El primer 42 aprova amb nota

El Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona aplega uns 4.000 visitants en cinc dies intensos a la Fabra i Coats. Antoni Munné-Jordà, Premi Honorífic per la seva trajectòria com a puntal de la ciència-ficció en català

Tots sumem 42. Amb aquesta frase titulava la prèvia del 1r Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona. M’agradava traslladar la idea que l’esdeveniment ha estat el fruit en què han desembocat molts petits i grans esforços de molta gent apassionada per la literatura fantàstica. I així ha estat. Aquest vespre es posa el punt final al 42 i tots els que hi hem participat d’una manera o d’una altra ens en podem sentir molt satisfets, començant pel seu impulsor i comissari, Ricard Ruiz Garzón, que ara hauria de dormir una setmana seguida. Segons el balanç oficial, s’han comptabilitzat 6.000 visitants (4.000 presencials, i 2.000 per Internet). La primera valoració dels responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament de Barcelona és positiva i asseguren que la continuïtat del 42 està assegurada, amb l’objectiu que sigui una cita literària anual de referència. El comissari, Ricard Ruiz Garzón, avalua aquesta primera edició com “la demostració que s’està produint un canvi cultural i generacional en relació als gèneres fantàstics, en el qual Barcelona hi pot jugar un paper dinamitzador i prescriptor creixent en l’àmbit literari”.

Els premiats i el jurat de la primera edició del 42. / Foto: Icub

Són moltes coses, inabastables, les que passen en un festival d’aquestes característiques, per això avui proposo una crònica més personal, sobre les sensacions que deixa el 42. I cal començar per la nit dels premis i el reconeixement honorífic a Antoni Munné-Jordà, segurament la persona que més sap sobre ciència-ficció a Catalunya. Divulgador humil i constant, durant anys ha treballat de forma incansable per la promoció del gènere en llengua catalana, des de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF), des de la col·lecció «porpra i plata» de Pagès Editors i com a escriptor destacat, per descomptat. Munné ja va promoure els primers encontres de ciència-ficció fa trenta anys, per això tot el que ve després, fins al 42, li devem, en part, a ell. I és un home generós. Ben aviat es concretarà la donació de tota la seva biblioteca de gènere a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú. La celebració de la 4a CatCon, el 21 i 22 de maig de 2022, serà, probablement, el moment d’explicar tot plegat.

He tingut l’honor i el privilegi ‒perdoneu per paraules tan tòpiques, però és així‒ de formar part del jurat del 42 en l’apartat en llengua catalana, juntament amb Karen Madrid, Isabel Del Río i Daniel Genís, excel·lents companys de viatge. Ens va tocar valorar el que es va publicar l’any de la pandèmia ‒cal tenir en compte que els premis corresponen a obra publicada durant l’any anterior, com passa amb els Ictineu. I aquest va ser el veredicte: La Companyia Nòrdica, d’Albert Villaró (Columna), va guanyar el Premi a la millor obra original en català; Exhalació, de Ted Chiang (Mai Més, traducció de Ferran Ràfols), va ser considerada la millor obra traduïda al català; i L’home il·lustrat, de Ray Bradbury (Males Herbes, traducció de Martí Sales), va rebre el Premi al millor clàssic traduït al català. Són obres imprescindibles, recomanables per a qualsevol lector amant de la bona literatura. Com a colofó vam reconèixer Inés Macpherson amb el Premi Revelació en català, per la seva tasca per acostar el gènere al públic, reivindicant la narració oral, i per la seva versatilitat en èpoques difícils, fent alhora d’autora, prescriptora, dinamitzadora, narradora, lectora, correctora i activista. Ella és un exemple de com es va fent gran el gènere, amb una feina de qualitat i ampliant horitzons, perquè el fantàstic és molt divers, com ha volgut demostrar el 42.

L’organització del festival va optar per uns premis diferenciats per idioma, en català i castellà. En aquest cas, els guardons van ser per a Basilisco, de Jon Bilbao (Impedimenta), Premi a la millor obra original en castellà; Matadero 5 o la cruzada de los niños, d’Albert Monteys & Ryan North (Astiberri, traducció d’Óscar Palmer), que va rebre el Premi a la millor obra traduïda en castellà; Desirée De Fez, autora de Reina del grito (Blackie Books), va obtenir el Premi Revelació en castellà; i el Premi Honorífic va recaure en Cristina Macía, traductora, divulgadora i creadora del festival Celsius 232. A tots, moltes felicitats!

