en les mítiques cavernes que la Companyia de l’Anell troba anorreades. A la Segona Edat, la descoberta del metall màgic mithril marca una època daurada per als nans de Khazad-dûm, que van mantenir una llarga amistat amb els elfs d’Erégion, forjadors dels Anells de Poder. En els anys de lluita contra Sàuron, no obstant, els nans van tancar les seves portes i no van tornar a sortir al món exterior i aquell lloc va passar a anomenar-se Mòria «abisme negre». Els nans, així, van sobreviure a la devastació de la Segona Edat. Però, hi haurà nans en la sèrie televisiva? Ens parlaran de l’episodi clau de la forja dels anells?

Aquests són els tres únics noms propis que han transcendit fins ara. La resta són especulacions.

En tot cas, és important tenir present que la Segona Edat pivota entre aquests dos grans centres de poder humà i èlfic, Númenor i Lindon, per tant, és força probable que la sèrie prengui com a protagonistes personatges rellevants d’aquests regnes, com les parelles Aldàrion i Erendis, o Galàdriel i Cèleborn, el rei èlfic Guil-galad, el monarca ferrer Celebrímbor… Faltarà saber en quina època concreta se situa i si la sèrie arriba fins a la caiguda de Númenor. És importantíssim no oblidar que la Segona Edat també és l’època en què Sàuron el Fetiller es fa fort com a «successor» de Mélkor/Mórgoth (el Vala rebel), i representa el gran Mal a la Terra Mitjana. La lluita dels pobles lliures contra Sàuron concentra els fets més transcendentals en aquesta Segona Edat.

La Segona Edat pivota entre aquests dos grans centres de poder humà i èlfic, Númenor i Lindon

Cal subratllar també, per descomptat!, en aquest període la creació dels Anells de Poder (situada al voltant dels anys 1500-1600 de la Segona Edat), forjats pels elfs ferrers d’Erégion, que van ser enganyats per Sàuron. Aquest després retorna a Mórdor, culmina la construcció de la Torre Fosca de Barad-dûr i forja l’Anell Únic. Quan els elfs descobreixen l’engany comença una cruenta guerra contra Sàuron (anys 1693-1701). Els elfs supervivents es van retirar a Ímladris, també conegut com Rivendell. En els segles posteriors, Sàuron distribueix els Nou Anells dels homes mortals i corromp altres reis humans, que esdevenen els Nazgûl o Espectres de l’Anell.

Finalment, el gran esdeveniment èpic de la Segona Edat és la lluita unida dels regnes d’homes i elfs contra el Senyor Fosc en l’Última Aliança, el triomf a la Batalla de Dagorlad l’any 3434, i el setge posterior, amb el desenllaç que hem vist tantes vegades a les pel·lícules, en què Ísildur talla el dit on Sàuron du l’Anell. La caiguda de Sàuron l’any 3441 marca el final de la Segona Edat.

En els següents enllaços podeu veure més informació oficial sobre el repartiment d’intèrprets i la producció, en què hi ha, entre d’altres, J. A. Bayona, director dels dos primers episodis. Després de rodar a Nova Zelanda la primera temporada, el treball de la sèrie continuarà al Regne Unit.

https://press.amazonstudios.com/us/en/press-release/amazon-studios-ithe-lord-of-the-ringsi-origin

https://press.amazonstudios.com/us/en/press-release/amazon-studios-ithe-lord-of-the-ringsi-origin-1

I una opinió personal per finalitzar aquest repàs. La il·lusió i expectativa que va generar la primera trilogia cinematogràfica d’El Senyor dels Anells de Peter Jackson va ser increïble, i la feina de traslladar el llibre a la pantalla ‒tot i que és, literalment, impossible‒ va ser més que digna. La primera trilogia, malgrat algunes recances, és una adaptació més que notable, amb una banda sonora majestuosa que posa els pèls de punta. Després es van animar amb El Hòbbit, i aquí el meu interès ja va decaure. Malgrat la grandiloqüència dels efectes especials i la bellesa de moltes escenes, com el diàleg entre Bilbo i Smaug, el tractament que van fer d’aquest llibre em va semblar poc respectuós amb l’original. Digueu-me purista.

Els darrers anys les plataformes de televisió i les sèries han revolucionat el panorama audiovisual. Fa temps que algú vol fer un nou Joc de Trons. És trist, però el rerefons és l’hegemonia econòmica de les empreses del sector. I Amazon ho vol dominar tot. Existeix molt bon material en multitud de llibres de fantasia i ciència-ficció, i molts es versionen a la pantalla, però cap nom sona tan potent com Tolkien. Les expectatives són altes, a tots nivells, però aquí ens interessen els continguts. Els guionistes tenen la sort que la immensa majoria del públic no coneixerà la història original, per tant, diria que tenen més llibertat. També és cert que a la Segona Edat hi ha menys desenvolupament de personatges i relats, si ho comparem amb la Primera Edat, on trobem algunes de les llegendes més cèlebres de Tolkien, fins i tot reeditades per separat els darrers anys, com Els Fills de Hurin, Beren i Lúthien i La Caiguda de Góndolin. Però, en principi, no veurem res d’això. La sèrie, així, també té el repte de saber captar l’atenció de l’espectador amb personatges desconeguts. Ara bé, per aquest motiu i per la necessitat de generar tensió en cada capítol, em temo que hi haurà molta invenció, i que només serà una història «basada en l’obra de Tolkien». Tant de bo m’equivoqui, però, com a mínim, que ens ho passem bé! I sempre ens quedaran els llibres!

Comença el compte enrere. Falta un any…

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.