“Com haurien anat les coses si totes aquelles persones tan llestes haguessin unit esforços i no s’haguessin preocupat tant pels diners?”

Els lectors de fantasia i ciència-ficció ens estem acostumant els darrers anys a noves traduccions constants d’autors internacionals de primera línia que mai havien estat publicats en català. No està de més recordar-ho, perquè durant anys havíem viscut una travessa del desert amb oasis puntuals. I cal subratllar, sobretot, aquesta setmana que hem conegut noves agrupacions editorials, que aquesta feina l’estan liderant els segells més petits. Bé, tot aquest preàmbul per donar la benvinguda a Trescafocs, d’Adrian Tchaikovsky (Woodhall Spa, Anglaterra, 1972). L’editorial Chronos ha estat l’encarregada de traduir per primer cop al català aquest autor britànic, autor d’obres cèlebres de ciència-ficció com Children of Time (2015), que va rebre el premi Arthur C. Clarke, o la sèrie fantàstica Shadows of the Apt (2008-2014).

Trescafocs és una novel·la curta, distòpica, amb protagonistes joves, però interessant per a totes les edats, amb un fort component de consciència social sobre el canvi climàtic i una denúncia visceral contra els privilegis dels quatre poderosos que aixafen i utilitzen la resta de la humanitat per als seus propòsits.

Ens trobem en un futur no gaire llunyà, al centre d’Àfrica. Els animals s’han extingit, els rius s’han assecat. Ankara Achouka és la gran metròpolis enmig d’una enorme extensió de terreny àrid, cremat per les altes temperatures. En aquesta ciutat hi ha un dels accessos a la nau Grand Celeste, un creuer de luxe que pot orbitar indefinidament, colonitzar Mart o bé les rutes obertes per sondes robòtiques per viatjar a algun exoplaneta.

En Mao és el protagonista principal de la novel·la. Té 19 anys i és un trescafocs. Els trescafocs són els més humils, els prescindibles, enviats a missions duríssimes al desert per solucionar problemes de subministrament d’electricitat. Normalment sempre són joves, perquè cap trescafocs arriba a vell.

Tchaikovsky encoratja els joves a lluitar per una transformació ecològica, però sobretot social i econòmica

La metàfora és terrible i en podeu fer totes les lectures possibles amb el món real. Hi ha un hotel de luxe on s’allotgen els rics abans de pujar a la nau orbital. I els trescafocs han d’arriscar la vida per anar als erms del sud −massa secs perquè hi visqui res− per revisar els grans camps de plaques solars que alimenten la urbs. Una ciutat que només existeix perquè els cables elevadors han de ser a l’equador, i les classes privilegiades la necessiten com a accés a una vida millor reservada només per a les elits. Han destruït la terra, i ara l’abandonen a costa dels més febles.

L’aventura, doncs, està servida. En Mao es fa acompanyar per una mecànica, la Lupé, i una hacker, la Hotep. Aquest trio peculiar de valents s’endinsa al desert del qual molts no tornen, i on només viuen insectes gegants. La seva missió és descobrir què està causant apagades elèctriques a l’hotel i solucionar-ho. Però els joves trobaran sorpreses i perills no previstos…

Tchaikovsky aconsegueix crear aquesta distopia amb començament i final en molt poques pàgines, i això és lloable. Al començament hi ha molta informació que pot costar de pair, però, un cop hi entra, el lector es submergeix en l’acció amb fluidesa. Desprotegits i sols, els joves han d’encarar la inclemència atmosfèrica i afrontar proves inesperades que poden tenir repercussions en el seu ecosistema vital. Trescafocs acompleix amb solvència l’estructura de plantejament-nus-desenllaç, i l’autor sap fer créixer la intensitat a mesura que avancen les pàgines, tot i que segurament el final és un pèl precipitat i hauria necessitat més cocció.

La terra gastada de T. S. Eliot és una lectura paral·lela que acompanya els personatges, i que serveix de doble homenatge, a la gran literatura, d’una banda, i a la imperiosa necessitat de preservar el medi en què vivim, de l’altra. Tchaikovsky encoratja els joves a lluitar per una transformació ecològica, però sobretot social i econòmica. Esperem que Chronos ens pugui oferir noves traduccions d’aquest autor en el futur!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!