Ja tenim aquí el 42. El primer Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona arriba del 3 al 7 de novembre, amb un programa atractiu que aportarà una panoràmica general de l’estat actual de la literatura no realista, en totes les seves variants, a casa nostra i al món. L’esdeveniment, organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona sota la batuta del professor i escriptor Ricard Ruiz Garzón, arriba en un moment dolç per al fantàstic, especialment en llengua catalana, en què es recullen fruits de molts anys de picar pedra per part de moltes persones que estimen el gènere.
És una primera edició ambiciosa, i més, tenint en compte l’enorme dificultat de crear i organitzar un festival com aquest en plena pandèmia. Però també la crisi de la Covid-19 ha propiciat l’humus idoni per reflexionar sobre escenaris que fins ara semblaven de ciència-ficció. El 42 proposa al voltant de 75 activitats en cinc dies, que tindran lloc presencialment a la Fàbrica Fabra i Coats i al Centre Cultural Can Fabra, amb una participació d’unes 200 persones entre escriptors i ponents. Trieu i remeneu, perquè hi haurà xerrades i debats per a tots els gustos, amb moltíssims especialistes de primer nivell.
Els titulars d’un esdeveniment així sempre són imperfectes i parcials, o sigui que no destacaré noms en concret. Els autèntics protagonistes són els creadors i fa patxoca la llista dels de casa: Margarida Aritzeta, Antoni Munné-Jordà, Marc Pastor, Jordi de Manuel, Maite Carranza, Víctor Garcia Tur, Joan-Lluís Lluís, Salvador Macip, Albert Monteys, Roser Cabré-Verdiell, Jordi Nopca, Pol Guasch, Iván Ledesma, Bel Olid, Albert Pijuan, Elisenda Solsona, Carme Torras, Muriel Villanueva… Però un festival que vol ser referent ha d’obrir la mirada a l’exterior, per això és destacable l’àmplia representació internacional, amb noms com Richard Morgan, Anna Starobinets, Adrian Tchaikovsky, Alexandra Bracken, Susanna Clarke (que intervindrà per videoconferència), Nicholas Eames, Naomi Gibson, Elisabetta Gnone, Carmen María Machado, Francesco Nepitello, Wojciech Orliński, Edmundo Paz Soldán, Giovanna Rivero, Stuart Turton. I, naturalment, el bo i millor dels autors en llengua castellana, com Elia Barceló, Emilio Bueso, Javier Calvo, Ariadna Castellarnau, Mario Cuenca, Laura Fernández, Cristina Fernández Cubas, Cristina Jurado, Manel Loureiro, César Mallorquí, Rosa Montero, Juan Jacinto Muñoz Rengel, Féliz J. Palma o Aranzazu Serrano.
Un aplaudiment per a tants granets de sorra que han construït els fonaments que han fet possible arribar al 42. La terra s’havia de treballar i darrerament en recollim els fruits en aquesta «primavera del fantàstic»
«Vol ser un festival prescriptiu i propositiu», apunta Ricard Ruiz, que confia que la diversitat de la programació permetrà al públic fer molts descobriments. Tothom hi pot trobar coses que l’interessin i l’efecte «comunitari» sempre genera molt de suc entre passadissos. L’Ajuntament de la capital catalana completa amb el 42 un triangle literari seguint l’experiència del BCNegra o el BCNPoesia, amb l’objectiu que tingui continuïtat. Esperem-ho!
Hi haurà també homenatges ben especials, a Víctor Nubla, a Stanisław Lem, a Ana María Matute, a Domingo Santos, a Douglas Adams (que ha inspirat el nom del festival)… I també hi haurà nous premis fantàstics, en català i en castellà, a obra publicada l’any 2020, en les categories de millor obra original, millor obra traduïda, millor clàssic traduït, premi revelació i premis honorífics.
El 42 neix amb l’objectiu d’abordar el màxim de subgèneres i tendències, suports i influències que fan del fantàstic un sector tan transversal, que va des dels videojocs al còmic fins a les sèries de consum massiu. Hi haurà l’opció de trencar alguns tòpics ‒que el fantàstic és per a joves, que la ciència-ficció no s’entén, que és per a entesos o que és superficial, etc.‒ i de refermar la solidesa d’una literatura que ha patit un menyspreu massa llarg, especialment a Catalunya. Per això serà un bon moment per aplaudir tanta gent que està fent una gran feina, amb editorials com Males Herbes, Raig Verd, Mai Més, Chronos, Laertes, Pagès, Obscura, Secc o Orciny Press, entre d’altres. Però també la tasca de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF), les Ter-Cat, revistes com la Catarsi, Freakcions o Narranación; els premis Ictineu, els Alba, els Manuel de Pedrolo o el de la UPC; espais virtuals com la Biblioteca del Kraken, El Biblionauta, Dreams of Elvex o Rucs Elèctrics; i esdeveniments com l’Eurocon de Barcelona de 2016 o la convenció CatCon, celebrada tres anys consecutius (2017-2019) a Vilanova i la Geltrú, i que, si tot va bé, tornarà al maig de 2022. Algunes iniciatives són noves, d’altres venen del segle passat, quan l’any 1997 es va impulsar el primer Encontre de ciència-ficció en llengua catalana, amb la feina impagable de tants anys del mestre Antoni Munné-Jordà.
Barcelona, doncs, obre la porta a altres universos gràcies a la feina de formigueta de moltes persones: la llibretera friqui, el traductor que estimava els marcians, l’aficionat que somiava publicar un relat, el lector que escriu ressenyes, el professor que adoctrina els seus alumnes, els editors que van decidir publicar els llibres que volien, la il·lustradora de monstres, la narradora de mites, etcètera, etcètera. Des d’aquí un aplaudiment entusiasta per a Ricard Ruiz Garzón, que ha aconseguit convèncer l’Icub i fer realitat aquesta fita, i tant de bo quan siguem molt molt vells celebrem la 42a edició del 42. Però també un aplaudiment per a tants granets de sorra que han construït els fonaments que ho han fet possible. La terra s’havia de treballar i darrerament en recollim els fruits en aquesta «primavera del fantàstic». Benvinguts al regne de la imaginació i la creativitat.
Que comenci la festa!
∞∞∞
Les Rades Grises 
Un pensament sobre “Tots sumem 42”