Els escriptors, creadors d’universos, són els principals protagonistes d’un esdeveniment com aquest. Durant aquesta setmana hem pogut gaudir de la presència d’Adrian Tchaikovsky, del qual l’editorial Chronos n’acaba de publicar Un dia tot això serà teu. Ha estat colpidor el testimoni de la russa Anna Starobinets, entrevistada per Elisenda Solsona. Engrescador el viatge amb els jocs inspirats en el món de Tolkien de Francesco Nepitello. O les impressions de Richard Morgan, autor d’Altered Carbon. Etc, etc. Han estat 200 protagonistes, entre escriptors i moderadors. Tothom amb moltes coses interessants a aportar. Per sucar-hi pa.

Quant a públic, el Festival 42 va anar de menys a més. Per pura lògica, les activitats entre setmana (el festival va arrencar dimecres a la tarda) van ser més en família, mentre que el cap de setmana es van poder veure sessions amb sales plenes que feien molt de goig. És el cas de la dedicada a la recuperació de clàssics en català dels darrers anys, o una taula internacional sobre fantasia amb Alexandra Bracken, Nicholas Eames, Jennifer Saint, Francesco Nepitello, Stuart Turton, Anna Starobinets i Giovanna Rivero.

Algunes sessions es van poder seguir en directe i es poden recuperar al canal Youtube de Barcelona Cultura. Us deixo com a exemple aquesta, moderada per un servidor, amb sis escriptors catalans (Margarida Aritzeta, Jordi de Manuel, Jordi Nopca, Roser Cabré-Verdiell, Arturo Padilla i Alba Dalmau), amb els quals vam parlar sobre la Barcelona del futur a partir de tres antologies recents: Barcelona 2059. Ciutat de posthumans, Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? i Ens veiem demà.

Un festival com el 42 és important tant pel que es diu a les xerrades oficials del programa, com per les converses i intercanvis que es generen entre passadissos, …o al bar. Una de les coses que cal subratllar és l’entusiasme de tants i tants lectors i aficionats al fantàstic, d’aquesta comunitat compromesa en què cadascú suma amb la seva contribució, per petita que sigui. Esdeveniments com aquest no només generen debat i aporten coneixement sobre la creació i els autors, sinó que contribueixen a ampliar el col·lectiu de lectors, d’aquí la importància de promoure festivals literaris, cultura! I des d’aquesta perspectiva parteix una urgència, i és que cal treballar més i millor, des de tots els fronts, perquè tot aquest treball pugui arribar als lectors més joves, a través d’una col·laboració col·lectiva en què cal implicar biblioteques i centres educatius.

Entre les moltes activitats paral·leles que ha generat el 42, els assistents han pogut veure al hall d’entrada a la Fabra i Coats l’exposició de robots literaris, amb dibuixos d’Albert Monteys, i textos de Susana Vallejo i Sergi Viciana. O també la dedicada a Stanisław Lem, a la biblioteca Ignasi Iglésias, comissariada per Joaquim Noguero. També hem pogut experimentar amb un robot, gràcies al projecte impulsat per Carme Torras i l’Institut de Robòtica, que permetia interaccionar amb un robot humanoide, en Sòcrates, i contribuir amb aquest test personal a un estudi que ha de millorar la formació dels assistents robòtics del futur. Llibreries com la Font de Mimir i Gigamesh també han oferta activitats paral·leles.

L’exposició de robots literaris d’Albert Monteys. / Foto: ICUB

El dramaturg Jordi Casanovas reclamava a Twitter poder incorporar el teatre al 42, i amb raó, com també es poden dedicar més espais per al joc analògic i els videojocs, al còmic, al públic jove i als infants… Hi ha lloc per a tothom, i hi haurà temps per anar donant cabuda a totes les experiències del fantàstic, que són moltes. En tot cas, i és positiu que també ho hagi recollit la premsa generalista, hi ha un discurs que va prenent força a casa nostra, després d’anys de desprestigi, i és la importància de la literatura fantàstica com a instrument de denúncia social i política, per expressar inquietuds que ens afecten ja de ple com l’escalfament global, la sobreexplotació energètica del planeta, les desigualtats econòmiques, la lluita pel poder i el control de les llibertats, o la influència de la tecnologia en la vida de les persones. La llista és llarga. Llegim per passar-ho bé, però alhora els llibres ens fan pensar. I els gèneres fantàstics, especialment en català, estan superant vells tabús per constituir una literatura de primera. Auge? Sí. Però queda molt camp per córrer, i les estructures culturals són més aviat precàries, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Seguim treballant, doncs. Una gran felicitació a tothom que ha fet possible aquesta primera edició del 42, i tant de bo que en vinguin moltes més. Ens retrobem al maig a la CatCon, a Vilanova i la Geltrú!

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.