Aventura galàctica compromesa

L’Extern, d’Ada Hoffmann. Ed. Chronos, 2021. 576 pàg. Traducció al català d’Anna Llisterri. Il·lustració de coberta: Marina Vidal

L’aventura de l’editorial Chronos, liderada per Toni Herrero i Gonzálo Rodríguez, avança a bon ritme, i està omplint buits en les traduccions de fantàstic al català. El segell combina la recuperació de clàssics de ciència-ficció del segle passat amb la presentació d’autors contemporanis inèdits en llengua catalana, com van fer amb Trescafocs, d’Adrian Tchaikovsky –a punt de treure un altre llibre d’aquest autor, Un dia tot això serà teu– o, en aquest cas, amb Ada Hoffmann. La publicació de L’Extern és una d’aquelles anomalies boniques que no passaven mai al fantàstic català, perquè és una obra de 2019 que encara no ha estat traduïda al castellà. Una aposta forta i decidida per una autora força desconeguda. Però té tot el sentit; ara veiem per què.

Diagnosticada amb la síndrome d’Asperger als 13 anys, Ada Hoffmann ha introduït en els seus treballs una atenció significativa per a visualitzar les persones que pateixen autisme i com aquesta malaltia es representa en la ficció especulativa. És una dada a tenir en compte, atès que la protagonista d’aquesta aventura, la Yasira Shien, és una noia autista, i aquest fet té una importància capital en la novel·la. La Yasira és un personatge fort però amb una sensibilitat especial, que lluita contra problemes sensorials, l’aïllament social, la dificultat dels canvis… L’autora reïx en la construcció d’un personatge que fuig d’estereotips i que situa en un mateix nivell heroïcitat i discapacitat.

L’argument ve marcat per una tragèdia inicial. La Yasira és la cap d’operacions de l’estació espacial l’Orgull de Jai, al planeta Jai. És una científica autista, una jove prodigi. Però, en la posada en marxa de l’esmentada estació, un accident terrible causa la mort d’un centenar de persones. Després d’aquesta circumstància, la noia és reclutada –es podria dir «segrestada»– per una de les faccions divines que dominen l’univers. Han detectat en ella unes habilitats especials úniques i li encarreguen la missió de trobar la doctora Talirr, que està desapareguda. Talirr va ser la seva supervisora de postgrau, una científica de gran talent que havia estat capaç de crear portals, una forma de tecnologia reservada als Déus. L’exmentora de la Yasira ha esdevingut una heretge.

La novel·la, doncs, se centra bàsicament en el periple de la noia per trobar la doctora Talirr i descobrir quines implicacions tenen els seus descobriments en els equilibris de poder de la galàxia. La Yasira viu aquest procés entre la por, la resignació i l’abnegació: trista, per la soledat a què es veu sotmesa, lluny de la seva parella, la Tiv, i la seva família; i arrossegant el pes feixuc de la culpa perquè se sent responsable de la mort de molts innocents. I no només la culpa, sinó el dubte corrosiu de qüestionar-se a si mateixa si està a l’alçada dels reptes que s’havia plantejat a la vida. Aquest viatge, aquesta missió és, en certa manera, una forma de redempció amb ella mateixa i amb el seu món, el qual intentarà salvar i, per fer-ho, haurà de comprendre les intencions dels diferents bàndols en conflicte… i prendre partit.

L’Extern té un tint d’horror còsmic, tot i que globalment el podem encasellar com una aventura espacial (space opera). Ada Hoffmann traça una reflexió molt interessant sobre la dificultat que significa veure el món d’una manera diferent als altres i sobre qui decideix quina visió és la real. En la coherència interna de l’obra, l’Extern, com a concepte, representa que beu dels relats fantàstics dels segles XX i XXI, i és un lloc d’inspiració lovecraftiana, separat de l’espaitemps no per la distància sinó per maneres d’existir que desafiaven el pensament racional. L’exposició a l’Extern significa abocar-se a la bogeria, incomprensible i insuportable per als humans, excepte per a aquells dotats com la Yasira. Però, vol dir això que qui pensa diferent del sistema establert està malalt? Com són avui aquestes experiències d’allò incomprensible? Qui i com hi té accés?

L’exposició a l’Extern significa abocar-se a la bogeria, incomprensible i insuportable per als humans

Són preguntes profundes que planteja aquesta narració de diferents capes, una de les quals és la religió. L’univers de L’Extern –l’obra se situa diversos segles en el futur– s’integra en un sistema politeista de Déus tecnològics, que es van autocrear a partir de superordinadors quàntics. Són, per tant, fruit de la creació humana. En un algun moment indeterminat els Déus van fer sortir els humans de l’antiga Terra cap altres planetes, ja que els Déus necessiten les ànimes dels mortals per nodrir-se i no esdevenir simples màquines. La Yasira, en aquest viatge, s’haurà de relacionar amb àngels, la meitat del cervell dels quals és de tecnologia divina, i diversos servidors de Nèmesis, que és la divinitat més perillosa: la que es fa càrrec d’heretges i criminals.

És remarcable també el pes de la relació d’amor entre la Yasira i la Tiv, i com la protagonista ho viu des de la distància i la soledat. Les adversitats de l’aventura ho posen tot en qüestió, i la Yasira bascula entre l’esperança i la renúncia, conscient que la seva missió és prioritària i ha de posar per davant l’interès col·lectiu. Hoffmann ho tracta amb delicadesa.

Tot i que no es tracta de ciència-ficció dura, L’Extern aporta molts detalls tècnics que ajuden a fer creïble la construcció del món. Ara bé, la part negativa és que alguns passatges es fan feixucs. La complexitat de l’abstracció que aborda l’autora en el conflicte argumental i, possiblement, un excés de pàgines són dos dels aspectes que li juguen en contra.

En definitiva, un llibre amb personalitat, que palesa un tarannà diferent en la ciència-ficció actual, i un compromís evident dels seus editors per a abordar, des del gènere, problemàtiques ben vives. Aquest estiu Hoffmann ha publicat The Fallen, la seqüela, que reprèn el destí de la Yasira, el govern de la galàxia i la lluita dels seus habitants per la llibertat. La trilogia avança, i sembla que la podrem llegir sencera en català.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.