«No hi ha res que espanti més que la llibertat»
Aquest llibre és una gran notícia per al fantàstic en llengua catalana. Primer títol original en català d’Obscura Editorial, un dels segells que ha contribuït a expandir el gènere al nostre país els darrers anys. I debut literari molt remarcable d’Albert Font (Escaldes-Engordany, Andorra, 1990), que signa una novel·la de màgia i aventures molt ben escrita, compacta i convincent.
El llibre pivota a l’entorn d’en Jarràh, un noi de quinze anys que ha heretat un poder diví. En el seu món, els déus antics, quan deixen de tenir adeptes i moren, lliuren el seu llegat a un humà, al qual s’anomena «sortós». En Jarràh no sap com ni per què, però és l’hereu de la deessa de la mort, Quílamis, i haurà de comprendre què implica aquest do terrible, que li atorga poder sobre el final de les coses.
En Jarràh és orfe de pare i viu amb la seva mare una existència despreocupada típica d’un adolescent, gaudint de la companyia i el joc amb els seus amics. Quan la vella Nin el ve a buscar, el noi haurà d’abandonar la seva ciutat i la seva gent i iniciar un viatge per descobrir com gestionar el seu poder, fugint de moltes forces de diferents regnes que se’n volien apropiar, ara que el do s’ha manifestat.
Nin (Ninàdena), mare dels riures, creadora d’alè, és una de les tres deesses antigues Go’Kai, juntament amb les seves germanes Arrabassa i Quílamis, que l’autor compara amb les Parques de la mitologia clàssica, les que filen el destí de la humanitat, en les quals es va inspirar. Nin encara té alguns adeptes comptats que li permeten conservar un bri del seu antic poder per tutelar i protegir en Jarràh.
Així arrenca una aventura que té molts ingredients del camí de l’heroi. En Jarràh té la fal·lera de conèixer com funciona el món i totes les bèsties que l’habiten, però no ho podrà fer com ell voldria sinó empès per forces que no controla i que li faran passar magres. En aquest viatge, l’autor aprofundeix en aspectes com el de la construcció de la pròpia identitat i personalitat del protagonista, l’assumpció de la maduresa per prendre decisions pròpies, les conseqüències dels actes propis o la importància de valorar els orígens. En definitiva, la tasca indispensable de conèixer-se un mateix.
L’obra palesa que el gènere fantàstic en català viu un moment dolç, més enllà de les traduccions. Feia falta una novel·la com aquesta!
És important subratllar la qualitat de la prosa d’Albert Font, i més tractant-se d’una primera novel·la. La seva escriptura és molt lírica, pulcra i melodiosa, cuidada. El to s’ajusta perfectament amb les característiques de la història i del protagonista i fa que la lectura sigui ben fluïda. Cal notar que, en certs moments, fins i tot aborda amb humor i un punt d’absurd situacions de pes dramàtic i de perill, un aspecte que atorga més credibilitat al personatge principal, tot i que sense perdre la càrrega èpica de la narració. Una qüestió a millorar seria la intersecció de diferents trames de lluita geopolítica amb personatges secundaris que van confluint en la línia argumental principal i que mereixerien un desenvolupament més ampli per a una millor comprensió; un fet que, en contrapartida, faria guanyar moltes pàgines a un llibre que, fora d’això, està ben compensat.
Com a bon llibre de fantasia, L’hereu de la mort incorpora un mapa creat per l’autor, amb l’univers de San’tih i tots els regnes que el conformen. Tot i que no és imprescindible per seguir la trama, sí que contribueix a fer el seguiment del recorregut de l’aventura i a ubicar millor la geografia d’aquest món.
Inspirat pels grans escriptors del gènere fantàstic, especialment per Ursula K. Le Guin, Albert Font signa una novel·la de debut excel·lent, imaginativa i ben travada, amb un epíleg final que deixa la porta oberta a una continuació. Sens dubte, aquest univers pot amagar més aventures! L’hereu de la mort palesa que el gènere fantàstic en català viu un moment dolç, més enllà de les traduccions. Feia falta una novel·la com aquesta. Felicitats!
∞∞∞
Les Rades Grises 