«No has estat enlloc fins que tornes a casa»

La llum fantàstica és la continuació d’El color de la màgia, el llibre amb què Sir Terry Pratchett (1948-2015) obria el grandiós meló del Discmón l’any 1983. Segurament l’escriptor aleshores no podia imaginar com creixeria la criatura (fins a 41 llibres integren la saga) però, per si de cas la cosa rutllava, en aquell moment inicial ja tenia a punt una seqüela. Aquest segon llibre del Discmón, doncs, que Pratchett va publicar l’any 1986, completa el díptic inicial ‒El color de la màgia té un final obert‒ i posava les bases d’un univers únic: fantasia i humor van de bracet arrossegant una legió de fans que segueixen el rastre sideral de l’astroqueloni més il·lustre, la Gran A’Tuin.

Com hem explicat diverses vegades, l’editorial Mai Més està immersa en una grandíssima aventura per traduir al català tota la col·lecció del Discmón. Ja n’han publicat sis: Guàrdies! Guàrdies!, Igualtat de Ritus, Morth, Déus menuts, El color de la màgia i La llum fantàstica. I, així, estan disponibles els principals arcs temàtics que fan d’entrada a aquest món: Els Mags, Les Bruixes, La Mort i La Guàrdia. Si encara no heu llegit res de Pratchett, podeu triar qualsevol d’aquests llibres per començar.

Mai Més obre línia de no ficció amb la biografia de Pratchett, Una vida amb notes a peu de pàgina, obra de Rob Wilkins, que sortirà aquest Nadal i, per primer cop, en català i castellà

Pel que fa al futur, triple enhorabona. Ben aviat arribarà a les llibreries Bons averanys (Good Omens), que Pratchett va escriure conjuntament amb un altre dels grans, Neil Gaiman. Mai Més fa una nova aposta amb el seu primer assaig ‒inaugurant la línia de no ficció‒, que serà la biografia oficial de Terry Pratchett: Una vida amb notes a peu de pàgina, escrita per l’amic i assessor de Pratchett Rob Wilkins, que l’editorial publicarà aquest Nadal també en castellà (per primer cop). I, finalment, el proper títol del Discmón serà El meravellós Maurice i els seus rosegadors il·lustrats (gener de 2023). No està gens malament!

I, dit això, què és La llum fantàstica? Doncs un altre festival d’aventura esbojarrada en què tot és possible i l’èpica es barreja amb l’absurd, sempre amb un somriure als llavis. En aquest llibre ens retrobem amb Gratavent, el mag mediocre que vam conèixer a El color de la màgia, que viu una allau de turbulències vitals des que coneix Doslliris, el primer turista del Discmón, i el seu peculiar Equipatge de fusta de perera sapient. Després de sobreviure miraculosament (espòiler), tindran la feina gens menyspreable de salvar el Discmón.

Ha aparegut una estrella vermella misteriosa i sinistra al firmament. Un cataclisme amenaça el Discmón, i només es podrà evitar si es diuen alhora tots els encanteris aplegats a l’Octavo, el llibre màgic per excel·lència. Hi ha nervis a la Universitat No Vista. Els mags necessiten trobar Gratavent amb urgència, ja que l’Octavo és incomplet perquè un d’aquests encanteris es va ficar dins el cap de Gratavent, fet que li dona un poder insospitat. Val a dir que Gratavent no sap usar aquest poder, més aviat ho viu com una maledicció.

Amb la ironia habitual, Pratchett planteja un viatge al·lucinant, un reguitzell de situacions increïbles per riure d’alguns tòpics de la fantasia, per exemple amb la participació de Cohen el Bàrbar, l’heroi mític del Discmón, una mica desmillorat perquè ja té 87 anys! Juntament amb Bethan, una verge sacrificial rescatada de l’acer dels druides. És una aventura sense descans amb arbres que parlen, trolls de pedra, dimensions demoníaques, amors impossibles i molta, molta màgia. Tampoc hi podia faltar la picada d’ullet a Tolkien quan els protagonistes mengen «galetes digestives de viatge» per a casos d’emergència, que fa pensar en el mític pa èlfic.

La llum fantàstica és també un cant d’amor i enyorança a les coses conegudes, a la llar que per a Gratavent significa la seva ciutat, Ankh-Morpork. Una mica també com els hòbbits, el pobre protagonista n’està fins al capdamunt d’aventures, tip de màgia i d’encanteris, jugant-se la vida a cada pàgina, i només desitja tornar a la benaurada decadència de la capital del Discmón, l’únic lloc que considera casa.

Com és habitual en els títols de la sèrie Refugi A’Tuin, Mai Més incorpora textos inèdits en català de Pratchett, en aquest cas, l’article Com ser boxejador professional, text en què l’autor ofereix consells a les escriptores i escriptors novells. Només hi ha un secret, diu, llegir molt i escriure cada dia, com s’entrenaria un bon esportista. Som-hi, doncs.

∞∞∞

T’HA AGRADAT L’ARTICLE? SUBSCRIU-TE A LES RADES GRISES!