
L’editorial Chronos ha encertat de ple amb la publicació dels últims llibres d’Adrian Tchaikovsky (Woodhall Spa, Anglaterra, 1972), un autor versàtil i força prolífic, fins fa poc inèdit en llengua catalana, del qual ja han publicat tres títols: Trescafocs, Un dia tot això serà teu i aquest darrer, Antic llinatge (Elder Race), una interessantíssima barreja de fantasia i ciència-ficció. La novel·la ha estat seleccionada com a finalista del premi Ursula K. Le Guin Prize.
Antic llinatge és una novel·la curta, amena, que es llegeix en una tarda. Partint d’una trama de fantasia èpica, l’autor hi mescla la ciència-ficció amb un resultat plenament satisfactori.
Lynesse (Lyn) és la Quarta Filla de la reina. És una jove curiosa i ingènua, rebel, que se sent menystinguda a la cort del seu país, Lannesite, i desafia els límits d’allò permès quan decideix fer una incursió fins a la Torre Antiga, on se suposa que viu el bruixot Nyrgoth l’Ancià. Lyn vol demanar al mag la seva ajuda per lluitar contra un misteriós dimoni. Li reclama que repeteixi la gesta que narren les llegendes quan, molts anys enrere, va cavalcar a la guerra contra el mal amb la besàvia de la nena, la reina Astresse.
Nyr Illim Tevitch és un antropòleg que fa gairebé tres segles que dorm a les instal·lacions d’animació suspesa del post avançat al planeta Sophos 4. En aquests anys no ha rebut notícies de la Terra. Està sol i aïllat en un món que no és el seu, on té com a missió estudiar el desenvolupament de les comunitats humanes d’aquesta colònia. Quan truquen a la porta i va recuperant la consciència, es troba amb la princesa Lyn.
Per als habitants d’aquest planeta, el bruixot és l’últim representant de l’antic llinatge que va dur la vida i les persones a través del cel a aquelles terres, un ésser venerable, poderós i misteriós. Efectivament, feia 1.500 anys, la Terra havia enviat colònies arreu de l’espai per fugir de la ruïna ecològica. Nyr disposa d’una tecnologia impensable per a la població nativa, els quals veu com bàrbars primitius, mentre que ells veuen Nyr com un mag.
Antic llinatge incorpora moltes coses en un petit llibret. És una aventura de fantasia èpica, una reivindicació de la màgia i un relat de ciència-ficció sobre la soledat de la humanitat i la incapacitat per gestionar les emocions
La novel·la planteja una dualitat molt marcada que exemplifica els punts de vista de dues persones diferents, amb prioritats antagòniques i amb problemes de comunicació que hauran de resoldre. Lyn veu claríssim que el bruixot s’ha d’implicar i ha de posar el seu poder al servei de la lluita contra el mal que amenaça casa seva. Nyr, al seu torn, representa la fredor del científic que sap que no s’ha d’involucrar en els afers de la població local. Ell és la racionalitat forçada i controlada per un sistema que evita que prengui decisions quivocades a curt termini per culpa de les emocions. De fet, ja ho va fer fa molts anys amb l’Astresse, de la qual es va arribar a enamorar, i ara no pot cometre el mateix error.
La novel·la està estructurada en capítols alternatius en què predomina la veu d’un o de l’altre protagonista. Els capítols amb el punt de vista de la Lyn són en tercera persona, i reforcen el to èpic de llegenda. D’altra banda, els capítols del Nyr són en primera persona, i amplifiquen així la veu interior i el debat moral del científic, que té tanta informació i poder, però que a la vegada se sent tan sol i es qüestiona tot el que ha fet allà. És molt suggestiva la manera com retrata el martell mental d’un individu que, malgrat que ha esdevingut una mena de superhome gràcies a l’evolució tecnològica, no ha aconseguit conèixer-se a si mateix, ni dominar les pròpies pors, la frustració, la ira, la tristesa… i que requereix d’un escut cognitiu que controli les seves emocions. Una bonica metàfora de com la humanitat avança en certes coses gràcies a la ciència, però s’estanca o retrocedeix en les que són realment importants.
Antic Llinatge és moltes coses en un sol llibre. És una història de fantasia èpica, que exalça l’aventura i el camí de l’heroïna, la passió de fer coses per ser algú, però també pel bé dels altres, per la comunitat. És un conte que reivindica la màgia com una energia, un valor o la persecució d’un somni. Seguint les lleis d’Arthur C. Clarke, que deia que «qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia», la novel·la proposa aquesta mirada innocent d’aquell qui creu, que té fe, perquè els seus coneixements de l’univers són limitats. I, lligat amb tot això, és un relat de ciència-ficció amb una brillant reflexió sobre la soledat de la humanitat. La tecnologia no ens farà millors persones, però sí el somriure i la persistència d’un esperit vital com el de la Lyn.
Títols en perspectiva
Chronos manté el seu ritme constant de bones propostes literàries de fantasia i ciència-ficció en català. Aquest setembre arriba L’home dels ulls compostos, de Wu Ming-Yi. Al novembre, El Mar de la Tranquil·litat, d’Emily St. John Mandel. A final d’any publicaran la segona entrega de la trilogia d’Ada Hoffmann Els caiguts, que continua les aventures de L’Extern. I al 2023, These Lifeless Things, de Premee Mohamed, i altres sorpreses a concretar. Feliç lectura!
∞∞∞