Clam contra l’explotació

Nascuts per ser Breus, de Toni Mata. La Galera, 2020. 264 pàg. Premi Joaquim Ruyra, 2019.

«Perquè uns visquin bé, uns altres han de viure malament. Això sempre ha estat així, oi?»

L’any 2216 els antics cinc continents de la Terra s’han unit com en l’antiga Pangea. L’estructura centralista d’aquest món parteix d’un nucli habitat pels privilegiats, anomenat Ciutat Eterna, envoltat d’un reguitzell de suburbis rurals pobres on hi viuen esclaus, tancats i vigilats per l’exèrcit perquè no escapin. Els primers són els Eterns; els segons, els Breus. En els suburbis, es cultiva un vegetal anomenat tzirtiqui, element indispensable que es fa servir per a l’anomenada «cura», un tractament molt car que només és a l’abast dels Eterns. En aquest planeta distòpic el marcador d’habitants no pot superar els deu mil milions; és el límit per mantenir els privilegis dels rics sense posar en risc ni l’abastament energètic ni les necessitats alimentàries. Hi ha set mil milions de persones a Ciutat Eterna, i tres mil milions als suburbis. En el cel amenaçador, sobre els caps dels més pobres, el marcador avança inexorable. Quan arriba a la xifra fatídica es produeix la llaurada. Una màquina gegantina arrasa tot el suburbi, de manera que no en queda res. Tothom és aniquilat. És literalment com ho expressa l’autor: «Les persones són llaurades com formigues en un camp de patates». La roda de la vida, en aquest món, gira entorn aquest mecanisme macabra, un instrument controlat per la dictadura dels poderosos per a limitar la superpoblació mundial.

Aquest és l’argument de Nascuts per ser Breus, una novel·la juvenil dura i contundent publicada al març de 2020, en l’inici del confinament, que va merèixer el Premi Joaquim Ruyra de 2019, obra del guionista i escriptor Toni Mata (Sabadell, 1982). El llibre és una reflexió brutal sobre el capitalisme i la tirania jeràrquica econòmica del món humà, una metàfora aplicable a qualsevol època de la Història coneguda, a qualsevol indret del planeta, allà on uns s’han aprofitat dels altres per viure millor. L’home com a explotador de la pròpia espècie.

En els suburbis, les famílies viuen en la inòpia, anestesiades per la propaganda del règim, que els augura que com més treballin, com més abundants siguin les collites, més possibilitats tindran d’incorporar-se a Ciutat Eterna. La descoberta científica de com frenar el desgast dels telòmers atura l’envelliment i els humans rics viuen molt més. La panacea de la immortalitat per a uns; la pastanaga per seguir treballant per un somni impossible per als altres. Els Breus són esclaus sense saber-ho, i només poden aspirar a sobreviure… però això s’ha de poder trencar. Vet aquí el protagonista, en Hunter, que engegarà una revolta incerta per intentar derrocar el tirà Comodor i el sistema de privilegis que presideix. I si algú també es plantegés que cal reduir la població de Ciutat Eterna? I si una opció viable fos tendir cap a la igualtat entre persones i extingir l’explotació?

La ciència-ficció distòpica ha abordat des de fa dècades aquesta reflexió sobre els totalitarismes, des de clàssics com 1984, de George Orwell, Un món feliç, d’Aldous Huxley o Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, fins a obres més contemporànies com Els Jocs de la Fam, de Suzanne Collins. Amb un plantejament efectiu i dos blocs ben definits, Toni Mata aborda amb decisió la vella idea del «panem et circenses», tan vigent, malauradament: dona a la gent aliment i distraccions i ja en tindràs prou per controlar-los com xais. La novel·la és àgil, ben estructurada i narrada en un present dinàmic. L’editorial la recomana a partir de catorze anys; l’autor no estalvia la duresa que reclama la trama.

Nascuts per ser Breus és una història per despertar pensament crític entre els adolescents i mirar amb uns altres ulls la realitat que ens envolta. El lector es pot identificar fàcilment amb els Breus, els damnificats per un sistema injust que reclamen llibertat, però alerta! Segons amb qui ens comparem, nosaltres també som els Eterns; els egoistes i explotadors que no estem disposats a renunciar al nostre benestar. Els dolents de la pel·lícula.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.